Ballant a les butaques

Despr¨¦s de dos anys d'abs¨¨ncia, Tom Jones va tornar dimecres a la nit als jardins del Palau Reial de Barcelona per retrobar-se amb el seu p¨²blic. Un retrobament apassionat per les dues parts: una passi¨® molt professionalitzada a l'escenari, per¨° passi¨® al cap i a la fi, i una entrega total entre els assistents, que, malgrat que ja tenien uns quants anyets, no van parar quiets ni un moment. Fins i tot hi va haver algun conat de ball avortat per la serietat de l'entorn, en un altre context segur que interv¨¦ platea i totes les graderies s'haurien lliurat al plaer de dansar, per¨° dimecres es van conformar a ballar sense moure's de les butaques atiats per uns ritmes tan intemporals com efectius.

I aquest ¨¦s un dels grans secrets de Tom Jones, la intemporalitat d'una proposta que sonava fresca i contagiosa en la d¨¨cada dels seixanta del segle passat i que avui, tots amb for?a anys m¨¦s, segueix mantenint totes aquelles virtuts.

L'altre secret ¨Cd'aquest mai serem capa?os de treure'n l'entrellat¨C ¨¦s la veu immensa del bar¨ªton gal¡¤l¨¨s, que segueix sorprenent als 76 anys per la seva amplitud, els seus matisos i, sobretot, per la seva pot¨¨ncia.

El nou concert de Jones a Barcelona va ser gaireb¨¦ calcat al de fa dos anys. Va comen?ar fort, molt fort, amb un blues incendiari de John Lee Hooker acompanyat nom¨¦s per guitarra i bateria. Un blues que ja va marcar el cam¨ª a seguir: Jones va reivindicar una vegada i una altra els millors del g¨¨nere versionant Odetta, Blind Willie Johnson, Buster Brown o Billy Boy Arnold per acabar captivant tots els presents amb l'Strange Things de Sister Rosetta Tharpe, que va presentar com un rock and roll-country-blues-gospel amb gotes de boogie-woogie. No hi ha definici¨® millor per al que va ser el concert impossible. Hi va haver blues, molt de blues, servit amb contund¨¨ncia i tamb¨¦ rock cl¨¤ssic i magn¨ªfiques versions country (aquest Green green grass of home segueix sonant verd, verd en la seva veu).

Jones tamb¨¦ va retre tribut al seu admirat Elvis, va versionar amb subst¨¤ncia Leonard Cohen i va recordar la figura de Prince cantant Kiss (de fet, en els ¨²ltims anys aquesta can?¨® ha estat sempre als seus concerts, ja la va cantar en aquest mateix escenari ara fa un parell d'anys). I l¨°gicament no hi podien faltar els seus propis records (que s¨®n els de milions de persones de tot el m¨®n, unes dues mil dimecres a la nit a Barcelona), amb versions rejovenides i h¨¤bilment actualitzades de Delilah, It's not unusual, Thunderball o Sex Bomb.

No hi va faltar res, en noranta minuts Tom Jones va comprimir el seu mig segle llarg de carrera professional i els assistents van reviure amb alegria el seu propi passat vivint-lo (millor seria dir ballant-lo) en present.