La gran comissi¨® Homs

Mai ha estat menys clar, des de les primeres eleccions democr¨¤tiques, qui governar¨¤ amb qui. Segons els argumentaris de campanya, importa menys el com. Des del que queda de Converg¨¨ncia, el candidat Francesc Homs ha anat rebaixant les expectatives del secessionisme, en paral¡¤lel ¡ªcausal o tra?at¡ª amb girs semblants del president actual de la Generalitat. Sembla evident que ning¨² no tenia previst que el proc¨¦s independentista pogu¨¦s fracassar, per tant, no hi havia plans B, sin¨® cortines de fum, com la constituci¨® de Junts pel S¨ª i dependre d'una CUP que actua com a dominatrix i assota a la caverna dels desitjos secrets el que en uns altres temps va ser el pujolisme hegem¨°nic. I aix¨ª veiem com la creaci¨® d'estructures d¡¯Estat est¨¤ en punt mort perqu¨¨ fins i tot per desconnectar-se cal saber quins seran els resultats del diumenge 26. Mentrestant, el populisme podemita busca vots entre okupes i independentistes ultra i acaricia la idea d'una consulta sobre el dret a decidir, un concepte de sem¨¤ntica molt singular.

Una de les aportacions m¨¦s genu?nes a les rebaixes del secessionisme ha estat, per Francesc Homs, proposar que es cre? en el proper Congr¨¦s dels Diputats una comissi¨® per analitzar la possibilitat de consulta sobre la independ¨¨ncia de Catalunya. Seria just que, almenys col¡¤loquialment, fos coneguda com la Gran Comissi¨® Homs. ?s un plantejament que ¡ªsegons el mateix Homs¡ª es basa en els auguris d'un govern PSOE-Podem. Aix¨° ¨¦s una novetat perqu¨¨ el grup parlamentari de CiU pr¨¤cticament mai, ni, per descomptat, en temps de Miquel Roca ni de Duran Lleida, havia presentat les seves propostes electorals a partir de presumptes resultats. Potser, a causa de la incertesa de l'escrutini, el no a aquesta comissi¨® ser¨¤ una nova excusa per al victimisme, m¨¦s enll¨¤ de la responsabilitat pol¨ªtica d'avalar un govern en qu¨¨ Podem sigui determinant. Segons els indicis demosc¨°pics, l'electorat convergent est¨¤ saltant d'un tren a un altre, qualsevol, perqu¨¨ ja no confia en les actuals presumpcions del partit, al qual han votat una vegada rere l¡¯altra.

El problema de Francesc Homs ¨¦s la impropietat definit¨°ria de la seva proposta de Gran Comissi¨®. En realitat, al Congr¨¦s dels Diputats, comissi¨® per comissi¨® i gaireb¨¦ ple per ple, Catalunya hi ha tingut una pres¨¨ncia espec¨ªfica, tant en el debat constitucional, com en el proc¨¦s d'un primer i un segon estatut d'autonomia. I de manera tangible, des dels escons triats en les circumscripcions de Catalunya, tot i que cada un ¨¦s representatiu de tot Espanya, els interessos de la societat catalana tenen els seus defensors, nacionalistes o no. Passa de manera equiparable al Senat, amb l'afegit dels senadors designats pel Parlament de Catalunya despr¨¦s de cada elecci¨® auton¨°mica. Tant amb governs amb majoria ¨¤mplia o necessitats del suport d'altres grups de la Cambra, l'experi¨¨ncia parlament¨¤ria del grup de CiU ha produ?t consensos, transaccions i, en el seu moment, transfer¨¨ncies not¨°ries en la Llei d¡¯Acompanyament Pressupostari.

?s aix¨ª: Catalunya ¨¦s un tema preferent en el debat parlamentari espanyol. El contraargument secessionista era que un debat tan llarg havia estat est¨¨ril i que aix¨° avalava l'exig¨¨ncia d'una Catalunya independent, per¨° ara ¨¦s constatable que va haver-hi acceleracions imprudents, una interpretaci¨® maximalista de l'independentisme de la societat catalana, mentre la corrupci¨® i els abusos de poder anaven donant vot al moviment antisistema sense que es produ¨ªs una reafirmaci¨® del catalanisme liberal i autonomista, per no parlar del vot catalanista conservador, al qual s'han aplicat maltractaments d'abast hist¨°ric.

De fet, si la societat catalana est¨¤ dividida respecte a la promesa d'un futur al marge d'Espanya i fora de la Uni¨® Europea, costa suposar que Francesc Homs pugui obtenir unanimitats en la hipot¨¨tica Gran Comissi¨®. Tot aix¨° fa pensar que ¨¦s a Catalunya on ha de refer-se el debat, amb ra¨® raonable, sentit institucional i la imparcialitat de Catalunya R¨¤dio i de TVE, entre altres coses. Tenint en compte l'estat actual de l'opini¨® p¨²blica a Catalunya, fins i tot Carles Puigdemont i Artur Mas han dit que no hi ha prou suport social suficient per avan?ar cap a la independ¨¨ncia. El mateix est¨¤ difonent, m¨¦s menys, Oriol Junqueras des d¡¯ERC. Com i per qu¨¨ va arribar a donar per fet una majoria de sobra a favor de la secessi¨®? ?s el debat que requereix la societat catalana i no una altra entel¨¨quia com la Gran Comissi¨® de Francesc Homs.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.