La sonda espacial ¡®Juno¡¯ arriba a J¨²piter despr¨¦s de cinc anys de viatge

La sonda Juno de la NASA, la nau impulsada per energia solar que ha viatjat m¨¦s lluny a l'espai, ha arribat aquest dimarts despr¨¦s de cinc anys de viatge a l'¨°rbita de J¨²piter, el planeta m¨¦s gran del sistema solar, en la qual donar¨¤ 37 voltes abans d'estavellar-se contra la seva superf¨ªcie.

¡ª NASA (@NASA) 5 de juliol de 2016

Juno, llan?ada el 5 d'agost del 2011, s'ha incorporat a l'¨°rbita del planeta aquest dimarts a la matinada (3.54 GMT), tal com estava previst, segons ha informat l'ag¨¨ncia espacial nord-americana (NASA). La nau, no tripulada i de la mida d'una pista de b¨¤squet, ¨¦s la primera dissenyada per operar al cor dels cinturons de radiaci¨® de J¨²piter, la primera a arribar a 2.575 quil¨°metres dels seus n¨²vols superiors i la que prendr¨¤ les imatges amb m¨¦s resoluci¨® que s'hagin vist mai del planeta gegant.

"Ja hi som. Estem en ¨°rbita. Hem conquistat J¨²piter", va dir Scott Bolton, investigador principal de la NASA al Southwest Research Institute a San Antonio, Texas. "Com funciona aquest univers meravell¨®s i com va comen?ar? Aquest ¨¦s un dels temes m¨¦s al¡¤lucinants que es tracten a la NASA, reps resposta a aquestes preguntes", va dir l'investigador de l'ag¨¨ncia espacial Steven Levin.

?¡®Juno¡¯ orbitar¨¤ a uns 5.000 quil¨°metres de la superf¨ªcie de J¨²piter, deu vegades m¨¦s a prop que qualsevol de les nou sondes que l¡¯han visitat abans

La sonda Juno orbitar¨¤ a uns 5.000 quil¨°metres de la superf¨ªcie de J¨²piter, deu vegades m¨¦s a prop que qualsevol de les nou sondes que l'han visitat abans, i funcionar¨¤ alimentat per panells solars. Aquesta tecnologia ¨¦s una raresa en missions que van m¨¦s enll¨¤ del cintur¨® d'asteroides. Fins ara, tots els artefactes que han visitat el planeta gegant ho van fer amb plutoni-238, per¨° l'escassetat d'aquest element radioactiu, les preocupacions sobre la seguretat i els avan?os tecnol¨°gics van fer que la NASA es decid¨ªs per l'energia solar.

El coneixement que Juno?reculli durant els propers 20 mesos no nom¨¦s servir¨¤ per entendre el nostre entorn planetari proper. Bona part dels planetes extrasolars descoberts s¨®n gegants gasosos com J¨²piter i el que s'aprengui amb aquesta missi¨® servir¨¤ per interpretar millor els mons m¨¦s enll¨¤ del sistema solar. A m¨¦s, com sempre passa amb les missions d'exploraci¨®, les dades de la sonda oferiran sorpreses que modificaran la imatge que tenim del rei dels planetes.

Un planeta estrella

J¨²piter no ¨¦s una estrella, per¨° gaireb¨¦. Durant l'etapa de formaci¨® del?sistema solar, fa una mica menys de 5.000 milions d'anys, va actuar com un germ¨¤ egoista i va devorar les restes de gas i pols que havia deixat la formaci¨® del Sol. Aix¨ª es va convertir en un planeta gegant¨ª, fet d'hidrogen i heli, com les estrelles.

Ara t¨¦ una massa que dobla la de la resta de planetes combinats i la seva ¨¤rea d'influ¨¨ncia ¨¦s immensa. T¨¦ m¨¦s de 60 llunes, com Gan¨ªmedes, m¨¦s gran que Mercuri, o Europa, un m¨®n gelat amb un oce¨¤ subterrani on alguns consideren que ¨¦s possible trobar-hi vida. Sota els n¨²vols d'aquest m¨®n gegant i les seves tempestes descomunals s'amaguen molts dels secrets de l'origen del sistema solar i en la composici¨® de la seva atmosfera es pot trobar informaci¨® sobre les seves migracions, en les quals ¨¦s possible que arras¨¦s el nostre sistema planetari per fer-lo habitable.

?s, a m¨¦s, un planeta perill¨®s. Aquest mastodont fa una volta sobre si mateix cada 10 hores, cosa que contribueix a generar un camp magn¨¨tic descomunal, en el qual els electrons queden atrapats i funcionen com bales per a qualsevol cosa que se li apropi. Heidi Becker, enginyera especialitzada en efectes de la radiaci¨® del Jet Propulsion Laboratory de la NASA ha descrit l'aproximaci¨® de Juno com "visitar la part m¨¦s temible del lloc m¨¦s temible... l'entorn radioactiu de J¨²piter, que ning¨² ha visitat abans".