Gabriel Rufi¨¢n: ¡°L¡¯adversari electoral d¡¯Esquerra ¨¦s Podem¡±

Gabriel Rufi¨¢n (Santa Coloma de Gramenet, 1982) va debutar en el Congr¨¦s en la investidura fallida de Pedro S¨¢nchez en nom d'Esquerra Republicana i ara torna a encap?alar la llista d'aquest partit per Barcelona.

Pregunta. Fer al¡¤lusi¨® al terme xarnego com va fer vost¨¨ aquell dia no ¨¦s fer lerrouxisme?

Resposta. Jo em sento molt c¨°mode amb aquest terme, que ¨¦s el que ha adoptat l'unionisme m¨¦s reaccionari. Els qui ens anomenen xarnegos s¨®n els que neguen que voti el poble catal¨¤. ?s un orgull que un cordov¨¨s fos president de Catalunya i ¨¦s molt complicat imaginar un catal¨¤ presidint un govern espanyol.

P. Agrupar sota ¡°unionisme¡± tots els partits que no s¨®n independentistes s¨ª que li sembla apropiat, quan ¨¦s un terme referit a la pol¨ªtica de la Gran Bretanya?

R. Em fa enveja el Regne Unit i aix¨° que estic als ant¨ªpodes del que representa David Cameron, que potser ¨¦s m¨¦s de dretes que Rajoy, per¨° que ja ha fet dos refer¨¨ndums. Potser ¨¦s m¨¦s apropiat referir-se a l'unionisme reaccionari. Em sembla hip¨°crita parlar de constitucionalistes, perqu¨¨ ho s¨®n per a segons quins articles. Els encanta el 155 (la possibilitat que el Govern central intervingui una autonomia), per¨° no tant el 47 (dret a un habitatge digne). Respecto els unionistes que defensin que s'ha de votar, per¨° no accepto l'unionisme reaccionari que ens anomena nazis, colpistes o b¨¤rbars.

P. Qu¨¨ va a fer Esquerra a Madrid si defensa la independ¨¨ncia de Catalunya?

R. Anem a ocupar un enorme espai de poder medi¨¤tic per no regalar la imatge de Catalunya a Albert Rivera, o a Xavier Garc¨ªa Albiol. Volem contrarestar el relat absolutament fal¡¤la? que uns quants fan de Catalunya i estar al costat de les forces que volen dignificar la vida de la gent, visquin on visquin. No es tracta de ser antiespanyol ni de renunciar a cap identitat, sin¨® que cada un sigui el que vulgui ser. La meva fam¨ªlia ¨¦s d'Andalusia, la meva filla i la meva dona s¨®n de Catalunya. Em sento espanyol i catal¨¤.

P. Es pot ser independentista i sentir-se espanyol?

R. El meu independentisme ¨¦s ideol¨°gic. S¨®c republic¨¤ i d'esquerres i aix¨° ¨¦s inherent a recon¨¨ixer el dret d'autodeterminaci¨®. Hi ha gent que est¨¤ a favor d'aix¨° per al Quebec, Kosovo, Esc¨°cia o Palestina, per¨° no per a Catalunya. Cal dir sempre que s¨ª a la democr¨¤cia i a les urnes. El poble catal¨¤ es mereix ser flexible i explorar totes les vies possibles, perqu¨¨ tenim un Estat en contra.

P. Aix¨° inclou celebrar un refer¨¨ndum unilateral d'independ¨¨ncia?

R. M'agrada aquesta via perqu¨¨ suposa interpel¡¤lar Podem i En Com¨² Podem i dir-los: ¡°Qu¨¨ fareu si el poble catal¨¤ decideix agafar les regnes del seu dest¨ª i posar les urnes? Fareu costat a l¡¯Estat, que no deixar¨¤ posar les urnes, o a la plena sobirania del poble de Catalunya?¡±

P. Sembla que Podem els est¨¤ posant molt nerviosos a Catalunya en aquesta campanya.

R. ?s una bona not¨ªcia que per primera vegada hi hagi una for?a pol¨ªtica estatal que entengui que Espanya ¨¦s un pa¨ªs de pa?sos. La difer¨¨ncia entre ells i nosaltres ¨¦s que all¨¤ guanya les eleccions el PP. I on no arribi el PP arribar¨¤ el PSOE, Ciutadans o el Tribunal Constitucional. El pa¨ªs que imagina Podem ja existeix a Catalunya, amb un PP residual, un PSC minoritari i les condicions per iniciar un proc¨¦s constituent i aconseguir la tercera rep¨²blica catalana.

P. Podem ¨¦s l'adversari d¡¯Esquerra en aquesta campanya?

R. El nostre adversari ¨¦s la precarietat, l'exclusi¨® social, les desigualtats, per¨° l'adversari electoral, que no ideol¨°gic, ¨¦s Podem. Per qu¨¨? Perqu¨¨ van guanyar el 20 de desembre a Catalunya i nosaltres el que volem ¨¦s guanyar. Podem ¨¦s ambigu sobre el proc¨¦s catal¨¤ i si alg¨² vol un ministeri de la plurinacionalitat o compartir un Govern amb el PSOE de Pedro S¨¢nchez i Susana D¨ªaz, que voti Podem. Qui vulgui la rep¨²blica, que voti Esquerra.

P. Es pot aconseguir la independ¨¨ncia si el Parlament no pot ni discutir un projecte de Pressupostos pel veto de la CUP?

R. La majoria independentista del Parlament comporta dificultats, problemes i diferents sensibilitats. La gent que ens agrada la pol¨ªtica ho vivim amb absoluta normalitat. Em semblaria not¨ªcia que Converg¨¨ncia i la CUP es posessin d'acord en tot a la primera. Aquells que ens deien de tot al gener han estat incapa?os d'aconseguir un acord de governabilitat al seu propi Estat. Estem conven?uts que si la CUP ha acceptat els Pressupostos d¡¯Ada Colau i Jaume Collboni aprovar¨¤ els de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. L'¨²nica cosa que demanem ¨¦s que es puguin debatre.

P. Est¨¤ parlant dels Pressupostos del 2017?

R. No, dels d'aquest any. Per¨° si al final no s'aproven, no passa res. No conec cap proc¨¦s d'autodeterminaci¨® que s'hagi parat per no aprovar uns pressupostos.