Neil Young i l¡¯orgull generacional

Ahir va ser una nit magn¨ªfica per sentir-se jove als cinquanta anys. Era al Poble Espanyol i ¨¦s cert que qui convocava en t¨¦ 70, per¨° ahir sentir-se gran era dif¨ªcil per a bona part de les prop de quatre mil persones que s'hi van reunir. Si, a m¨¦s, el septuagenari?resulta que tenia vitalitat, pres¨¨ncia, ganes i molta m¨²sica, la nit pintava rodona.

S¨ª, Neil Young va reunir la seva generaci¨® en un espai en qu¨¨ els de menys de quaranta anys gaireb¨¦ van brillar per la seva abs¨¨ncia, i els menors de 25 venien acompanyats dels seus pares o germans grans. S¨ª, una nit per cridar ben fort que el rock segueix cimentant uns lla?os est¨¨tics que s¨ª, pentinen cabells blancs, per¨° que encara pentinen, que ja ¨¦s molt. Neil Young va oficiar. A les 21.10 sortia a escena en solitari, amb aquesta pinta de rodam¨®n que acaba de sortir d'un rac¨® ple de pols: barret de feltre negre entaforat fins a les celles, camisa de llenyataire de tons grisos i negres i pantalons negres. Va anar cap a un piano de paret situat en un lateral i va comen?ar a interpretar After the gold rush, que va donar pas a Heart of gold, Comes a time?i?The needle and the damage done.

Ac¨²stica, harm¨°nica i ¨°rgan per aconseguir que el silenci m¨¦s ins¨°lit s'escamp¨¦s per la pla?a del recinte. Era gaireb¨¦ m¨¤gic. Ning¨² parlava, ning¨² feia servir el m¨°bil, nom¨¦s ulls i atenci¨® per l'oficiant que iniciava el seu concert pel tram ac¨²stic, amb accents de country i de folk, amb la mirada al fener i al camp, la melodia bonica, el to pausat.

La seva veu, aquesta fulla afilada i aguda, mostrava for?a, i encara que una mica cascada per pujar en alguns aguts, no calia oblidar que era l'excel¡¤lent veu d'un septuagenari. Molts joves ja la voldrien, amb aquest to i aquesta pres¨¨ncia. Encara van passar per l'escenari, entre el respectu¨®s silenci amb el que les va acollir la pla?a sencera, cinc peces m¨¦s, abans que Neil agaf¨¦s la seva guitarra el¨¨ctrica per comen?ar el segon tram del concert. Si el concert l'havien obert dues camperoles que simulaven que estaven sembrant, la transici¨® cap a l'apartat el¨¨ctric la van introduir uns personatges vestits de fumigadores, una manera de situar l'alimentaci¨® transg¨¨nica i Monsanto, uns dels diables de Young i contrapoder de l'agricultura tradicional, al centre de la cr¨ªtica. I llavors Young es va enrampar i, tot i que amb suavitat, va iniciar un augment gradual d'intensitat. Es va servir de gemmes com Out of the weekend, Alabama o Words, i llavors molts records d'anys passats van niar en la mem¨°ria de tots els que que s'han fet grans escoltant la m¨²sica d'aquest canadenc irat que ahir s'acompanyava de cinc joves reunits sota el nom de Promise of the Real. Ja se n'havia anat la llum del dia i nom¨¦s els focus de l'escenari apuntaven als protagonistes.

Molt lluny, al costat contrari, algun il¡¤l¨²s, emocionat per tenir Young a m¨¤, gravava amb el seu m¨°bil esperant tenir alguna cosa m¨¦s que una taca llunyana de llum. Per¨° era dels pocs amb tecnologia digital a la m¨¤, ja que l'ambient general i l'actitud del p¨²blic era pr¨°pia dels concerts d'abans, quan els tel¨¨fons eren a la taula de casa i hi havia encenedors a les balades. No es va arribar a tant, ja que del foc va comen?ar a encarregar-se Neil Young, que a?Love to burn ja va posar en escena una pe?a llarga on l'element substancial ¨¦s el tramat de guitarres en constant persecuci¨® una rere l'altra. I n'hi havia tres. Era el moment dels cops de cap, i els cabells blancs es van moure en aquell mar platejat, tan lliures com quan nom¨¦s eren un futurible. Gaireb¨¦ una hora i mitja de concert, per¨° ning¨² semblava cansat, i ¨¦s que el senyor de l'escenari no deixava de tocar mostrant que encara t¨¦ ungles.

Al cap de poc va arribar Mansion on the hill, amb els seus cors, les seves guitarres i la seva tensi¨®, aquesta tan pr¨°pia de les can?ons m¨¦s en¨¨rgiques de Neil Young. Semblava content, gaudint de l'actuaci¨®, mussitant als seus m¨²sics la pe?a que venia despr¨¦s, tot i que el seu repertori no va tenir canvis substancials sobre els que ha ofert recentment. Els llums, sempre blancs i nom¨¦s blancs, servien m¨¦s que res per veure-hi i amb Young ja sense camisa, feia estona que l'havia abandonat, Revolution blues va recordar quan vestia de groc de cara al mar. Encara quedava tralla, tralla suficient perqu¨¨ diverses generacions se sentissin vigents i amb ¨¤nims per dir-los als m¨¦s joves que no nom¨¦s ells poden presumir de tenir m¨²sica irada i vital. Neil Young ho va fer possible amb un concert fenomenal.