Cristiano: la grandesa, la tristesa i la ridiculesa

El pobre Cristiano Ronaldo ha rebut de valent en la premsa europea i les xarxes socials aquesta setmana. Els anglesos, els alemanys, els francesos, tothom dient el mateix: que el portugu¨¨s ¨¦s un noi malcriat i insuportable per haver dit all¨°, despr¨¦s de l'empat de la seva selecci¨® contra Isl¨¤ndia, que el rival tenia ¡°una mentalitat petita¡± i que ¡°faria res en la competici¨®¡±.

La veritat, ¨¦s clar, ¨¦s que la mentalitat de la selecci¨® islandesa va estar d'acord amb les seves possibilitats. I pel que fa a aix¨° de no fer res, b¨¦, per a un pa¨ªs com Portugal l'ambici¨® ha de ser guanyar l'Eurocopa; per a Isl¨¤ndia el simple fet d'haver arribat per primera vegada a la fase final d'un gran torneig internacional ja ¨¦s una vict¨°ria suficient. Esgarrapar-li, a m¨¦s,?un empat a un equip amb la tradici¨® i el talent de la selecci¨® que lidera Ronaldo ha estat la gesta m¨¦s ¨¨pica en la hist¨°ria del pa¨ªs des que Leif Eriksson va descobrir Am¨¨rica.

Ronaldo no ho va entendre. La mentalitat petita la t¨¦ ell. Cal recon¨¨ixer-ho: mai en la hist¨°ria del futbol hi ha hagut alg¨² que combin¨¦s tanta grandesa com a jugador amb tanta ridiculesa com a persona. Ronaldo ¨¦s la millor prova que existeix que pots ser ric, guapo i fam¨®s, i fins i tot pots arribar a dalt de tot i ser considerat el segon millor jugador del m¨®n i, al mateix temps, ser un pobre paio. Per m¨¦s que s'envolti de Ferraris i de Rolls-Royces i de supermodels no est¨¤ en pau amb ell mateix i, en el fons, no ¨¦s feli?.

Per¨° el que la gent ha d'entendre ¨¦s que no ¨¦s culpa seva, que la hist¨°ria de la seva vida convida a la comprensi¨® i el perd¨®. El seu pare va ser alcoh¨°lic, gaireb¨¦ no va estar present en la seva vida i va morir quan Ronaldo tenia 20 anys. La figura paterna la van usurpar una colla de voltors que nom¨¦s estaven interessats a treure el millor profit econ¨°mic dels seus ¨¨xits. No ha tingut gent al seu voltant que tingu¨¦s li fes el favor d'intentar posar-li els peus a terra; ha tingut falsos aduladors.

Per entendre aquesta trista hist¨°ria nom¨¦s cal veure el documental Ronaldo, un monument cinematogr¨¤fic al seu fr¨¤gil narcisisme estrenat l'any passat a Londres. Al film va confessar que no tenia gaires amics en el m¨®n del futbol i que confiava en poca gent. Un d'aquests pocs ¨¦s Jorge Mendes, el seu agent, que es veu al documental fent un discurs en un sopar privat amb Ronaldo i uns amics en qu¨¨ lloa amb una efusivitat de buf¨® les virtuts del seu client predilecte, el que m¨¦s ingressos li ha generat. Una persona normal li hauria clavat una cleca a Mendes, interpretant els seus elogis com a burles. Ronaldo els va acceptar amb la literal i solemne naturalitat de qui es creu un d¨¦u. Pobre. Sota aquest cos d'Adonis superstar el que hi ha ¨¦s, efectivament, un noi tovet i malcriat. Tanta bona sort que ha tingut a la vida, i tan dolenta tamb¨¦.