Guia per votar en clau ling¨¹¨ªstica

Ja falta menys per tornar a votar, i els pol¨ªtics tamb¨¦ parlen de llengua. Ens hem endinsat en els programes electorals dels quatre principals partits i coalicions amb aspiracions a governar per poder treure l¡¯entrellat de les seves propostes en mat¨¨ria ling¨¹¨ªstica, en el benent¨¨s que hi ha altres opcions a l¡¯abast. Aix¨ª mateix, ens hem atrevit a suggerir una puntuaci¨® final i un adjectiu, com es fa en les cr¨°niques futbol¨ªstiques, l¨°gicament amb el m¨¤xim d¡¯objectivitat que permet una an¨¤lisi subjectiva. Comencem.

Partit Popular. ?s sens dubte el programa m¨¦s ret¨°ric, m¨¦s emotiu pel que fa a la defensa de la ¡°lengua com¨²n¡±, entesa com un patrimoni incomparable (la segona llengua vernacla del m¨®n, se¡¯ns diu) que mereix tota la promoci¨® internacional possible. S¡¯insisteix en els vincles idiom¨¤tics amb l¡¯Am¨¨rica Llatina, tot ometent que all¨¤ s¡¯hi parlen altres lleng¨¹es que tenen m¨¦s reconeixement constitucional que no pas les lleng¨¹es cooficials aqu¨ª, de les quals no es diu res m¨¦s enll¨¤ del ¡°orgullo de pertenecer a un pa¨ªs con variedad de lenguas oficiales arraigadas en nuestros pueblos¡±. Pel que fa a l¡¯ensenyament, es destaca amb negreta que es garantir¨¤ l¡¯educaci¨® en castell¨¤, tot respectant ¡ªja em diran com¡ª ¡°la pluralidad de nuestro pa¨ªs y sus lenguas cooficiales¡±. Per aix¨° del ¡°orgullo¡±, li posem un 1. Grandiloq¨¹ent.

PSOE. S¨®n els m¨¦s atrevits, amb un plantejament sobre la diversitat ling¨¹¨ªstica que arriba a la proposta de reforma de la Constituci¨®. S¡¯hi expressa la voluntat de millorar el r¨¨gim de cooficialitat ling¨¹¨ªstica, per b¨¦ que, com passa ara, es limita l¡¯abast de la mesura a les comunitats aut¨°nomes, de manera que es continua sense garantir la cooficialitat de les lleng¨¹es fins ara no reconegudes, com ¨¦s el cas del catal¨¤ a Arag¨®. Tamb¨¦ es proposa l¡¯elaboraci¨® d¡¯una Llei Org¨¤nica que reconegui la pluralitat ling¨¹¨ªstica d¡¯Espanya (no diu com, ni quin abast tindria), i pel que fa a l¡¯ensenyament, promou el coneixement de l¡¯angl¨¨s tot respectant les compet¨¨ncies atribu?des a les comunitats aut¨°nomes (suposem, per tant, que no es q¨¹estionen les pol¨ªtiques d¡¯immersi¨®). Per l¡¯afany de millora malgrat les llacunes, un aprovat pelat, 5. Benintencionat.

Units Podem. Demostren un grau de desorientaci¨® preocupant, tenint en compte que prediquen la plurinacionalitat d¡¯Espanya. El que diuen ¨¦s equivalent a no dir res, amb una exhibici¨® ret¨°rica d¡¯obvietats. Un primer par¨¤graf sobre la q¨¹esti¨® ¨¦s una par¨¤frasi de la Constituci¨® (article 3), i tot seguit, sobre l¡¯ensenyament en les diferents lleng¨¹es cooficials, senzillament es respecta el que diguin les comunitats aut¨°nomes. O sigui, el que tenim ara a trav¨¦s dels diferents Estatuts d¡¯autonomia, amb un esment de la Carta Europea de Lleng¨¹es Regionals o Minorit¨¤ries, que no queda clar si aplicaran o no. La cosa segueix amb una mena de proposta d¡¯intercanvi escolar entre comunitats aut¨°nomes (?de lleng¨¹es diferents o de la mateixa?, jo diria que si fas intercanvi escolar entre catalans i bascos, acabaran parlant en castell¨¤...), i es tanca amb una mesura que ja s¡¯aplica: ¡°un curr¨ªculum adaptat a la llengua i la cultura de cada territori de l¡¯Estat espanyol¡±. El fet d¡¯incloure la versi¨® del programa en asturi¨¤ genera certa simpatia i fa que mereixin un 2. Desconcertant.

Ciutadans. N¡¯hi ha ben b¨¦ per riure. Entres al web del partit taronja i et trobes, a dalt a la dreta, l¡¯opci¨® de triar llengua (amb la indignitat previsible de distingir entre catal¨¤ i valenci¨¤), per¨° quan hi vas t¡¯adones que no passa res. La versi¨® del programa electoral ¨¦s tothora la castellana, m¡¯imagino que una conseq¨¹¨¨ncia pr¨¤ctica de la seva defensa de la ¡°lengua com¨²n¡±. No hi ha gaires propostes pel que fa a continguts, amb el comprom¨ªs d¡¯implantar una educaci¨® multiling¨¹e, fins i tot ¡°en tres y m¨¢s lenguas en aquellas comunidades aut¨®nomas donde existan dos o m¨¢s lenguas cooficiales¡±. De deb¨° es plantegen una educaci¨® en m¨¦s de tres lleng¨¹es? Quatre? Cinc? Tenim docents per a aix¨°? I d¡¯altra banda, quines comunitats tenen m¨¦s de dues lleng¨¹es cooficials? Catalunya ja ho va intentar amb l¡¯aran¨¨s i ara la llei espera torn per al ribot del Constitucional... Per una cosa i l¡¯altra, s¡¯han ben guanyat el 0. Llastim¨®s.

I que cadasc¨² voti el que vulgui.