Jo Cox i la pol¨ªtica de la por

Bernard Cox, marit de Jo Cox, la diputada laborista assassinada durant la campanya del refer¨¨ndum angl¨¨s, va dir que ¡°ella estava preocupada per la direcci¨® que segueix la pol¨ªtica en l¡¯actualitat, no nom¨¦s aqu¨ª sin¨® globalment, i com juga amb les pitjors pors de la gent en comptes de fer-ho amb els seus millors instints¡±. Aquestes paraules de Jo Cox han estat premonit¨°ries, les pors han donat el resultat que menys desitjava la diputada laborista: la sortida del Regne Unit d¡¯Europa.

Les pors han indu?t els brit¨¤nics a replegar-se sobre si mateixos, el discurs de la por llan?ada pels proeuropeus no ha aconseguit canviar la seva decisi¨®. Cox va retratar perfectament la deriva de la pol¨ªtica actual constru?da sobre la desconfian?a en la ciutadania. Cada vegada que els ciutadans opten per sortir del gui¨® ¡ªel cada vegada m¨¦s estret espai del possible en un sistema de poder que va minant qualsevol forma d¡¯alternativa¡ª es despleguen un conjunt d¡¯idees catastrofistes per ficar el p¨¤nic al cos dels ciutadans i obligar-los a rectificar.

Es dir¨¤ que un sistema pol¨ªtic ¨¦s per definici¨® un mecanisme de control social i que la por sempre ha estat l¡¯instrument preferit del poder. Per¨° la hip¨°tesi de partida de la cultura democr¨¤tica ¨¦s el reconeixement i el respecte de la ciutadania, que dif¨ªcilment quadra amb campanyes que tracten d¡¯ignorants, susceptibles de deixar-se seduir per qualsevol engalipador, els qui volen variar la partitura. ¡°Enganyaran els votants, per¨° no el mercat¡±, ha dit durant la campanya electoral espanyola un tal Feito: la paraula del mercat ¨¦s l¡¯¨²nica veu que importa.

Quan la democr¨¤cia queda redu?da a un simulacre els l¨ªmits del qual estableix un d¨¦u menor anomenat mercat, les velles categories de sobirania popular, d¡¯emancipaci¨®, d¡¯igualtat de drets, manquen de sentit. I quan ¨¦s la ciutadania la que demana la paraula, no queda m¨¦s remei que atemorir. I, si la gent perd la por, el pas seg¨¹ent ¨¦s l¡¯autoritarisme postdemocr¨¤tic, un sistema neoautoritari en qu¨¨ la submissi¨® es disfressa de decisi¨® lliure.

Les paraules de Jo Cox ens adverteixen d¡¯un sistema de governan?a constru?t sobre l¡¯a?llament i la indefensi¨® del ciutad¨¤, redu?t a la condici¨® d¡¯home econ¨°mic, despullat d¡¯aquelles passions i instints nobles que el fan sortir de si mateix per anar a la trobada dels altres i teixir discursos d¡¯emancipaci¨® i oportunitats de canvi que permetin ampliar l¡¯espai del possible i sobretot construir una societat en qu¨¨ les institucions no humili?n els ciutadans sin¨® que els reconeguin, que regnin altres valors que l¡¯or, la por i la insol¨¨ncia.

En aquest context, el poder es converteix en un espai tancat, la pol¨ªtica deixa pas al regne dels experts, que viuen en la impunitat de reduir les persones a xifres i, per tant, de despullar-les de la seva humanitat. I ¨¦s l¨°gic que es marginin les humanitats dels estudis, perqu¨¨ la complexitat de l¡¯hum¨¤ ¨¦s una mol¨¨stia per a un poder que busca modelar homes unidimensionals, que la seva autoredempci¨® quedi en mans del negoci del coaching i de l¡¯autoajuda. Com que ¨¦s l¨°gic que es ridiculitzi la preocupaci¨® per la desigualtat, perqu¨¨ com m¨¦s visible ¨¦s l¡¯abisme m¨¦s f¨¤cil ¨¦s especular amb la por, fins que es creua el llindar del sostenible i la gent diu prou.

Quan s¡¯intenta reconstruir l¡¯espai del com¨², mobilitzar ¡°els millors instints¡± de les persones per construir projectes col¡¤lectius, fer dels grans desafiaments oportunitats a compartir, els poders establerts despleguen el discurs de la por, menyspreen els qui s¡¯indignen. Per¨° aquesta vegada, al Regne Unit, aquesta estrat¨¨gia ha fracassat: els brit¨¤nics han deso?t les apocal¨ªptiques profecies que les elits occidentals els llan?aven des de totes les capitals pol¨ªtiques i econ¨°miques. I s¡¯han posat en evid¨¨ncia els l¨ªmits d¡¯una Europa que es pret¨¦n construir amb els ciutadans en el paper de comparses, sense projecte com¨² ni expectatives. I ha guanyat la il¡¤lusi¨® de l¡¯autosufici¨¨ncia brit¨¤nica, basada en temors i desconfiances ancestrals. Jo Cox tenia ra¨®, la pol¨ªtica democr¨¤tica est¨¤ en la fase cr¨ªtica de la por. En comptes de reformar-la, es demonitza els qui volen canviar-la. El discurs de la por com a expressi¨® de la impot¨¨ncia de la pol¨ªtica.