Bany de realitat

La veritable ess¨¨ncia de cert independentisme es revela cristal¡¤linament quan alguns dels seus l¨ªders identifiquen En Com¨² Podem com la pe?a per abatre en les eleccions del 26-J. En realitat, aquesta estrat¨¨gia electoral ens descobreix una ferida que sagna i que no sembla que s'hagi de cicatritzar amb facilitat. Fins i tot no fa gaire, l'independentisme es fregava les mans perqu¨¨ no tenia cap rival seri¨®s que li sort¨ªs al pas. Un PP redu?t a la pr¨¤ctica marginalitat pol¨ªtica a Catalunya, un Ciutadans en creixement, per¨° amb dificultats objectives per ampliar el magn¨ªfic resultat que va obtenir a les municipals, un PSC convalescent d'una brutal crisi interna mal gestionada fins a l'arribada de Miquel Iceta a la primera secretaria, i una Iniciativa somn¨¤mbula i v¨ªctima de la s¨ªndrome d'Estocolm del nacionalisme.

No hi havia rival i el discurs era f¨¤cil: la il¡¤lusi¨® est¨¤ de part nostra i a l'altre costat, a Espanya, no hi ha interlocutors; aix¨° ¨¦s aix¨ª, i seguir¨¤ sent-ho fins a la consumaci¨® dels segles. En aix¨° van arribar Podem i els comuns i es va trencar l'encant. Es van quedar l'alcaldia de Barcelona (estrat¨¨gica per a l'impuls del proc¨¦s), van controlar altres localitats importants de l'¨¤rea metropolitana i van ser la primera for?a catalana el 20-D; per acabar-ho d¡¯adobar, i si les enquestes no fallen, ampliaran el seu lideratge quan es voti diumenge vinent.

Mentrestant, els independentistes d'ordre, fruit d'errors propis (una lectura equivocada del 27-S i una alian?a impossible amb els ¡ªabans¡ª simp¨¤tics nois i noies de la CUP) i d'un full de ruta que fins i tot ells saben intransitable, caminen de capa caiguda i intentant treure un altre conill del barret per animar la tropa, que est¨¤ entre emprenyada i desconcertada perqu¨¨, ves per on, aix¨° no era el que ens havien explicat. El nou conill es diu RUI, Refer¨¨ndum Unilateral d'Independ¨¨ncia, i sembla que a Harvard i Col¨²mbia no es parla d'altra cosa.

Per¨° tornem a Podem, Esquerra Unida i els comuns. La seva irrupci¨® va demostrar que no nom¨¦s de naci¨® viuen l'home i la dona, mentre que, com per art de m¨¤gia, m¨¦s de sis milions d'espanyols van comen?ar a votar opcions que parlaven de plurinacionalitat i refer¨¨ndums. Per no haver-hi ning¨² a l'altre costat, no est¨¤ gens malament.

Immediatament apareix l'esgarriacries: s¨ª, per¨° segur que no faran el refer¨¨ndum aquesta legislatura, estar¨¤ clar que la seva via no porta enlloc i llavors nom¨¦s quedar¨¤ dempeus l'opci¨® de la independ¨¨ncia. Que ¨¦s tant com dir que el que no es pugui aconseguir en un o dos anys ja no s'aconseguir¨¤ mai. ?s la visi¨® infantil del m¨®n que hi ha darrere del "tenim pressa", tantes vegades corejat per l'independentisme. Sens dubte, res de parar-se a escoltar el tantes vegades enaltit Alex Salmond quan els recorda que Roma no es va construir en un dia i que a ells, els escocesos, els va costar d¨¨cades arrencar el refer¨¨ndum al govern brit¨¤nic.

Als qui defensem una sortida federal al problema territorial espanyol se'ns sol dir que, com que aquesta soluci¨® ara ¨¦s inviable (i, puc acceptar-ho, en un futur immediat), m¨¦s val deixar-la per impossible. Per aquesta regla de tres, aqu¨ª no hi hauria d'haver hagut un sol independentista des dels temps de Pau Claris, perqu¨¨ ja m'explicareu quan hi ha hagut en els ¨²ltims quatre segles una possibilitat real de fer de Catalunya un Estat independent.

El que demostra l'experi¨¨ncia d'aquests ¨²ltims anys ¨¦s que les realitats pol¨ªtiques s¨®n canviants, i que el que semblava impossible un dia (per exemple, que Converg¨¨ncia estigui a punt d'anar-se'n a la paperera de la hist¨°ria per m¨¨rits propis) pot passar quan menys s'espera. La societat espanyola no ¨¦s el conjunt de talossos que baixen de l'hort que l'independentisme tantes vegades ha retratat. Com el catal¨¤ no ¨¦s el poble cohesionat i en marxa darrere del seu Mois¨¨s que alguns van creure veure en algun moment. Les coses s¨®n a tot arreu plurals i complexes, i si un tira la realitat per la porta, li torna a entrar immediatament per la finestra. En aquesta ocasi¨®, encarnada en Ada Colau, Xavier Dom¨¨nech i altra gent de mal viure. I jo diria, amics, que aix¨° va per llarg.

Francisco Morente ¨¦s professor d'Hist¨°ria Contempor¨¤nia a la UAB.