El jutge deixa Mas a les portes de judici per desobedi¨¨ncia i prevaricaci¨®

El Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya (TSJC) va fer ahir un pas definitiu perqu¨¨ l¡¯expresident de la Generalitat Artur Mas i qui va ser la seva vicepresidenta, Joana Ortega, i consellera d¡¯Ensenyament, Irene Rigau, vagin a judici per desobedi¨¨ncia greu i prevaricaci¨® administrativa en haver organitzat la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014. El jutge instructor del cas considera que els tres membres del Govern catal¨¤ van desoir l¡¯acord del Tribunal Constitucional que va ordenar suspendre aquella consulta.

El jutge instructor del cas, Juan Manuel Abril, d¨®na per conclosa la investigaci¨®, rebutja la petici¨® d¡¯arxiu que van reclamar les defenses i deixa els tres ex-alts c¨¤rrecs de la Generalitat a les portes del judici en la causa del 9-N, que es tramita des de fa any i mig. Les acusacions populars i la fiscalia disposen ara de deu dies per presentar els seus escrits d¡¯acusaci¨® i reclamar l¡¯obertura del judici.

Converg¨¨ncia va anunciar ahir que Mas, Ortega i Rigau recorreran la interlocut¨°ria judicial per frenar el judici oral i que el cas sigui sobresegut. La portaveu del partit, Marta Pascal, va assenyalar que la causa del 9-N ¡°¨¦s una persecuci¨® pol¨ªtica en tota regla¡± i la va vincular a les converses revelades pel diari P¨²blico entre el ministre de l¡¯Interior, Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz, i el director de l¡¯Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, en les quals busquen incriminar dirigents pol¨ªtics vinculats amb l¡¯independentisme abans del 9-N.

La interlocut¨°ria considera que les actuacions dels tres membres del Govern ¡°podrien constituir, segons els indicis, el tipus delictiu de desobedi¨¨ncia¡±, perqu¨¨ eren ¡°necessaris i nuclears¡± per celebrar aquella votaci¨®, per no deixar sense efecte els contractes amb les empreses que havien de facilitar la infraestructura de la consulta. El presumpte delicte de prevaricaci¨® deriva de no haver dictat les resolucions que impedissin el 9-N, amb la finalitat d¡¯¡°aconseguir la realitzaci¨® de la seva voluntat i anteposar la mateixa a la suspensi¨® ordenada pel TC¡±.

El jutge considera que entre el 4 de novembre del 2014, quan el Constitucional va dictar la seva provid¨¨ncia per suspendre el proc¨¦s, i el dia 9, quan es va celebrar la consulta, els tres acusats van participar de forma activa en l¡¯organitzaci¨® de l¡¯esdeveniment.

La interlocut¨°ria del TSJC explica que Mas coneixia la decisi¨® del Tribunal Constitucional, que la va traslladar a Ortega i Rigau, i que va declarar haver estat ¡°el m¨¤xim responsable de la iniciativa pol¨ªtica i d¡¯haver impulsat el proc¨¦s participatiu del 9-N¡±. No obstant aix¨°, l¡¯expresident de la Generalitat va defensar davant el jutge que una vegada coneguda la suspensi¨® del Constitucional, el proc¨¦s participatiu va passar a dependre de voluntaris, argument que ¨¦s rebatut en la interlocut¨°ria.

En el cas de la vicepresidenta Ortega, es vincula el seu departament (Governaci¨®) amb la contractaci¨® amb recursos p¨²blics d¡¯empreses privades encarregades de, entre altres coses, crear el web oficial des del qual la Generalitat va promocionar la jornada, programar i instal¡¤lar una aplicaci¨® inform¨¤tica per realitzar el recompte, l¡¯adquisici¨® de 7.000 ordinadors i la contractaci¨® d¡¯una societat perqu¨¨ habilit¨¦s un centre de premsa. En el cas de Rigau, aleshores titular d¡¯Ensenyament, el jutge assegura que va ser la responsable de cedir els espais educatius per instal¡¤lar les urnes i els ordinadors i va demanar als directors de cadascun d¡¯ells que obrissin les instal¡¤lacions el diumenge de la votaci¨®.

Hi ha un quart pol¨ªtic sobiranista investigat per la consulta. ?s el diputat electe Francesc Homs i, com a aforat, el seu cas es troba al Tribunal Suprem. En el moment dels preparatius de la consulta ocupava el c¨¤rrec de conseller de la Presid¨¨ncia. El Suprem l¡¯investiga tamb¨¦ per haver com¨¨s els presumptes delictes de desobedi¨¨ncia, prevaricaci¨® i malversaci¨®.