Els salafistes controlen una de cada tres mesquites a Catalunya

A Catalunya hi ha 79 oratoris salafistes, segons les dades que t¨¦ la policia catalana. Aquest fet significa que un de cada tres llocs de culte ¡ª256 en total, segons dades de la Generalitat¡ª segueixen aquest moviment, en un grau m¨¦s o menys elevat. El corrent defensa una interpretaci¨® radical de l'islam, que demana la instauraci¨® d'un ordre isl¨¤mic universal i el retorn a les formes de vida de l'¨¨poca de Mahoma. Rebutja qualsevol actualitzaci¨® o renovaci¨® de la seva religi¨®.

Els Mossos d'Esquadra segueixen amb atenci¨® el creixement d'aquest corrent, que s'ha definit com l'avantsala o la justificaci¨® ideol¨°gica de la viol¨¨ncia. ¡°Tenim algunes persones sota control, que no s¨®n d'inter¨¨s¡±, va explicar el comissari en cap dels Mossos, Jos¨¦ Luis Trapero, en una entrevista a Rac1. ¡°Per¨° aquestes persones tenen una voluntat concreta de voler atemptar?¡± ¡°No¡±, va afegir. Cap dels ¨²ltims 30 detinguts pels cossos de seguretat s'ha radicalitzat en un centre salafista.

En aquest context va visitar Catalunya, fa dos mesos, Saleh al-Maghamsi, un xeic d'Ar¨¤bia Saudita que ¨¦s referent salafista. En el seu viatge de tres dies va omplir la mesquita de Cornell¨¤ amb unes 600 persones, on va predicar dues vegades. Despr¨¦s va rebre petits grups de persones a Barcelona. Al-Maghamsi va aterrar a Catalunya precedit per unes declaracions pol¨¨miques, de fa quatre anys, a Qatar TV. All¨¤ va explicar que, a ulls d¡¯Al¡¤l¨¤, Ossama bin Laden havia mort amb els honors i la santedat reservades als musulmans. La policia va seguir a Catalunya el seu discurs i considera que no va dir res que supos¨¦s un delicte i que n¡¯hagu¨¦s justificat la prohibici¨®.

Expansi¨® a Tarragona

La xifra d'oratoris salafistes s'ha duplicat en l'¨²ltima d¨¨cada (el 2006 n¡¯hi havia 36). La majoria es concentren a les comarques del Baix Camp i del Camp de Tarragona i al sud de Barcelona. Tamb¨¦ a Lleida i a Salt hi viuen uns quants representants influents en l¡¯¨¤mbit local. Entre les associacions que les aglutinen, a mode de paraigua, hi ha la Federaci¨® d¡¯Associacions Culturals Isl¨¤miques de les Comarques Gironines, l¡¯Associaci¨® d¡¯Uni¨® i Cooperaci¨® Isl¨¤mica de Lleida i Comarques i la Comunitat Isl¨¤mica Pastoral del Tarragon¨¨s.

La seva naturalesa ¨¦s diversa, i no tothom que va a un oratori regit per una junta salafista ha de seguir a ulls clucs el moviment. Tenint en compte aix¨°, es calcula que un 5% de la comunitat musulmana (un total de 490.000 persones) a Catalunya segueix el moviment salafista, segons les dades que tenen els Mossos. ¡°Tot i que ning¨² reparteix carnets de salafista¡±, insisteix l'inspector en cap d'an¨¤lisi de la policia auton¨°mica. A la resta d'Espanya hi ha 30 oratoris adscrits al moviment, segons dades del Ministeri de l¡¯Interior.

El risc m¨¦s important del salafisme ¨¦s que propugna l¡¯¡°a?llament social¡±, explica el professor i soci¨°leg Jordi Moreras. ¡°?s el que d¨®na justificaci¨® a aquest proc¨¦s voluntari¡±, afegeix. Aquest diari ha contactat amb representants de dues de les comunitats salafistes de Catalunya: la de Salt ¡ªamb Mohammed Atauil com un dels caps visibles i membre del nou consell de la Uni¨® de Comunitats Isl¨¤miques de Catalunya¡ª i la de Reus. Totes dues han optat per no pronunciar-se.

El creixement de la comunitat ¨¦s constant des dels anys noranta, encara que la policia ha detectat una petita frenada en aquesta l¨ªnia ascendent (del 15% al 8%, en dades estimatives). ¡°A Catalunya, no s'ha definit mai una l¨ªnia doctrinal concreta de l'islam, i els salafistes aprofiten aquest desencert per propagar un missatge de la veritat, amb el retorn a les ess¨¨ncies de l'islam veritable¡±, aprofundeix Moreras.

Aquest missatge pren for?a amb facilitat, diu Moreras, perqu¨¨ Catalunya no ha viscut un islam ¡°m¨¦s interpretatiu, m¨¦s contextual, m¨¦s intel¡¤lectual¡±. ¡°Hem tingut una immigraci¨® amb poca preparaci¨® cultural i encara menys doctrinal, en la qual l'islam ¨¦s un llegat, una her¨¨ncia rebuda dels pares, en qu¨¨ aquesta forma tan senzilla d'entendre-ho funciona¡±.

¡°Per¨° el perill ¨¦s que es radicalitzin i posin bombes?¡±. ¡°No, no ho crec¡±, insisteix Moreras. Malgrat aix¨°, visites com les d¡¯Al-Maghamsi, que acostumen a pagar l¡¯Ar¨¤bia Saudita o Kuwait, posen en alerta els agents. En dos anys (entre el 2012 i el 2015), Catalunya ha celebrat 25 congressos salafistes, segons dades recollides en el llibre La Espanya de Al¨¢, del periodista especialista en el Magrib Ignacio Cembrero. ¡°S¨®n dos o tres a l'any¡±, explica l'inspector d'an¨¤lisi dels Mossos. Es tracta de trobades que reuneixen centenars de persones, en qu¨¨ es fa proselitisme, amb convidats destacats del m¨®n salafista, als quals acudeixen persones de la resta d'Espanya, i d'altres pa?sos, com Fran?a o B¨¨lgica.

Fins ara, Catalunya no exporta figures amb gran pes, que difonguin la doctrina fora. I el seu paper a Europa continua sent petit si es compara, per exemple, amb els Pa?sos Baixos. ¡°Per¨° tard o d'hora apareixer¨¤ una figura de pes¡±, vaticina Moreras. Una possibilitat que tamb¨¦ preveuen els Mossos.