Erika Lust: ¡°Hi ha poques veus femenines al cine porno¡±

La productora i directora de cinema porno Erika Lust va presentar anit una antologia dels seus curtmetratges a la Filmoteca. Es tractava de la sessi¨® d'obertura d'un cicle sobre la censura moral al cinema que oferir¨¤, entre juliol i agost, una quarantena de t¨ªtols. Lust estava particularment contenta per la invitaci¨®. Primer, per poder compartir la seva proposta amb el p¨²blic (va haver-hi ple absolut), poder veure com reaccionava (¡°s¨®c molt voyeur¡±) i poder contemplar el seu cinema en pantalla gran. ¡°L'habitual ¨¦s que es consumeixi en tauletes i m¨°bils¡±.

Lust lamenta que "hi ha poques veus femenines" al m¨®n del porno. Fins i tot t¨¦ escrit un manifest en el qual afirma que no vol que la seva filla quan sigui adolescent i estigui exposada a aquest cinema, siguin els Rocco, Nacho, Private o Penthouse els qui li expliquin com ¨¦s el m¨®n del sexe. En el debat posterior a la projecci¨®, Lust va destacar que en els anys setanta, amb el v¨ªdeo, va comen?ar el domini d'un cinema porno descurat i repetitiu fet per una ind¨²stria que no creu ni en el cinema ni en l'erotisme, ¨²nicament en els diners. ¡°Amb Internet, i una tecnologia que fa m¨¦s senzills els rodatges, amb un tipus de distribuci¨® directa per part de l'autor, penso que comen?a a sortir gent diferent que es va atrevint amb el g¨¨nere i que ens permetr¨¤ veure noves idees, nous creadors¡±. ?s el que anomena "cinema adult independent" en el qual, calcula, hi ha unes 25 cineastes

Al cinema de Lust hi ha una construcci¨® del relat i no una mera exposici¨® d'episodis genitals. Hi ha una cura est¨¨tica en la imatge i no una il¡¤luminaci¨® de quir¨°fan perqu¨¨ es vegi tot. Defensa un risc prudent en els formats ¨Cno exclou, per exemple, l'humor- i que l'ejaculaci¨® masculina no ha de ser el final for?¨®s de totes les pel¡¤l¨ªcules, com passa sovint al porno m¨¦s est¨¤ndard. No obstant aix¨°, artistes del postporno li han criticat que mant¨¦ estereotips del cinema que diu detestar. ¡°Crec que ¨¦s una cr¨ªtica basada en la ignor¨¤ncia. No han vist la meva obra i alg¨² ha interpretat malament el meu llibre Porno para mujeres. Mai he dit que existeixi un porno espec¨ªfic per a dones¡±. La cineasta considera que hi ha instal¡¤lada una confusi¨®: molta gent pensa que al cinema porno, inevitablement, hi ha alguna cosa contra la dona i que en el feminisme hi ha alguna cosa, inevitablement, contra l'home. ¡°S'associa el cinema porno a una cosa r¨°nega, a un g¨¨nere de postures gimn¨¤stiques i fluids, amb poca cura, molt agressiu i, en definitiva, poc er¨°tic¡±. No sempre ha de ser aix¨ª i vol demostrar-ho. En el seu web XConfessions.com, els internautes li envien relats amb les seves fantasies o aventures er¨°tiques. El seu equip escull cada mes dos relats per convertir-los en curtmetratges. N¡¯ha produ?t 80 i els 5.000 membres del web ja constitueixen una comunitat que permet l'autosufici¨¨ncia econ¨°mica del projecte que, amb tot, no permet plantejar-se un llargmetratge, encara que aquest estiu vol donar-hi voltes.

La Filmoteca va decidir obrir amb una sessi¨® sobre el cinema porno el seu cicle a l¡¯entorn de la censura perqu¨¨ ha estat un g¨¨nere prohibit molt temps en molts pa?sos o enviat, precintat en cel¡¤lofana, a les catacumbes. ?bviament el cinema de Lust no ha estat censurat, per¨° la cineasta va explicar un xocant episodi de censura que havia sofert a YouTube. Va pujar un curt sense sexe expl¨ªcit ni nus (¡°l'¨²nica cosa visible era un mugr¨® mascul¨ª¡±) i YouTube el va retirar. ¡°Em vaig sentir discriminada perqu¨¨ la retirada no responia al contingut del curt. L'¨²nica ra¨® ¨¦s que estava fet per mi, un nom associat al porno¡±. Per provar-ho, va fer una intensiva navegaci¨® per YouTube buscant culs i tetes i va muntar una antologia d'imatges que acollia el propi YouTube. I novament YouTube ho va retirar per presentar ¡°contingut expl¨ªcit¡±. ¡°Era el seu propi contingut, no hi havia una altra cosa¡±.

S'associa el cinema porno a una cosa r¨°nega, a un g¨¨nere de postures gimn¨¤stiques i fluids

El cicle de la Filomoteca (Les escletxes de la censura)se centra, explica Octavi Mart¨ª, director adjunt, en la censura moral, puritana, sostinguda pel que anomena ir¨°nicament ¡°una lliga universal contra la perversi¨® de la persona¡±. Aquesta censura ¨¦s m¨¦s uniforme i evoluciona de forma m¨¦s semblant en molts pa?sos. En canvi, la censura pol¨ªtica treballa amb criteris locals molt diferents i exigeix con¨¨ixer la hist¨°ria de cada pa¨ªs. ¡°Les raons per les quals es va prohibir La batalla d'Alger (Gillo Pontecorvo, 1966) no s¨®n exactament les mateixes a Fran?a que a Espanya¡±. El film m¨¦s antic del cicle ¨¦s Les vampires (1915), amb Musidora, personatge adorat pels surrealistes. Els ¨²ltims, excepte algun t¨ªtol documental, s¨®n de 1975. ¡°No s'ha escollit aquest data per ser la de la mort de Franco. ?s perqu¨¨ assenyala la desaparici¨® en molts pa?sos de la censura institucional, encara que persisteixi d'altres maneres¡±. El repertori va des de t¨ªtols tan previsibles com Lolita o L¡¯ imperi dels sentits a rareses com La dona invisible que ho era, excepte a la dutxa, on podia advertir-se la seva silueta nua.