Egocentritis contempor¨¤nia

En la societat d¡¯avui, els casos de trastorns mentals de tota mena ¡ªpsic¨°tics, neur¨°tics, funcionals o org¨¤nics¡ª cada vegada s¨®n m¨¦s freq¨¹ents. Fins i tot, en els ambients m¨¦s aparentment immunes. Vivim en uns temps de gran dispersi¨® i desconcert. Zygmunt Bauman els ha descrit com ¡°l¨ªquids¡±. Les relacions humanes s¡¯han tornat m¨¦s virtuals que reals, m¨¦s superficials i fugaces, m¨¦s egoc¨¨ntriques i aeriformes. Costa de mantenir res s¨°lid, de ser emp¨¤tics amb els altres, de fer durar l¡¯amistat o d¡¯establir lligams solidaris. Tot sembla esvair-se en l¡¯aire a gran velocitat.

Animals de companyia, d¡¯Estel Sol¨¦ (Molins de Rei, 1987), retrata una generaci¨® que, passada la trentena, est¨¤ immersa en la insatisfacci¨® i el desori. El focus se centra en una colla d¡¯amics que es reuneix per sopar junts i celebrar aix¨ª el retorn a casa de Beth, que ha estat ingressada durant dos mesos per un trastorn psiqui¨¤tric greu. En lloc d¡¯un psicodrama per amorosir la seva tornada al m¨®n real, la festa es converteix en una imp¨²dica explosi¨® d¡¯egos desbridats, en qu¨¨ surten a relluir tots els drapets bruts. Estupefacta, Beth observa com els presumptes amics desgranen davant seu tot el desassossec que porten a dintre.

Amb un plantejament aristot¨¨lic, en qu¨¨ es respecten les tres unitats, l¡¯acci¨® de la com¨¨dia avan?a implacable cap a un despullament descarnat dels naufragis emocionals de cada personatge. El contrapunt ¨¦s l¡¯opci¨® que ha pres Javi, absent durant tota l¡¯obra, que ha acceptat una feina a l¡¯altre cap de m¨®n per fugir de tot. En comptes d¡¯una colla d¡¯amics ben avinguts, els personatges sembla que frueixin de la desgr¨¤cia dels altres i que nom¨¦s vulguin fer-se mal.

En clau realista, l¡¯opera prima de Sol¨¦ focalitza molt l¡¯atenci¨® en el microcosmos de la colla d¡¯amiguets i els seus problemes personals (un intent de su?cidi, un matrimoni en declivi, una germanor inconciliable, un enamorament malalt¨ªs), sense elevar prou l¡¯exemplum a una dimensi¨® m¨¦s social o col¡¤lectiva. Es queda m¨¦s aviat en l¡¯an¨¨cdota o en la superf¨ªcie, sense at¨¨nyer la categoria. No s¡¯aprofundeix en la tem¨¤tica tractada, que d¨®na certament per a molt. En termes dramat¨²rgics, el ritme es desinfla en alguns passatges, algunes digressions s¨®n excessives i hi ha motius que s¡¯allargassen sense solta ni volta.

Aix¨ª i tot, Animals de companyia acompleix l¡¯objectiu d¡¯evidenciar que l¡¯infern s¨®n els altres ¡ªper dir-ho en paraules de Sartre¡ª i que l¡¯amistat esdev¨¦ una pura quimera. Un av¨ªs per a navegants que ¨¦s matisat per un punt de tendresa, ja que tots els personatges, per escapar de la buidor, reclamen una mica d¡¯afecte. Encara que sigui com el que pot oferir un animal de companyia.

Com¨¨dia agredol?a i desolada, Animals de companyia diagnostica per sobre algunes de les psicopatologies de la vida contempor¨¤nia i mostra uns individus antiemp¨¤tics que, a causa del seu entotsolament, aboquen la r¨¤bia, la frustraci¨® i l¡¯amargor contra els altres. Nom¨¦s de tant en tant, els personatges miren m¨¦s enll¨¤ del seu melic, i el m¨®n que deixen entreveure resulta m¨¦s aviat sinistre. Hauria estat de primera eixamplar molt m¨¦s aquesta escletxa cap a una dimensi¨® m¨¦s sociol¨°gica de l¡¯egocentritis contempor¨¤nia.

ANIMALS DE COMPANYIA

Estel Sol¨¦

Comanegra / Institut del Teatre de Barcelona

108 p¨¤gines. 12,50 euros