Ressaca postelectoral

La corrupci¨® no penalitza. El PP ha pujat en vots i escons, mentre que els seus tres competidors principals han retrocedit. Aix¨° significa que la corrupci¨® no ha tingut c¨¤stig. I, en conseq¨¹¨¨ncia, que el PP ha vist premiada la seva estrat¨¨gia d¡¯ignorar la corrupci¨® i seguir governant com si no pass¨¦s res. Que Rajoy hagi augmentat els suports amb tota la corrupci¨® que acumula el PP i despr¨¦s que emergissin en la curta legislatura passada nous i greus esc¨¤ndols, indica que a l¡¯electorat de dretes no li importa que els qui estan en el poder siguin corruptes, si s¨®n dels seus. Millor corruptes que a l¡¯oposici¨®. Resulta especialment sagnant que Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz hagi guanyat 34.000 vots a Barcelona tot i la indec¨¨ncia pol¨ªtica que s¡¯aprecia en les converses gravades en el seu despatx de ministre de l¡¯Interior, que revelen com va utilitzar els ressorts de l¡¯Estat per perjudicar els seus adversaris pol¨ªtics. El missatge que queda en l'aire ¨¦s desolador.

Es prescindir¨¤ de la corrupci¨® a l¡¯hora de formar govern? El PP ja ha comen?at a pressionar el PSOE perqu¨¨ permeti la seva investidura al¡¤legant que a cap pa¨ªs d¡¯Europa s¡¯entendria que no es deix¨¦s governar per for?a m¨¦s votada. Per¨° ¨¦s que a cap pa¨ªs de l¡¯Europa avan?ada, excepte a la It¨¤lia de Berlusconi, ¨¦s imaginable que un partit amb aquest historial pugui tornar a governar.

El maniqueisme funciona. ¡°Guanyarem els dolents¡±, va repetir moltes vegades Rajoy en la campanya. Ha triomfat l¡¯estrat¨¨gia de la polaritzaci¨®, per¨° no una polaritzaci¨® ideol¨°gica, sin¨® maniquea i simplista, la dels bons (nosaltres) contra els dolents (ells). La campanya es va sustentar en realitat sobre dues idees: ¡°Que v¨¦nen els dolents¡± i ¡°Abaixarem els impostos¡±. ?s a dir, la por i la butxaca. Que aquesta estrat¨¨gia hagi donat resultat indica quin tipus de cultura impregna una part de l¡¯electorat, sempre predisposada a deixar-se enganyar, sempre que li diguin el que vol sentir, encara que la realitat vagi per una altra banda.

Les xarxes i la resta: mons paral¡¤lels. L¡¯activisme de les xarxes socials pot fer l¡¯efecte que Espanya bull en l¡¯efervesc¨¨ncia de la protesta social. Les xarxes s¨®n un brou de cultiu molt idoni per a la protesta. De fet, la piulada est¨¤ feta a la mesura dels esl¨°gans i tamb¨¦ dels exabruptes. Permet crear cercles d¡¯afinitats molt amplis, en els quals la redund¨¤ncia d¡¯un determinat pensament provoca la falsa impressi¨® que es tracta d¡¯una opini¨® molt estesa i compartida. Per¨° no ¨¦s aix¨ª. Les xarxes s¨®n, efectivament, una pla?a p¨²blica ¨¤mplia i sorollosa. Per¨° hi ha altres places, silencioses i amb freq¨¹¨¨ncia t¨ªmides, que se sostenen sobre bastons, molt poc proclius al canvi i que nom¨¦s s¡¯expressen a les urnes. Les enquestes haurien de, en teoria, captar els estats d¡¯¨¤nim i les intencions d¡¯aquests dos mons que evolucionen en paral¡¤lel, per¨° no ¨¦s segur que ho facin.

Els sondejos, un nou actor pol¨ªtic. No sempre l¡¯encerten, per¨° la seva influ¨¨ncia ¨¦s indiscutible. Totes les enquestes vaticinaven un sorpasso d¡¯Units Podem sobre el PSOE almenys en vots, i algunes, fins i tot en escons. La unanimitat en la predicci¨® va donar carta de naturalesa a l¡¯estrat¨¨gia del PP de polaritzar la campanya entorn d¡¯Units Podem i ignorar el PSOE, per poder-se presentar com l¡¯encarnaci¨® de l¡¯ordre enfront dels extremismes. Els sondejos, convenientment amanits, van actuar com un actor pol¨ªtic m¨¦s en la campanya electoral.

Van expressar b¨¦ l¡¯estat d¡¯¨¤nim i les intencions dels votants? Mai ho podrem saber, per¨° hi ha motius per tenir dubtes. Especialment si es t¨¦ en compte que l¡¯¨²ltima enquesta, la que es va fer a peu d¡¯urna, va errar tamb¨¦ en predir el sorpasso d¡¯Units Podem sobre el PSOE. Si es va equivocar la que es va fer sobre vots ja emesos, com podem confiar en les que es fan sobre intenci¨® de vot? Les enquestes van generar una realitat, no sabem fins a quin punt virtual, que va alimentar expectatives potents. I cada vegada m¨¦s, els resultats electorals s¡¯interpreten en funci¨® de les expectatives generades. Aix¨° va permetre al PSOE apar¨¨ixer com a vencedor, malgrat que va perdre cinc diputats i va obtenir, una vegada m¨¦s, els pitjors resultats de la seva hist¨°ria, amb reculades importants fins i tot en els seus feus. El mateix cal dir de Converg¨¨ncia. Mantenir els diputats tot i perdre vots va ser considerat un ¨¨xit, per¨° el seu declivi continua. Com el del PSOE.