¡°Els autors valencians hem viscut un exili interior absolut¡±

Mart¨ª Dom¨ªnguez (Madrid, 1966) ha sacsejat el panorama literari catal¨¤ amb la seua novel¡¤la La sega, guanyadora del premi de la Cr¨ªtica Catalana, del premi de la Cr¨ªtica de Serra d¡¯Or i del premi de la Cr¨ªtica dels Escriptors Valencians. Periodista, escriptor, director de la revista de divulgaci¨® cient¨ªfica M¨¨tode a la Universitat de Val¨¨ncia i col¡¤laborador d¡¯EL PA?S, Dom¨ªnguez ha escrit una ¡°novel¡¤la rodona sobre la postguerra i els masovers del Maestrat¡±. L¡¯autor lamenta que, malgrat la bona rebuda que ha tingut el seu treball, els autors valencians encara pateixen molta invisibilitat en la societat catalana. ¡°Els autors valencians encara som uns outsiders¡±, assegura.

Pregunta. Esta novel¡¤la trenca amb la seua traject¨°ria. Fins ara els seus relats tenien com a refer¨¨ncia la Il¡¤lustraci¨®, el coneixement...

Resposta. ?s un canvi de registre des del punt de vista tem¨¤tic, per¨° no del de les idees que s¨®n al darrere. En les meues novel¡¤les, el que m¡¯interessa ¨¦s el coneixement, la batalla per la integritat intel¡¤lectual, per la lluita per les pr¨°pies idees. L¡¯¨²ltima novel¡¤la que vaig escriure [EL FRACASSAT]era sobre C¨¦zanne, com a protagonista d¡¯una nova manera d¡¯entendre l¡¯art i de com es resisteix a son pare, que vol que siga banquer com ell. I de com, malgrat aix¨°, es mant¨¦ fidel a ell mateix. En La sega el que jo volia era explorar un poc la viol¨¨ncia irracional, la persecuci¨® i la matan?a indiscriminada.

P. I com troba este tema?

R. He arribat a esta novel¡¤la d¡¯una manera inesperada. No sempre escrivim les novel¡¤les que tenim en el cap. En este cas, tot sorgeix del fet que tinc un mas al Penyagolosa[A CASTELL?], i que all¨ª hi vaig trobar un m¨¤user, amagat. A partir d¡¯ac¨ª vaig tirar del fil i aix¨° va donar a esta novel¡¤la, que ¨¦s un punt i a part per¨° que t¨¦ moltes de les coses que m¡¯interessen, com la cultura, la natura, el coneixement, el desig de ser, de transcendir.

P. Eixe m¨¤user obre la hist¨°ria oculta dels masovers.

R. En comprar el maset i fer-me del lloc, vaig obrir eixa caixa de Pandora que era la mem¨°ria hist¨°rica d¡¯all¨ª[EL MAESTRAT]. Ning¨² vol parlar d¡¯aix¨°, perqu¨¨ ¨¦s un tema molt complicat del qual hi ha moltes versions. A mi el que em va sobtar va ser com estos morts s¡¯havien silenciat completament. Gent desapareguda, gent enviada a penals durant set o vuit anys, tot aix¨° era un tema prohibit del qual no es podia parlar. Tamb¨¦ vaig entrar al Grup de Mem¨°ria Hist¨°rica de Castell¨® i tot aix¨° em va servir per a entendre el que hi havia. Realment ¨¦s una hist¨°ria molt silenciada, que mostra la cara m¨¦s dura del franquisme.

"Han empudegat la societat amb la q¨¹esti¨® de la identitat valenciana¡±

P. Hi ha molta difer¨¨ncia entre la veritat oficial i la realitat?

R. El fet que la novel¡¤la la conte en primera persona un xiquet ¨¦s perqu¨¨ els masovers eren xiquets de set o vuit anys quan va passar aix¨°. S¨®n els ¨²ltims testimonis amb els quals es pot parlar i aix¨° s¡¯est¨¤ esgotant. Alguns masovers ja han mort i altres ja no tenen el cap l¨²cid. En poc de temps he vist esta p¨¨rdua de patrimoni de la mem¨°ria, que tamb¨¦ m¡¯interessa des del punt de vista ling¨¹¨ªstic. La novel¡¤la s¨®n moltes coses, per descomptat la hist¨°ria de postguerra, per¨° tamb¨¦ el m¨®n dels masovers. Hi ha una visi¨® costumista d¡¯aquella ¨¨poca, que era una ¨¨poca feli? fins que varen patir la repressi¨®. Als arxius tens la versi¨® de la Gu¨¤rdia Civil. ?s una realitat totalment manipulada per a cobrir-se les esquenes i justificar la matan?a d¡¯estes persones que eren absolutament innocents. Alguns havien venut un pernil o una fogassa de pa al maquis, primer contents, despr¨¦s amb por. Si venia el maquis i no baixaves a Castell¨® a denunciar-los, igual venia la Gu¨¤rdia Civil i et matava pel cam¨ª. Per¨° si els denunciaves, igual venia el maquis l¡¯endem¨¤ i tamb¨¦ et pelava.

