Missi¨® complerta

No es devien imaginar que les coses sortirien tan b¨¦ quan van prendre consci¨¨ncia del perill i van armar una defensa astuta contra els navegants de Podem i les esquerres totes, velles i noves mobilitzacions. La frase famosa del president del Banc de Sabadell s'ha repetit milers de vegades, amb ra¨®, perqu¨¨ la va pronunciar en p¨²blic amb una bene?da innoc¨¨ncia casual, gaireb¨¦ cool, d'amateur de la pol¨ªtica. Calia crear un Podem de dretes que correg¨ªs el c¨¤stig previsible al PP ¨CCiutadans- i no fes perillosament majorit¨¤ria l'esquerra, fos el que fos aquesta esquerra. Qualsevol pensaria que el banquer de la publicitat de proximitat i converses ¨ªntimes s'havia fet ide¨°leg, per¨° no era aix¨°: era m¨¦s senzill. Josep Oliu deia en veu alta i sense por, com solen parlar els banquers s¨°lids i els no s¨°lids, el temor a una decantaci¨® del vot a l¡¯esquerra en plena crisi.

Avui som un pa¨ªs que ha fet un canvi tan fant¨¤stic que presumiblement continuar¨¤ governant la dreta, tot i que amb una novetat gasosa i tangible alhora. Haur¨¤ de fer-ho amb una majoria que ja no ser¨¤ absoluta encara que sigui la minoria majorit¨¤ria del Parlament. Moragas i Arriola o Arriola i Moragas han fumut un clatellot a la meitat de la poblaci¨® i han convertit el governant m¨¦s gris, moix i insuls del planeta democr¨¤tic en un triomfador plet¨°ric i saltironant, enfilat a l'onada euf¨°rica de la beatitud abacial i espanyol¨ªssima.

Mentre tot es forjava a les urnes i les fam¨ªlies votaven el diumenge 26 amb les il¡¤lusions intactes, jo continuava hipnotitzat davant de la pantalla d'un AVE cap a Barcelona. Projectaven una pel¡¤l¨ªcula, Techo y comida, estrenada a finals del 2015 ¡ªtan torbadora com commovedora¡ª. Quiet¨ªssim al seient, vaig arribar fins al final sense aire i sense auriculars, llegint els subt¨ªtols, enganxat al moment ¨¤lgid i demag¨°gic i populista, en qu¨¨ una mare socialment ofegada abra?a el seu fill per anunciar-li que l'endem¨¤ seran desnonats sense cap pal¡¤liatiu per impagament del lloguer, despr¨¦s d'haver-li tallat l'aigua, la llum, la respiraci¨® i l'esperan?a.

No passa a la Barcelona d'Ada Colau, sin¨® a Jerez de la Frontera, per¨° ¨¦s igual. Al fons de l'abra?ada, la resta dels mortals celebren disfressats d'espanyols amb samarreta vermella l'¨¨xit de la selecci¨® nacional de futbol i m'imagino que aclamen el gol que va deixar Iniesta descamisat. Espanya havia guanyat el Mundial mentre l'aixafaguitarres del director de Techo y comida, Juan Miguel del Castillo, deixava cruament en primer pla la desolaci¨® anguniosa d'una Roc¨ªo magn¨ªficament interpretada per Natalia de Molina. Acaba la pel¡¤l¨ªcula i jo mantinc el meu vot, per¨° confesso una contractura emocional davant del recurs f¨¤cil dels dos plans; deploro l'ab¨²s sentimental per¨° empatitzo i llagrimejo amb la viol¨¨ncia invisible d'una societat rica.

A la nit les coses han empitjorat decididament i la llum ombr¨ªvola es va instal¡¤lant a casa davant del televisor, com si estigu¨¦ssim assistint perplexos i per fi desencisats a l'evid¨¨ncia de la bona fortuna de les bones idees. La nova pol¨ªtica existeix, i tant que existeix; fins i tot existeix de tal manera que ha servit perqu¨¨ res substancial canvi? en les opcions de poder d'una dreta que ha saquejat la caixa, ha negat una corrupci¨® intravenosa, ha debilitat exponencialment l'Estat del benestar i ha inundat de populisme ret¨°ric les pantalles de les cases amb llum, aigua i calefacci¨®.

La fe freda de Rajoy pot ser la que encap?ali el reset democr¨¤tic sense despentinar-se, encara que salti a la tarima del carrer G¨¦nova. La fragmentaci¨® de l'esquerra i en particular la bul¨ªmica pluralitat d'errors de socialistes i Podem han servit el plat calent de la pau governamental a Rajoy sense aprendre a trobar els lla?os pol¨ªtics del possibilisme.

Sembla que res ha canviat per¨° res ¨¦s el mateix. Per¨° la Roc¨ªo continua clavada en la meva mem¨°ria i en el meu desengany, tan lluny dels anuncis de calidesa intimista en blanc i negre del Banc de Sabadell. La pel¡¤li porta un subt¨ªtol, per descomptat populista i sentimental, per¨° tamb¨¦ incontestable: "I a tu qui et rescata?" Ni idea, la veritat, perqu¨¨ a aquesta Roc¨ªo no la rescata ni D¨¦u. El perill populista s'ha quedat af¨°nic, i pel que sembla torna la pau despr¨¦s de la batalla: l¡¯esquerra a Espanya s¡¯ha deixat robar la cartera.

Jordi Gracia ¨¦s professor i assagista.