La seu dels sindicats es degrada sense data per reparar-la

Un est¨¤ buit i tancat des del 2010. L¡¯altre est¨¤ embolicat amb una lona raspada des de fa m¨¦s d¡¯una d¨¨cada que li d¨®na un aspecte fantasmag¨°ric. Per¨° el Govern central no t¨¦ data ni per a la rehabilitaci¨® de l¡¯antiga seu de la Delegaci¨® del Govern, a Pla de Palau, ¡ª va arribar a comen?ar i es va anunciar la seva represa fa vuit mesos sense que s¡¯hagi produ?t¡ª, ni tampoc per posar al dia la fa?ana de l¡¯edifici dels sindicats, a la Via Laietana.

L¡¯edifici dels sindicats pertany al Ministeri de Treball i el gestiona Patrimoni Sindical, explica la portaveu de CCOO, Dolors Llobet, que critica m¨¦s d¡¯una d¨¨cada d¡¯¡°excuses¡± per no executar l¡¯obra. Despr¨¦s que UGT marx¨¦s al Raval, la immensa majoria de l¡¯edifici l¡¯ocupa CCOO i CGT ocupa la planta 9 i part de la 10. Fonts del ministeri argumenten que es va fer un projecte per rehabilitar la fa?ana i els t¨¨cnics van detectar problemes tamb¨¦ a l¡¯interior (ascensors, canalitzacions, goteres¡­). ¡°No hi ha perill i quan hi ha goteres es reparen, per¨° es va veure necessari fer un pla director per resoldre tots els problemes, i adequar el pla de rehabilitaci¨® i el director triguen un temps¡±, justifiquen.

Nom¨¦s la fa?ana t¨¦ un cost de 5,8 milions, afegeixen les fonts del ministeri, i confirmen que ¡°no hi ha previsi¨®¡± de quan pot concretar-se i licitar-se l¡¯obra. ¡°?s inadmissible que el ministeri no compleixi la normativa respecte a la fa?ana. Barcelona necessita que aquest edifici hist¨°ric sigui digne, la ciutat se¡¯l mereix, els treballadors del que ¨¦s el primer sindicat. Estem parlant de seguretat dels ciutadans, dels treballadors i de condicions de treball¡±, lamenta Llobet. L¡¯edifici, obra de Josep Dom¨¨nech i Mansana, es va comen?ar a construir el 1916 per la Caixa M¨²tua Popular, va allotjar tamb¨¦ oficines de la Generalitat republicana i durant el franquisme es va convertir en seu del Sindicat Vertical.

En el cas de la Delegaci¨® del Govern, les obres al palau de l¡¯antiga Aduana, del 1792, van arribar a comen?ar despr¨¦s que els seus treballadors es traslladessin a l¡¯edifici del carrer de Mallorca, a l¡¯Eixample. Es van executar els treballs de consolidaci¨® estructural de l¡¯edifici, que van costar gaireb¨¦ quatre milions. Per¨° ara, ni rastre d¡¯activitat. S¨ª que queda, com una rel¨ªquia despr¨¦s d¡¯un vidre brut, el cartell de l¡¯ajuda de 2.500 euros per fill, el xec beb¨¨ que va pagar el Govern de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero entre el 2008 i el 2010. Aparentment no hi ha ning¨² a l¡¯edifici, ni al pati, encara que s¨ª que hi ha c¨¤meres de seguretat.

Fonts de la delegaci¨® expliquen que la partida de les obres, de 12,19 milions d¡¯euros, est¨¤ ¡°pendent de passar pel Consell de Ministres¡±, un tr¨¤mit preceptiu perqu¨¨ la despesa depassa els 12 milions. ¡°?s imminent¡±, afegeixen les mateixes fonts sobre una obra que el Govern s¡¯ha comprom¨¨s a comen?ar diverses vegades i que consistir¨¤ en una rehabilitaci¨® integral: elements interiors, fa?ana, renovaci¨® d¡¯instal¡¤lacions i eliminaci¨® de barreres arquitect¨°niques. D¡¯acord amb el conveni que a l¡¯octubre passat van signar els ministeris d¡¯Hisenda i Administracions P¨²bliques i el de Foment, un paga el 40% de les obres i l¡¯altre, el 60%. A l¡¯octubre passat, el secretari d¡¯Estat d¡¯Administracions P¨²bliques, Antonio Beteta va afirmar que les obres s¨®n exemple de l¡¯¡°aposta per uns serveis de qualitat¡± i de la ¡°ferma aposta del Govern per Catalunya¡±.

Uns mesos abans de signar el conveni de les obres que no arriben, la delegaci¨® del Govern va anunciar que despr¨¦s de la seva restauraci¨® l¡¯edifici s¡¯obriria al p¨²blic. L¡¯antiga Aduana ¨¦s un edifici catalogat que durant 150 anys va ser la seu del Govern Civil. Des de la restauraci¨® de la democr¨¤cia acull la Delegaci¨® del Govern i durant la breu Rep¨²blica va acollir el departament de Governaci¨® de la Generalitat. L¡¯edifici va ser constru?t pel comte de Roncali, ministre, brigadier i enginyer de Carles IV al lloc que a la fi del segle XVIII era el centre comercial de la ciutat, la seva pla?a m¨¦s gran al costat de l¡¯entrada per mar. T¨¦ 7.500 metres quadrats constru?ts i un pati porticat central. A l¡¯interior, la planta baixa estava ocupada per les cotxeres i cavallerisses, mentre que el primer pis, el noble, disposa de les luxoses sales decorades amb valuoses pintures al¡¤lusives a la pol¨ªtica comercial de Carles III i a episodis del Quixot, realitzades per Pere Pau Muntanya.