Quant est¨¤s disposat a pagar pels teus desitjos i ambicions?

M¨¦s Arthur Miller a Barcelona. Recent encara el Panorama des del pont protagonitzat per Eduard Fern¨¢ndez i d'ahir mateix?Les bruixes de Salem d'Andr¨¦s Lima, que ha obert el Grec, arriba, en el marc d'aquest festival, una altra obra del dramaturg nord-americ¨¤ nascut ara fa un segle, El preu. Es representa al Teatre Goya (fins al 7 d'agost), tamb¨¦ en una producci¨® de gran volada, amb S¨ªlvia Munt com a directora, Ramon Madaula i Pere Arquillu¨¦ com els dos germans que centren la hist¨°ria, i Llu¨ªs Marco i Rosa Renom arrodonint un gran repartiment.

El preu, recalca Munt, ¨¦s un Miller tard¨¤ (del 1968), madur i carregat d'una profunda saviesa i humanitat. ¡°Aqu¨ª est¨¤ m¨¦s concentrat a parlar de la naturalesa humana, de la llibertat individual, del preu que es paga per les ambicions i els desitjos personals que no pas de la buidor del somni americ¨¤, com a?La mort d'un viatjant, o dels perills del maccarthisme, el tema de Les bruixes de Salem¡±, assenyala la directora.

A la pe?a ¨Ctradu?da al catal¨¤ per Neus Bonilla i Carmen Camacho¨C dos germans que no s'han vist en 16 anys es retroben al vell habitatge familiar, un ¨¤tic a Manhattan ¨Cen un edifici que s'ha d'enderrocar¨C, amb motiu de la venda del mobiliari, que ¨¦s tot el que queda de la fam¨ªlia i que acumula, com la pols, els fantasmes del passat. Victor Franz (Arquillu¨¦) ¨¦s un sergent de policia frustrat i amargat, a punt de jubilar-se. El seu germ¨¤ Walter, cirurgi¨¤, podria semblar un triomfador, per¨° es troba en una situaci¨® semblant de q¨¹estionament de la vida. Els dos tenen el seu propi record de les coses, els dos creuen que l'altre ha estat capa? de negociar millor les seves cartes, i que han pagat un preu m¨¦s alt en la vida que no pas el germ¨¤. A molts els sonar¨¤ proper l'argument. La dona d'en Victor, l'Esther (Renom), per la qual el contingut del pis no ¨¦s sin¨® una possibilitat d'obtenir uns diners extres, i el vell taxador jueu que apareix per donar un preu pel conjunt, Gregory Solomon (Marco), que hi posa algunes notes de com¨¨dia, s¨®n el contrapunt al duel emocional entre els germans.

El preu del t¨ªtol es refereix a la suma del taxador i a quant valen els objectes i els records que hi t¨¦ associats cada germ¨¤, per¨° tamb¨¦ al preu del llegat del passat i a quant estem tots disposats a pagar pels nostres desitjos i ambicions en el curs de la nostra vida. ¡°Sempre pagues factures¡±, subratlla S¨ªlvia Munt. ¡°Sigui quina sigui l'elecci¨® que facis¡±.

¡°Vaig llegir l'obra fa dos anys, tornant de Formentera, en aquestes llargues hores mortes a les quals ens tenen acostumats les nostres meravelloses aerol¨ªnies, i me'n vaig enamorar¡±, diu Munt. ¡°Mai s'havia fet en catal¨¤, tot i que ¨¦s una de les millors obres de Miller i la m¨¦s madura, el seu ¨²ltim ¨¨xit de p¨²blic i cr¨ªtica¡±. Per la directora, El preu constitueix una magn¨ªfica radiografia humana, d'all¨° m¨¦s ¨ªntim i essencial de l'¨¦sser hum¨¤. ¡°L'autor mostra el pes de les eleccions que fem, les conseq¨¹¨¨ncies a llarg termini del que decidim¡±.

L'obra, ambientada despr¨¦s del crack del 1929, no necessita cap actualitzaci¨®, segons la directora. ¡°La devastaci¨® d'una fam¨ªlia per la crisi t¨¦ una projecci¨® directa en el nostre temps, sense que calgui for?ar-ne una adaptaci¨®. ?s un text amb una vig¨¨ncia evident¡±. Munt assegura que espectadors que ja han vist l'obra li diuen que tenen els mateixos problemes de relaci¨® amb els seus germans.

L'espectacle, d'una hora i quaranta-cinc minuts, ¨¦s molt sobri pel que fa a l'escenografia. Munt ha jugat amb les ombres que provoquen els mobles, ¡°les ombres del passat¡±. La directora no ha tingut cap objecci¨® a retallar parts del text per fer-lo m¨¦s lleuger. ¡°Avui no cal explicar tant les coses¡±.

S¨ªlvia Munt torna a treballar amb el seu marit, Ramon Madaula, a qui ja va dirigir fa dos anys a?El dubte, tamb¨¦ en el marc del festival Grec. ¡°Tornem a estar junts, i n'estic molt contenta, per¨° ¨¦s una cosa que s'ha de fer de tant en tant, t'has de donar aire, massa feina junts tampoc ¨¦s bo per a la parella¡±. Com a?El dubte, a?El preu hi ha espai per al debat. ¡°El teatre ha de plantejar preguntes, fer-te pensar, i sentir que alg¨² t'ent¨¦n, que no est¨¤s sol en el que et q¨¹estiones, que hi ha qui t'acompanya en les teves pors i esperances. Aquesta ¨¦s la meva idea d'aquest ofici. Tant en el cinema com en el teatre faig les obres que em toquen, que em provoquen alguna cosa. Per aix¨° he fet la pel¡¤l¨ªcula sobre els desnonaments. Sento l'obligaci¨® i el deure de parlar del que em pertorba¡±.