Uns ciurons verds, ¨²nics, totals

Una persona passa endiumenjada amb un ram verd¨®s, curi¨®s, a la m¨¤. Duu un trofeu vegetal de pla?a, del mercat, i no ¨¦s un rar ram de n¨²via moderna.

Tot i que ¨¦s un exemplar excepcional, per estrany, ara poc com¨², no ¨¦s tampoc ¡ªno ho sembla¡ª una planta ex¨°tica per a fer un ramell d'ombra ni un bellveure o alf¨¤brega primerencs.

?s una planta fruitada, amb c¨¤psules comestibles amagades. ?s una mata clara de fulles menudes i bolletes disperses. Els seus fruits closos que no s¨®n de color distint, s¨®n extrems eteris, capsulars, penjats, volen a lloure.

Podria ser una casta de bonsai miniarbre de Nadal sense bolletes de colorins o de les silvestres del bon pastor. No sembla un ram per fer una granera de corral. Qui ho sap?

Una madona que duu el trofeu sense refer¨¨ncia, el ramell, qui s¡¯explica sobre la planta inhabitual i el seu ¨²s; la destinaci¨®: ¨¦s per a menjar, s¨®n cigroneres i s¨®n ciurons tendres, les plantes arrabassades, tretes o segades, amb els fruits ¨Clleguminosos¨C sense acabar de madurar. Cal esbessonar, desembeinar i menjar de cop, molts de fruits tendres, frescs, verds.

S¨®n ciurons totals, fets, per¨° no madurs, com grenyals, abans que la sequera, la calor i el sol els cremin. Quan torna ros, daurat i desert el camp la planta duu els seus cigrons a la fatal maduresa, al seu futur de reserva aliment¨¤ria cl¨¤ssica. De la joventut a la vellesa, de la tendresa a la fossilitzaci¨®, ¨¦s quan el fruit s¡¯asseca, es fa dur, granat, i el ciur¨®/cigr¨® esdev¨¦ gaireb¨¦ pedreta i, aleshores, en el seu estat m¨¦s com¨² d¡¯¨²s demana remull d¡¯aigua i carbonat per a ser menjador i no mossegada feixuga i indigesta.

Els ciurons verds, aix¨ª, no s¨®n gens comuns ¨Cd¡¯una sola anyada ef¨ªmera. Uns dies i pues. Les peces dels fruits novells, amagats dins la bajoqueta d'una o dues unitats ¨Co tres¨C, s¨®n la munici¨® per a fer un festival fuga? a la taula, un tast que anticipa el final que ¨¦s lluny¨¤, la collita en la batuda, la sega i l'anyada com toca. N¡¯hi ha que en menja de crus, tot just esclovellats; tenen inter¨¨s.

Els cigrons amagats en c¨¤psules s¨®n un present ag¨°nic i esplendor¨®s de la primavera per a la cuina de les sensacions perdudes, sense manual o apologistes.

All¨° ¨¦s mat¨¨ria d'un cuinat de ciurons verds/no secs, ¨¦s una vindicaci¨® de la vella gastronomia de la l¨°gica de les coses, sense necessitat de fer arqueologia a les llibretes de senyors i convents. Ara s'usa el goig estant¨ªs (?) de plats/pel¡¤l¨ªcules antics, l'¨°pera culin¨¤ria, finalment, perqu¨¨ mai no s'imita una realitat desconeguda, impossible de transportar als fets d'ara.

Obrar el manat verd, un feixet de plantes amb arrels i penjarolls, olor¨®s no dolcenc, un punt agrenc, amable, implicar¨¤ haver de fer un exercici primitiu, cultural de lentitud, paci¨¨ncia, gaireb¨¦ una oraci¨® secreta amb un rosari amb moltes ll¨¤grimes i oracions.

Qui cuina fa la collita i cerca els fruits tancats en les seves caixes fortes. A vegades la protecci¨® explota per a fer fugir, a pressi¨®. La fruita que no vol ja la protecci¨® no comestible. Un a un, dificultosament, els cigronets surten i reten poc. Els ciuronets tendres quasi s¨®n carn vegetal de minoria, fr¨¤gil. No toca trencar cap ordre can¨°nic per a fer un cuinat, els ingredients de la celebraci¨® ¡ªuna vegada a l'any¡ª s¨®n indiferents, bones verdures i una escapci¨® de tub¨¨rculs, potser una mica de peix o carn pels addictes.

Els plats de cigrons verdals de commemoraci¨® mereixen escoltar o recuperar la mem¨°ria de la cuinera vella, ella, qui resol ¡ªresponia¡ª tots els fets inc¨°gnits. Esflorar les bimbolles ¨¦s com cercar la veu i la mesura certa ¡ªel relat oral de la vida¡ª de qui explicava tot all¨° que tocava, que era veritat i no profecia d¡¯oportunitat.