Eleccions, consultes i refer¨¨ndums

Durant els ¨²ltims anys han estat freq¨¹ents les ocasions en qu¨¨ hem viscut, tant aqu¨ª com a fora, formes de democr¨¤cia directa que han perm¨¨s la participaci¨® ciutadana en la presa de decisions pol¨ªtiques. Crec que ¨¦s molt bo que aquests mecanismes complementin la democr¨¤cia indirecta, ¨¦s a dir les decisions que prenen aquelles persones a les quals hem elegit com a representants nostres i a les quals hem encomanat que les prenguin en nom nostre. Cal recon¨¨ixer que, en m¨¦s d'un cas, s'han produ?t debats i fins i tot conflictes sobre la conveni¨¨ncia d'utilitzar unes f¨®rmules o d'altres, i s'ha discutit sobre si tenen poca o molta ¡°qualitat democr¨¤tica¡±. El cas recent al Regne Unit ho ha intensificat.

No s¨®c un especialista en dret constitucional. Els comentaris que segueixen s¨®n simplement opinions personals, que pretenen ser de sentit com¨².

1. Representants. Abans de la democr¨¤cia, les decisions les prenien uns quants. Eren els que tenien el poder, aconseguit per la riquesa, per les armes, per l'estirp o per designi div¨ª. El triomf de la democr¨¤cia va suposar que continuessin decidint uns quants, per¨° elegits pel poble. El conjunt dels ciutadans nom¨¦s es mobilitza de tant en tant per escollir els seus representants, a trav¨¦s d'eleccions. Per¨° les decisions les continuen prenent grups redu?ts de persones que se suposa que tenen tota la informaci¨® per prendre-les i que ho fan tenint en compte els interessos dels qui els han elegit. Si aix¨° falla, com passa moltes vegades, els ciutadans ¡°no se senten representats¡±.

2. Participaci¨® directa. La facilitat m¨¦s gran de moviments i, sobretot, de circulaci¨® de la informaci¨®, permet ara que aquesta mobilitzaci¨® general pugui ser m¨¦s freq¨¹ent, sobretot en territoris redu?ts. S'obre la porta a m¨¦s participaci¨® directa, a trav¨¦s de consultes o de refer¨¨ndums. Les primeres, com el seu nom indica, serveixen per con¨¨ixer l'opini¨® dels ciutadans, per¨° no s¨®n vinculants; ¨¦s a dir, la decisi¨® la prendr¨¤ l'¨°rgan pol¨ªtic a qu¨¨ correspongui, tenint en compte l'opini¨® expressada. En canvi, els segons s¨ª que tenen car¨¤cter vinculant, ja que serveixen per ¡°ratificar¡± una decisi¨® que ja ha pres l'¨°rgan pol¨ªtic, i que no pot entrar en vigor sense aquesta ratificaci¨®. Tinguem en compte aquesta distinci¨® per no confondre els ciutadans. Encertem en les preguntes i assegurem la informaci¨® necess¨¤ria.

3. Preguntes. En el refer¨¨ndum la pregunta ¨¦s ¨°bvia: esteu d'acord amb aquesta decisi¨®, aquesta llei, aquest Estatut, aquesta Constituci¨®? I la resposta nom¨¦s pot ser S? o No. En una consulta la pregunta pot ser menys bin¨¤ria, pot oferir dues o m¨¦s possibilitats, i demanar quina ¨¦s la preferida. La intel¡¤lig¨¨ncia en la formulaci¨® de la pregunta pot ajudar molt a con¨¨ixer els desitjos dels ciutadans, si aquesta ¨¦s la veritable finalitat de la consulta.

4. Informaci¨®. Per prendre una decisi¨® complexa, la informaci¨® de qu¨¨ disposen els ciutadans ¨¦s fonamental. Aix¨° val per a eleccions, consultes, o refer¨¨ndums. I aquesta ¨¦s una de les grans debilitats de la democr¨¤cia actual. La informaci¨® ¨¦s sovint incompleta, esbiaixada o falsa. En les eleccions, les promeses electorals dels candidats s¨®n poc fiables; i en els refer¨¨ndums costa analitzar, per contradict¨°ries i desconcertants, les possibles conseq¨¹¨¨ncies d'una decisi¨®. El segon ¨¦s m¨¦s greu que el primer, ja que una decisi¨® electoral equivocada nom¨¦s ¨¦s un error per a quatre anys, mentre que en un refer¨¨ndum pot ser per sempre. Aquesta dificultat provoca que, molt sovint, s'intenti apel¡¤lar m¨¦s als ¡°sentiments patri¨°tics¡± i a les ¡°xenof¨°bies¡±, que a la racionalitat, com hem vist clarament al Regne Unit.

5. Tres suggeriments. a) ?s bo augmentar m¨¦s la democr¨¤cia directa, sempre que se s¨¤piga escollir en quins temes (no excessivament complexos) i en quin nivell (municipal, estatal...) b) No ¨¦s impossible, per¨° s¨ª perill¨®s, utilitzar una d'aquestes figures jur¨ªdiques per a finalitats que corresponen a una altra, ja que provoquen lectures diferents i q¨¹estionables dels resultats. c) La mentida, l'engany, l'ocultaci¨® de la realitat, i altres trampes, haurien de tenir conseq¨¹¨¨ncies per als qui les utilitzen (potser no de tipus penal, per¨° s¨ª de tipus pol¨ªtic i administratiu) ja que es tracta d'un frau, que actualment queda totalment impune.

Joan Maj¨® ¨¦s enginyer i exministre.