El cam¨ª escoc¨¨s

No va ser per radicalitat democr¨¤tica sin¨® per oportunisme aventurer i irresponsable. No se li va veure encara el llaut¨® en el refer¨¨ndum escoc¨¨s, per¨° ara amb el Brexit s¨ª. David Cameron ¨¦s qualsevol cosa menys un exemple a seguir, tant en relaci¨® a Esc¨°cia com a la pertinen?a a la UE.

Per aquest costat, mala not¨ªcia per al sobiranisme catal¨¤. La convocat¨°ria del refer¨¨ndum escoc¨¨s autoritzat per Cameron no serveix. Ara s'ha vist que no va ser la llibertat dels vells regnes brit¨¤nics el que va induir al primer ministre conservador a acordar amb ?lex Salmond la consulta escocesa, amb el primer objectiu d'apuntar-se una vict¨°ria unionista sobre Esc¨°cia i aconseguir despr¨¦s un acord amb Brussel¡¤les que el port¨¦s a una vict¨°ria imperial sobre el Brexit.

D'haver culminat aquests alt¨ªssims prop¨°sits hauria ingressat a la galeria dels grans pol¨ªtics del segle XXI, amb un doble gest de dominaci¨® interna sobre els brit¨¤nics i externa sobre els europeus. Era una aposta molt arriscada, a tot o res, i l'ha perdut.

Amb el refer¨¨ndum d'Esc¨°cia va rebutjar el sensat i intel¡¤ligent cam¨ª de la via interm¨¨dia, la Devolution Plus que Salmond li proposava com a tercera opci¨® entre la uni¨® i la separaci¨®. Sabien tots dos que era l'opci¨® vencedora en cas de sotmetre-la a consulta, per¨° Cameron va preferir jugar-s'ho tot a l'opci¨® bin¨¤ria per no perdre gens del poder de Londres.

Quan la campanya va comen?ar a pintar malament, es va treure de la m¨¤niga un nou increment de l'autonomia escocesa i fins i tot l'horitz¨® d'una certa federalitzaci¨® del Regne Unit. Despr¨¦s, un cop va v¨¨ncer, les promeses van quedar en res i Cameron es va limitar a guardar les seves cartes per negociar despr¨¦s del refer¨¨ndum del Brexit. Ara el govern brit¨¤nic no tindr¨¤ m¨¦s remei que millorar encara m¨¦s l'oferta per conv¨¨ncer els escocesos, ja fora de termini, que ¨¦s millor quedar-se que marxar del Regne Unit.

L'independentisme escoc¨¨s va a l'al?a i est¨¤ trobant aliats a tot Europa. El primer i m¨¦s natural s¨®n les dues institucions m¨¦s comunit¨¤ries -la Comissi¨® i el Parlament-a les quals els cauen simp¨¤tics els pa?sos que volen entrar i antip¨¤tics els que malparlen i volen sortir. Irlanda ja ha actuat de portaveu escoc¨¨s en l'¨²ltim Consell. F¨¤cilment hi haur¨¤ advocats escandinaus de la causa escocesa, i fins i tot b¨¤ltics. Per¨° la UE ¨¦s un club d'Estats i ells s¨®n els que tenen l'¨²ltima paraula, tal com s'han encarregat de recordar Fran?a i Espanya, que com els vells imperis unitaris que van ser salten com ressorts quant un altre vell imperi com el brit¨¤nic entra en fase de descomposici¨® interna.

L'adhesi¨® d'Esc¨°cia a la UE haur¨¤ de negociar de moment dins del Regne Unit, com a part de la preparaci¨® interna del Brexit, en la qual els escocesos ja han anunciat que exerciran el seu dret a vetar la sortida de la UE si no es compleixen les seves exig¨¨ncies. Tot pinta, per tant, que la negociaci¨® de les noves relacions del Regne Unit amb la UE inclour¨¤ un nou refer¨¨ndum escoc¨¨s o un nou estatut d'Esc¨°cia i potser d'altres territoris, com Irlanda del Nord, Gal¡¤les o Londres.

La UE ¨¦s una uni¨® d'Estats, per¨° tamb¨¦ ¨¦s un espai de llibertat i democr¨¤cia, tal com va demostrar l'adhesi¨® d'Espanya, sol¡¤licitada en plena dictadura i obtinguda nom¨¦s despr¨¦s de la consolidaci¨® d'un r¨¨gim constitucional i democr¨¤tic. La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, ha estat rebuda a Brussel¡¤les gr¨¤cies a aquests valors fundacionals. El raonament de les autoritats de la UE ¨¦s impecable: Com es poden negar a escoltar qui representa un pa¨ªs que democr¨¤ticament ha expressat el seu desig de seguir a la UE? Una altra cosa ¨¦s que tingui capacitat per negociar, per¨° la UE ha d'atendre i no hi ha dubte que a la llarga atendr¨¤ l'expressi¨® democr¨¤tica de la voluntat de la majoria escocesa.

Aquest ¨¦s el punt fort que el sobiranisme catal¨¤ no pot oblidar. ?s de nou la f¨®rmula cl¨¤ssica de la democr¨¤cia: respecte a la regla de joc i voluntat majorit¨¤ria. Mentre que a Catalunya s¨®n molts, fins i tot en l'espai moderat, que la posen en dubte, Esc¨°cia l'ha seguit sempre. ?s un cam¨ª que exigeix paci¨¨ncia, perqu¨¨ ¨¦s m¨¦s lent i llarg, com Alex Salmond s'ha encarregat de recordar.

Els socialistes catalans ho acaben d'abalisar davant la incomprensi¨® dels uns i els altres: primer, la reforma constitucional que els catalans puguin convalidar per una ¨¤mplia majoria en un refer¨¨ndum en el qual participin tots els espanyols; si la reforma ¨¦s insuficient i els catalans hi voten en contra, encara que hagi estat aprovada pel conjunt, rec¨®rrer aleshores al principi canadenc i a una llei de la claredat, que estableixi els termes, el cens i les majories necess¨¤ries per consultar una poblaci¨® que ha expressat reiteradament la seva voluntat d'organitzar la seva relaci¨® amb la resta d'Espanya de manera diferent. Aix¨° no ¨¦s l'eufem¨ªstic dret a decidir, sin¨® el simple principi democr¨¤tic que qualsevol dem¨°crata ha de defensar.