La imatge va guanyar el pols a la m¨²sica

Fa nom¨¦s unes setmanes Jean-Michel Jarre editava la segona part del seu d¨ªptic Electronica, subtitulat aquesta vegada The heart of Noise, i per demostrar precisament aix¨°, que el soroll t¨¦ cor, es va plantar ahir a la nit a l'escenari m¨¦s aparat¨®s de tots els muntats pel S¨®nar a la Fira de L¡¯Hospitalet.

No era una actuaci¨® m¨¦s. El m¨²sic de Li¨® havia escollit el festival barcelon¨ª per muntar la presentaci¨® mundial del seu nou espectacle basat precisament en la m¨²sica d'aquest disc. L'expectaci¨® es notava i la pregunta m¨¦s repetida era qu¨¨ far¨¤ Jarre? Poques pistes podien extreure's de l'escenari totalment negre on el dj ?ngel Molina intentava posar en moviment el personal per escur?ar l'espera; no es pot ni s'ha de tractar Molina com un teloner per¨° aquesta vegada ho semblava. El p¨²blic s'anava apropant per¨° ning¨² ballava. Un p¨²blic que, ni en els moments m¨¦s c¨¤lids de l'actuaci¨® de Jarre, va arribar a omplir la tercera part d'aquest hangar gegantesc de sostres met¨¤l¡¤lics amb volta que per a l'ocasi¨® es bateja com S¨®narClub i que, amb el seu impressionant volum, les llums nervioses i canviants i la profusi¨® de rajos l¨¤ser disparats contra el personal, semblava tret directament d'una pel¡¤l¨ªcula de ci¨¨ncia ficci¨®.

A les 22.30 h, amb exquisida puntualitat, una canonada de tons subgreus ho va commoure tot. El terra tremolava mentre l'escenari cobrava vida. Unes primeres cascades de colors r¨¤pidament es van anar transformant en una barreja tan delirant com atractiva de formes canviants que envoltaven la tarima sobre la qual Jarre manipulava tot tipus de ginys, inclosa una guitarra. Amb l'ajuda de dos m¨²sics m¨¦s a la rereguarda va aconseguir emular sense fissures la sonoritat dels seus dos ¨²ltims discos abans de llan?ar-se a la recuperaci¨® obligada d'algun dels seus ¨¨xits.

Portar a un escenari el seu ¨²ltim treball era una tasca ¨¤rdua pel gran nombre de col¡¤laboracions que han participat en l'enregistrament, col¡¤laboracions, a m¨¦s, amb un gran pes espec¨ªfic en el resultat. Semblava dif¨ªcil per¨° al m¨®n de l'electr¨°nica tot ¨¦s possible fins i tot torbar m¨²sics que en aquest moment han d'estar a milers de quil¨°metres de dist¨¤ncia fent qualsevol altra cosa. Aix¨ª va succeir, per exemple amb la veu de la canadenca Peaches o la proclama de l'activista nord-americ¨¤ Edward Snowden (enllaunada en el seu refugi moscovita).

Un so compacte i potent que, en tractar-se d'un recinte tancat (per gran que fos), et sacsejava amb for?a colpejant-te la boca de l'est¨®mac, i va marcar una actuaci¨® en qu¨¨ l'entramat sonor semblava l'acompanyament necessari d'un espectacle visual veritablement impressionant. Una producci¨® videogr¨¤fica sovint en tres dimensions que va aconseguir moments excel¡¤lents com la invasi¨® de marcians d'ulls espurnejants que va acompanyar la quarta part d'Equinoxe o l'arpa l¨¤ser de The estafi machine.

I una vegada m¨¦s va fer l'efecte que el p¨²blic de Jarre estava all¨¤ m¨¦s per gaudir amb la vista que amb l'o?da. I ra¨® no els en faltava perqu¨¨ el que es va veure va superar qualsevol expectativa (que eren moltes) mentre la m¨²sica caminava per camins ja coneguts. Stardust va tancar vuitanta minuts d'actuaci¨® i ning¨² va demanar un bis.