Hist¨¨ria sota les palmeres

Davant de la fa?ana del modern Hotel Jazz hi ha dues palmeres, situades en un passad¨ªs modest que comunica la Ronda Universitat amb el carrer de Pelai. Aquests arbres, supervivents de la remodelaci¨® que va tenir aquest espai a principi del segle actual, recorden que aqu¨ª va haver-hi un pati que pertanyia a l'escola d'electr¨°nica per correu Radio Maym¨® i a la companyia d'autobusos Alsina Graells. Per¨°, molt abans, les dues palmeres van formar part d'un jard¨ª que donava respir a una f¨¤brica de barrets, la llibreria Sintes, el consultori oftalmol¨°gic del doctor Durand i l'Institut d¡¯Electroter¨¤pia del doctor Galcer¨¢n, que, com deia la seva publicitat, disposava de ¡°consultori especial per a malalts del cervell¡±. El seu creador, Arturo Galcer¨¢n Gran¨¦s, havia treballat al manicomi Nueva Bel¨¦n de Sant Gervasi, va ser director del manicomi de Sant Boi de Llobregat i president de la Societat de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona. En la seva cl¨ªnica es practicaven t¨¨cniques com la galvanitzaci¨®, la faraditzaci¨® i la franklinitzaci¨® per al tractament de la hist¨¨ria femenina, una malaltia que llavors estava molt de moda.

Des de la segona meitat del segle XIX, a Barcelona es van estendre els tractaments amb electricitat, basats en l'aplicaci¨® de corrents d'inducci¨®. Aquestes ter¨¤pies pseudocient¨ªfiques havien arribat a trav¨¦s de revistes com la Gaceta M¨¦dica Catalana, i aviat van suscitar debats intensos, com el que va organitzar el 1879 l¡¯Ateneu d¡¯Interns a l¡¯amfiteatre cl¨ªnic de la facultat de Medicina de Barcelona. Aquests mateixos anys van comen?ar a fabricar-se els primers aparells de corrents, tan grans i pesants que nom¨¦s estaven a l'abast de pocs centres terap¨¨utics. Aquest va ser el cas del Gran Establiment Terap¨¨utic Funcional, del doctor Eusebio Nunell, obert des del 1872 a la rambla d¡¯Estudis i pioner a aplicar t¨¨cniques com la cinesiter¨¤pia, la hidroter¨¤pia, la balneoter¨¤pia i l¡¯electroter¨¤pia, aquesta ¨²ltima modalitat, a c¨¤rrec del doctor Bertr¨¢n Rubio, que havia treballat a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, un dels primers metges que va disposar d'un servei d'electroter¨¤pia. Aquest metge tamb¨¦ va tenir la primera consulta privada a Barcelona, al carrer de Mendiz¨¢bal (avui, la Junta de Comer?), i va guanyar una medalla d'or a l¡¯Exposici¨® Universal del 1888 amb un aparell magnetofar¨¤dic de la seva invenci¨®.

Entre els segles XIX i XX, Barcelona va mostrar una gran euf¨°ria cap a aquesta classe de ter¨¤pies. El 1885 la Casa de l¡¯Auxili del carrer del Marqu¨¨s de Barber¨¤ va obrir un consultori gratu?t pensat per a captaires i pobres de solemnitat, que inclo?a l'electroter¨¤pia. Uns anys m¨¦s tard, comen?ava a funcionar un servei igual al dispensari de la facultat de Medicina. Al carrer de Casp es va instal¡¤lar el Gran Establiment Terap¨¨utic Sulfur¨®s dels doctors Jos¨¦ Puigcarb¨® i Agust¨ªn Bassols, amb secci¨® d¡¯electroter¨¤pia, dutxa el¨¨ctrica i bany electrost¨¤tic, ¡°com els que funcionen a Par¨ªs, a la cl¨ªnica de la Salp¨ºtri¨¨re del malaguanyat doctor Charcot¡±. Entre els molts terapeutes que es dedicaven a aquestes t¨¨cniques, van gaudir de fama el Gabinet Electroterap¨¨utic de la rambla de Canaletes, l'Institut de Fisioter¨¤pia del doctor R. Sampera, de la rambla de Catalunya i la Casa de Curaci¨® del doctor Lloret, a la rambla del Centre, per a malalties de l'est¨®mac, fetge i intestins. Tamb¨¦ destacava la cl¨ªnica del doctor Crous, al carrer del Carme, amb ¡°moderns aparells d'electroter¨¤pia, fototer¨¤pia, sismoter¨¤pia i inhalacions¡±.

Entre les aplicacions principals de l'electroter¨¤pia figurava la hist¨¨ria i el que llavors es deien malalties secretes (avui ven¨¨ries). Aquesta era l'especialitat de la Cl¨ªnica Salut, al carrer d¡¯Escudellers, que tenia sales d'espera individuals, i atenci¨® especialitzada per a senyores. En el Congr¨¦s Internacional d¡¯Electrologia i Radiologia M¨¨dica, que es va celebrar el 1910 a Barcelona, el doctor Arturo Galcer¨¢n va presentar una pon¨¨ncia sobre l¡¯abast de l'electrost¨¤tica en la hist¨¨ria. Una preocupaci¨® semblant mostrava el doctor Francisco de Paula Xercavins, que va tenir consulta a la ronda de Sant Antoni i al carrer de Pelai, i que el 1910 va obrir consulta a l'edifici que avui acull la seu del Col¡¤legi d¡¯Enginyers de Barcelona, a Consell de Cent. Aquest psiquiatre tractava la par¨¤lisi convulsiva, el goll exoft¨¤lmic, la corea, tics, epil¨¨psia, hist¨¨ria i neurast¨¨nia. En els seus llibres esmenta diversos casos, com el d'una jove de Sant Andreu que si no podia dormir tenia un fort dolor al dit gros del peu: ¡°Un altre, obsessionat que tenia una malaltia greu de l'est¨®mac, sentia dolor en aquest lloc, i si s'imaginava que tenia mal de coll o en un altre lloc, tamb¨¦ li feia mal all¨¤. Una altra jove es quedava cega a casa o al mig de la Rambla uns minuts; despr¨¦s, sorda; m¨¦s tard af¨¤sica o af¨°nica¡±.

L'electroter¨¤pia va entrar en decad¨¨ncia a partir dels anys trenta, quan va comen?ar a tenir un lent declivi en favor d'altres mitjans terap¨¨utics, i la hist¨¨ria va deixar de diagnosticar-se. Pel que fa a la cl¨ªnica del doctor Galcer¨¢n, nom¨¦s van quedar aquestes palmeres, alienes als canvis, com a testimonis muts i verds d'uns altres temps.