Collita d¡¯irresponsabilitat

Ha fet c¨®rrer molta tinta, ociosa en bona part, i en far¨¤ c¨®rrer molta m¨¦s, esperem que a la fi amb profit. Tot i que la hist¨°ria tan invocada acabi acudint algun dia a la cita, dif¨ªcilment ser¨¤ amb aires de solemnitat de celebraci¨®, perqu¨¨ dif¨ªcilment hi haur¨¤ res a celebrar de tanta transcend¨¨ncia hist¨°rica com la que alguns havien imaginat. No ser¨¤, per tant, una hist¨°ria de fites sin¨® de meditacions sobre esdeveniments viscuts amb improvisaci¨® i atabalament i celebrats amb pompa i circumst¨¤ncia quan encara falta la consist¨¨ncia de la construcci¨® s¨°lida. En bona part, cal ja avan?ar alguns adjectius sobre la peculiar filosofia de la hist¨°ria que presideix aquesta ¨¨poca declinant.

Es tractava, sobretot, d'un proc¨¦s peremptori. Calia comen?ar-lo ara i acabar tot seguit, sense pauses, en terminis precisos i improrrogables. Estranya paradoxa per a un recorregut de lentitud secular que de sobte es precipita, fora ja dels temps hist¨°rics dels nacionalismes. Hi ha una q¨¹esti¨® de car¨¤cter, ¨¦s cert. Les noves generacions que s'han erigit en protagonistes del canvi no se senten compromeses amb cap mena de paci¨¨ncia. Al contrari, el que volen ho volen ara i ¨ªntegrament, i creuen que poden voler-ho i obtenir-ho sense dilacions. Tamb¨¦ hi ha una q¨¹esti¨® d'oportunitat: les presses es deuen al temor respecte a la volatilitat de la conjuntura. Les crisis ¡ªfinancera, monet¨¤ria, institucional, migrat¨°ria, de fronteres, del Brexit¡ª van obrir una finestra que molt aviat es tancar¨¤ sense remei.

Hi ha una causa per a tanta velocitat, expressada per una fraseologia pol¨ªtica molt caracter¨ªstica: ¡°ara o mai¡±, ¡°tenim pressa¡±. L'explicaci¨® ¨¦s el car¨¤cter definitiu que es presumeix al canvi d'hegemonia. El prop¨°sit ¨¦s fer una mena de revoluci¨®, encara que la revoluci¨® de fons, l'aut¨¨ntica, que ¨¦s la que es d¨®na en les consci¨¨ncies, ja es doni per feta i es presenti com una realitat indestructible. A partir d'ara nom¨¦s es tracta d'acumular forces, sabent que res tornar¨¤ a ser com abans. Aix¨° explica la irreversibilitat: pot ser que no sapiguem on anem, per¨° segur que no ¨¦s el passat. L¡¯autonomisme, el pactisme o el possibilisme no tornaran mai m¨¦s, segons requereix el dogma del catalanisme nou i plenament emancipat.

Res ho expressa tan b¨¦ com la met¨¤fora de les pantalles passades, inspirada en els jocs digitals, propis de les generacions m¨¦s joves. De moment la desmenteix en els fets el retorn a la reivindicaci¨® de la consulta despr¨¦s del frac¨¤s de la independ¨¨ncia perempt¨°ria programada al cap de 18 mesos de les eleccions del 27-S. Per¨° fins i tot aquest pas enrere, com el pas al costat del l¨ªder carism¨¤tic, o els nombrosos contratemps i destrosses institucionals del sobiranisme, volen apar¨¨ixer com a circumstancials i provisionals, petites pauses o desviacions pr¨¨vies a un renovat impuls ja en la recta final, un respir per acumular forces de cara a un proc¨¦s pr¨°piament immortal. Aquest ¨¦s l'argument acceptat de les cr¨ªtiques a les presses i els irrealismes formulades des de dins: com que aquestes energies ja no es perden, cal seguir sumant forces, amb la ferma convicci¨® que la quantitat acabar¨¤ donant a llum el salt qualitatiu. La independ¨¨ncia ser¨¤ un fet per simple efecte d'acumulaci¨®.

Tot aix¨° no s'ent¨¦n sense el car¨¤cter definitiu del proc¨¦s. Per estrany que sembli, que ens sembli, tamb¨¦ els m¨¦s joves d'ara esperen alguna cosa definitiva i general. I aix¨ª ho van saber veure els m¨¦s adults asseguts al volant, que van respondre al desig d'un futur definitiu amb el car¨¤cter ineluctable de les seves propostes, els seus terminis i els seus fulls de ruta. Van cometre a la vegada dos pecats, sobre els quals hauran de retre comptes. Van mentir. I ho van fer a consci¨¨ncia, sabent-ho. Van pecar de tosc historicisme amb un proc¨¦s inscrit en l'ess¨¨ncia d'una hist¨°ria de desentendre-se¡¯n sense remei i d'unes singularitats nacionals incompatibles que hauran de culminar amb la separaci¨® i la plenitud nacional.

Eren mentides pietoses, o patri¨°tiques. Ho feien per seguir acumulant forces, per demanar adhesions al carro del triomfador. Un proc¨¦s que no fos irreversible i ineluctable perdria molt atractiu propagand¨ªstic. Ning¨² es vol veure excl¨°s de la marxa ineluctable de la hist¨°ria. Aix¨ª ¨¦s com es fabrica el monstre hegeli¨¤ d'una naci¨® que obligat¨°riament haur¨¤ de trobar un dia l'Estat que l'est¨¤ esperant en el moment mil¡¤lenar¨ªstic de la seva plenitud. Per¨° el determinisme anul¡¤la la llibertat i sense aix¨° no hi ha ciutadans amb drets i deures. Que ning¨² esperi collites de responsabilitat despr¨¦s d'una sembra tan prolixa en fal¡¤l¨¤cies i frivolitats.