La ¡®joventut¡¯ d¡¯Aznavour enamora a Pedralbes

Amb un retard m¨ªnim, les llums de l¡¯escenari es van il¡¤luminar competint amb les ¨²ltimes resplendors del vespre. Expectaci¨®. Van sortir els vuit m¨²sics i, en efecte, despr¨¦s d¡¯ells va apar¨¨ixer Charles Aznavour. No es tractava de cap d¡¯aquestes imitacions de Las Vegas que assalten ¨²ltimament els nostres teatres (fa poc Elvis, d¡¯aqu¨ª a uns dies Michael Jackson, Madonna i Rihanna). Real, aut¨¨ntic, vestit de rigor¨®s negre sense corbata, amb el caminar segur i enarborant un d¡¯aquests somriures que mai arribes a saber si ¨¦s tendre o diab¨°lic. Aznavour en persona, noranta-dos anys acabats de fer i demostrant una vegada m¨¦s que aix¨° del calendari no va amb ell.

Per descomptat, el p¨²blic de Pedralbes el va rebre dempeus, com l¡¯ocasi¨® es mereixia: calorosa ovaci¨® de gala. Un p¨²blic, una vegada m¨¦s, que barrejava proced¨¨ncies i edats (encara que n¡¯hi devia haver pocs per sota dels cinquanta). I sense m¨¦s ni m¨¦s Aznavour va comen?ar ficant el dit a la nafra: Les emigrants, per¨° la c¨¤rrega social de la can?¨® va passar pr¨¤cticament desapercebuda oculta per l¡¯euf¨°ria del primer contacte, perqu¨¨ molts, davant l¡¯evident joventut del seu ¨ªdol, es fregaven els ulls.

Aznavour ho tenia tot guanyat simplement sent all¨¤, per¨° l¡¯armeni de Par¨ªs no puja a l¡¯escenari per exhibir la seva longevitat sin¨® per cantar. I ho va fer amb un gust exquisit i una veu que l¨°gicament no ¨¦s la mateixa per¨° que controla i dosa amb mestratge. En tot moment va seguir sonant a Aznavour.

Va barrejar l¡¯amor i la nost¨¤lgia amb algunes gotes de cr¨ªtica social i va xerrar amb aquesta proximitat que el caracteritza. Despr¨¦s del segon tema va explicar que s¡¯ajudava amb un teleapuntador (discret per¨° evident) para no oblidar les lletres, va fer broma amb la seva edat i amb la seva veu, va parlar de la intransig¨¨ncia despr¨¦s de successos com els d¡¯Orlando, es va treure la jaqueta mostrant uns enormes tirants vermells, va ballar amb si mateix, va fer un entranyable duo amb la seva filla Katia i va enamorar tots els presents cantant una d¡¯aquestes can?ons a les quals posar l¡¯adjectiu d¡¯inoblidables sempre quedar¨¤ curt: Mourir d¡¯aimer, La Mamma, Il faut savoir, She, Que c¡¯est triste Venise i, per descomptat, La Boh¨¨me que acaba de fer cinquanta anys i va marcar el punt m¨¦s alt de l¡¯espectacle.

Noranta minuts sense bisos (encara que el p¨²blic els va reclamar amb insist¨¨ncia) en els quals Aznavour es va mostrar plet¨°ric i que nom¨¦s es van entelar per la seva tossuderia a cantar alguns temes en castell¨¤. En diverses ocasions va lloar el seu traductor, l¡¯arist¨°crata Rafael de Le¨®n, i res a objectar a aquestes traduccions per¨° no ¨¦s el mateix escoltar Aznavour cantant que sentir-lo llegint les lletres a la pantalla sense una m¨ªnima escalfor. Venecia sin ti (cantada aix¨ª, en castell¨¤) va sonar destenyida quan ¨¦s una can?¨® que encara pot posar-li a un la pell de gallina. Ll¨¤stima.