P. No li agrada que classifiquen La sega com una novel¡¤la de la Guerra Civil...

R. M¡¯ha sobtat que ho diguin. Hi ha un deix de menyspreu, de cansament. El que jo conte a la novel¡¤la ¨¦s totalment nou, desconegut. Per a mi ha estat una sorpresa que, al mateix temps, aprofundeix molt en la repressi¨® franquista. He descobert masovers represaliats per la Gu¨¤rdia Civil, soterrats en un fossat com¨², exhumats sense consentiment dels familiars i enviats al Valle de los Ca¨ªdos. Aix¨° ¨¦s bestial. Aix¨° qui ho ha contat? Hi ha una actitud en el pa¨ªs de no voler reflexionar sobre esta hist¨°ria, d¡¯oblidar-ho.

P. L¡¯ha sorpr¨¦s la bona acollida que ha tingut esta novel¡¤la?

R. ?s una novel¡¤la de la qual estic content. M¡¯ha costat molt de temps trobar el to. He fet moltes versions per saber el que volia. Entenc la bona acollida perqu¨¨ ¨¦s una novel¡¤la que toca de m¨¦s prop que El fracassat o que El retorn de Voltaire. Des del punt de vista literari pot arribar m¨¦s al lector, per¨° a mi m¡¯agraden totes les meues novel¡¤les. Crec que l¡¯anterior ¨¦s una novel¡¤la fant¨¤stica, dels primers anys de C¨¦zanne, per¨° crec que a la societat lectora li falta fer-se un poc adulta. Busquen este tipus de relat, m¨¦s que els relats d¡¯idees o de la gran cultura europea.

P. Com veu la salut de la literatura valenciana?

R. La veig molt b¨¦. Crec que estem aconseguint tindre certa pres¨¨ncia amb Manuel Baixauli, Joan Benesiu, Raquel Ricart, que t¨¦ un valenci¨¤ espectacular, Anna Moner... Tenim un bon nivell literari per al temps de foscor que hem passat. Nosaltres hem viscut un exili interior absolut, som fills d¡¯anys de repressi¨® brutal, on escriure en catal¨¤ era una actitud mal vista i minorit¨¤ria. T¨¦ molt de m¨¨rit i s¨®c molt optimista perqu¨¨ veig altres autors com Xavi Aliaga i altra gent jove que est¨¤ ac¨ª.

P. Ara falta que estiguin acompanyats pels lectors...

R. ?s clar, pels lectors i per les mateixes institucions. Voldria que es notaren un poc m¨¦s les complicitats. Jo no les he notat gaire. Arran dels premis he tingut alguna felicitaci¨® institucional, per¨° podria haver-hi m¨¦s alegria, m¨¦s comboi. Tot el que siga ajudar a vendre la novel¡¤la ajuda a seguir publicant. A voltes la gent pensa que ¨¦s una q¨¹esti¨® de r¨¨dit econ¨°mic, i aix¨° ¨¦s fals. El que demanem ¨¦s vendre llibres per a poder seguir publicant.

P. I qu¨¨ caldria?

R. Necessitem que els mitjans valencians donen suport a estes novel¡¤les que han tingut m¨¦s ress¨° a Barcelona que a Val¨¨ncia. Estem escrivint per all¨ª, quan es tracta de fets que han passat ac¨ª. No es tracta de queixar-se, sin¨® de fer un diagn¨°stic d¡¯una societat que est¨¤ molt castellanitzada, i aix¨° no hauria de ser. De tota manera tamb¨¦ hi ha gent molt entusiasta que t¡¯ajuda a seguir.

P. Sembla que no ¨¦s molt optimista amb el canvi pol¨ªtic enregistrat a Val¨¨ncia...

R. De moment, no. Crec que la gent ha de canviar el xip. Hi ha com un tab¨² a llegir en valenci¨¤. A la societat valenciana l¡¯han empudegat amb la q¨¹esti¨® de la identitat valenciana i cada vegada que v¨¦nen eleccions tornem a l¡¯anticatalanisme i a la mateixa hist¨°ria, i aix¨° ens ha condu?t a un pa¨ªs desestructurat pol¨ªticament on uns pocavergonyes han desfet el pa¨ªs. Cal tornar al sentit com¨²: tenim dues lleng¨¹es, aprofitem-les.