J¨²piter va arrasar el sistema solar i el va fer habitable
Una simulaci¨® suggereix que el sistema planetari de la Terra ¨¦s diferent dels que es coneixen per una migraci¨® del planeta gegant que va llan?ar diversos planetes contra el Sol
Com una bola de demolici¨® gegantina, durant la inf¨¤ncia del sistema solar, J¨²piter va avan?ar cap al Sol des de l'extraradi on s'havia format. L'empenta d'aquella massa gegantesca va arrasar una primera generaci¨® de planetes, una mica m¨¦s grans que la Terra i amb atmosferes m¨¦s denses, molt diferents dels que avui ocupen les primeres files entorn de la nostra estrella. Trets de les seves caselles orbitals, van comen?ar a xocar entre ells i van acabar fets miques i llan?ats contra el Sol. Amb les runes d'aquella demolici¨®, es van formar els planetes terrestres actuals, de Mercuri a Mart, m¨¦s petits i amb atmosferes menys denses que les habituals en altres sistemes planetaris coneguts.
Aquesta ¨¦s la hip¨°tesi plantejada aquesta setmana per un equip d'investigadors dels EUA a la revista PNAS per explicar per qu¨¨ el sistema solar ¨¦s diferent dels centenars de sistemes planetaris descoberts durant els ¨²ltims anys. En aquests mons llunyans descoberts per telescopis com Kepler, la massa dels planetes terrestres propers a la seva estrella ¨¦s m¨¦s gran que la dels solars. A m¨¦s, normalment, en aquests sistemes hi ha almenys un planeta m¨¦s gran que la Terra orbitant a menys dist¨¤ncia que Mercuri i en general es troben m¨¦s propers a la seva estrella.
Els canvis provocats per J¨²piter fan que l¡¯atmosfera de la Terra sigui diferent de la d¡¯altres sistemes planetaris
Les simulacions proposades pels cient¨ªfics de la Universitat de Calif¨°rnia a Santa Cruz i l'Institut Tecnol¨°gic de Calif¨°rnia (EUA) tamb¨¦ suggereixen que va haver-hi un segon moviment que va permetre l'aparici¨® dels planetes terrestres que coneixem. Durant aquells primers milions d'anys de vida del sistema solar, quan J¨²piter semblava llan?at cap a una col¡¤lisi¨® ineludible contra el Sol, va apar¨¨ixer un segon gegant que va aturar la caiguda. El planeta dels anells es va formar m¨¦s tard, per¨° va ser atret a m¨¦s velocitat cap a l'estrella de tal manera que va acabar atrapant el seu germ¨¤ gran.
Quan els dos planetes estaven prou a prop, van quedar travats en el que es coneix com a resson¨¤ncia orbital. Cada vegada que J¨²piter completava una volta al voltant del Sol, Saturn en completava dues, produint una estirada m¨²tua compassada, com una mare que impulsa la seva filla en un gronxador, que va aturar l'avan? dels dos objectes. En aquest punt va comen?ar un retorn, des de les 1,5 unitats astron¨°miques de dist¨¤ncia m¨ªnima fins al Sol (una unitat astron¨°mica ¨¦s la dist¨¤ncia que separa el Sol de la Terra), fins a les 5 de l'actualitat.
Amb aquesta retirada, va ser possible que les restes de la destrossa que havia provocat l'atac inicial de J¨²piter sobrevisquessin per formar els planetes terrestres actuals. Segons expliquen els autors, la seva hip¨°tesi requereix diversos milions d'anys perqu¨¨ els trossos de planetes fruit de la primera destrucci¨® es tornessin a reunir. Aix¨° quadra amb les dades que suggereixen que la Terra es va formar entre 100 i 200 milions d'anys despr¨¦s de l'aparici¨® del Sol. A m¨¦s, la formaci¨® del planeta temps despr¨¦s que es dissolgu¨¦s el n¨²vol d'hidrogen i heli en el qual va sorgir el sistema solar explicaria per qu¨¨ la Terra no cont¨¦ hidrogen a l'atmosfera.
L¡¯aparici¨® de la Lluna despr¨¦s d¡¯un xoc catastr¨°fic va facilitar l¡¯aparici¨® de la vida a la Terra
Finalment, el cam¨ª d'anada i tornada de J¨²piter va acabar produint una peculiaritat m¨¦s del sistema solar enfront de la majoria de la resta de sistemes coneguts: l'exist¨¨ncia de dos gegants gasosos molt allunyats de l'estrella. En el tamb¨¦ improbable cas que aquests monstres existeixin, solen trobar-se propers al seu astre.
L'estudi publicat a la revista PNAS suggereix que l'entorn planetari en el qual va sorgir la vida pot no ser tan com¨². A m¨¦s, en el cas de la Terra, caldria comptar amb un altre fenomen desastr¨®s que va acabar creant unes condicions favorables per al desenvolupament dels ¨¦ssers vius. Fa 4.500 milions d'anys, quan s'estaven comen?ant a formar de nou planetes a partir de les restes que van quedar despr¨¦s de l'empenta de J¨²piter, la Terra va col¡¤lisionar amb un altre cos menor. Del xoc, que pr¨¤cticament va destruir el nostre planeta, en va sorgir la Lluna. Aquest sat¨¨l¡¤lit, molt m¨¦s gran que el planeta que orbita, va estabilitzar l'eix de la Terra davant les influ¨¨ncies gravitat¨°ries del Sol o J¨²piter, que l'haurien convertit en un m¨®n inh¨°spit amb canvis de temperatura brutals en per¨ªodes relativament curts.
Aix¨ª, dos fets desastrosos haurien pogut convertir el sistema solar en un lloc peculiar on va poder apar¨¨ixer un planeta de circumst¨¤ncies infreq¨¹ents com la Terra en el qual va apar¨¨ixer una cosa tan estranya (pel que es coneix fins ara, almenys) com la vida.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.