Arcade ¡®on fire¡¯ al Razzmatazz

Una colla?de comediants arriba a un poble tranquil. Vesteixen amb colors, imaginativament, com si haguessin sortit d'un conte. Semblen saltimbanquis, alegres i desenfadats, tant que en comptes de caminar sembla que saltin. Al davant hi va un que ¨¦s alt, fornit i ros, segons els veterans, una c¨°pia del Rick, l'anarquista d'Els joves. Ning¨² els pot arribar a comptar, en s¨®n molts i es canvien d'instruments mentre miren com dient que els bojos s¨®n els altres, els que els observen com si fossin animals estranys resistint-se a la seva m¨²sica. Aquesta colla?moderna, feta amb peces de teixits i de sons, aquest?hippisme evolucionat, aquesta guerrilla es diu Arcade Fire, una banda de festival, un grup de multituds que dimarts a la nit es va refugiar en la intimitat d'una sala coberta. Va ser al Razzmatazz i va ser una festassa.

I m¨¦s enll¨¤ de la popularitat d'aquests saltimbanquis amb pinta d'haver-se escapat del Cirque du Soleil, les seves can?ons, gens enrevessades, estan escrites per a multituds. Un disbarat recurrent en el m¨®n de la m¨²sica assenyala que les bones composicions s¨®n aquelles que es poden defensar amb una sola guitarra, cosa que no resulta aplicable a les d'Arcade Fire, que nom¨¦s volen quan s¨®n empeses per milers de veus, que nom¨¦s generen empatia compartides, convertides en un crit un¨¤nime. Bones o no, senzilles, segur, s¨®n can?ons de masses, tocades per una ¨¨pica amb cal?otets d'estar per casa, farcides d'uuuuhhhhh i oooohhhhhh que les connoten com a himnes del desgavell. Imagineu-vos la pressi¨® d'unes can?ons concebudes per cantar-les en estadis plens a vessar en una sala on tot just hi caben unes dues mil persones. Aix¨° es va viure ahir al Razzmatazz. Les hur¨ªs no havien estat mai tan a prop dels fidels.

I van tocar aix¨ª, tan propers, una hora i mitja, el temps de representar de manera equilibrada els seus quatre discos en un repertori, en el que va ser un recorregut pel seu can?oner m¨¦s popular. De l'inicial Ready to start al darrer Wake up, gaireb¨¦ vint temes nascuts per ser taral¡¤larejats, bramats, millor dit. Sense excessiva parafern¨¤lia, amb prou feines uns capgrossos i confeti de xaranga popular al tram final per a una banda que ¨¦s en si mateixa un espectacle, una mena de mil¨ªcies populars de l'euf¨°ria i el desori, el concert gaireb¨¦ no va tenir alts i baixos i va repartir somriures per a tota la sala. Un lenitiu de f¨¤cil aplicaci¨® per a temps complexos i canviants. La cara del pallasso que sempre reconforta.