Guerra i frivolitat

El despit angl¨¨s (ha estat l¡¯Anglaterra profunda, m¨¦s que Gran Bretanya, la que ha trencat amb Europa) ha provocat reaccions de decepci¨®, i fins i tot de r¨¤bia, tant a les illes com al continent. En la indignaci¨® s¡¯ha arribat a posar en dubte el mateix sistema democr¨¤tic, seguint la perillosa deriva que pret¨¦n despla?ar l¡¯eix del poder de la ciutadania als experts. I, una vegada m¨¦s, s¡¯ha q¨¹estionat el recurs sempre pol¨¨mic al refer¨¨ndum que, sens dubte, quan se sotmet a vot un canvi que pugui afectar decisivament el futur de les noves generacions, mereixeria algunes cauteles: per exemple, majories qualificades; per exemple, que els m¨¦s grans de 65 anys no tingu¨¦ssim dret a votar en aquests casos. El futur ¨¦s de qui el viur¨¤. El vot de la gent gran, tradicionalment conservador, acostuma a ser l¡¯¨²ltima trinxera dels poders establerts, per¨° aqu¨ª ha passat el contrari: la gent d¡¯edat va votar contra la City i contra les institucions europees.

L¡¯emprenyament pel Brexit no impedeix l¡¯admiraci¨® per la qualitat democr¨¤tica d¡¯un pa¨ªs capa? de generar un informe sobre la participaci¨® del Regne Unit en la guerra de l¡¯Iraq com el que John Chilcot va lliurar al primer ministre Cameron per ser debatut al Parlament brit¨¤nic. Un informe independent que deixa en evid¨¨ncia l¡¯ex-primer ministre Tony Blair, que va decidir acompanyar els Estats Units en la guerra de l¡¯Iraq, sense una certesa justificada sobre les armes de destrucci¨® massiva, sense esgotar les opcions pac¨ªfiques, i sense que l¡¯acci¨® militar fos l¡¯¨²ltim recurs. A m¨¦s de compartir amb Aznar (l¡¯ac¨°lit que es va posar talons de guerra per guanyar altura en l¡¯escena internacional) una teatralitzaci¨® destinada a legitimar la decisi¨® ja presa pels americans.

Han passat tretze anys d¡¯aquell final truculent de la tercera via de Blair, un neothatcherisme que va perdre all¨¤ la seva aparen?a de rostre hum¨¤, i pot semblar que l¡¯informe arriba massa tard. Per¨° un pa¨ªs que vol saber la veritat del que va passar i acaba sabent-la, que vol con¨¨ixer els enganys dels seus dirigents com un acte de normalitat democr¨¤tica i no com una provocaci¨® antipatri¨°tica, mereix respecte i consideraci¨®. Comparin, si tenen algun dubte, amb la vergonyosa comissi¨® de l¡¯11-M que vivim aqu¨ª.

Llegint les conclusions de l¡¯informe Chilcot el que estremeix ¨¦s l¡¯enorme lleugeresa amb qu¨¨ es prenen decisions que poden tenir conseq¨¹¨¨ncies tan brutals. D¡¯aquesta frivolitat en d¨®na testimoni el mateix Blair quan intenta justificar-se dient que va obrar de bona fe i que no en va preveure les conseq¨¹¨¨ncies. Fa basarda pensar que el menyspreu per la informaci¨® disponible, convertint en veritats purs indicis, que l¡¯ofuscaci¨® sobre el propi poder, que el desig d¡¯afirmaci¨® del propi lideratge, que la construcci¨® de l¡¯enemic per excitar les baixes passions de la ciutadania i promoure la por o, en el cas de Blair i d¡¯Aznar, la submissi¨® als interessos del gran poder americ¨¤, entesa com un deure per sobre de la posici¨® dels ciutadans dels seus pa?sos, puguin ser determinants a l¡¯hora d¡¯emprendre un desprop¨°sit tan gran.

La frivolitat crida la frivolitat. Si absurda va ser la intervenci¨®, m¨¦s irresponsable va ser encara la gesti¨® de l¡¯endem¨¤ d¡¯arrog¨¤ncia i de preparaci¨® nul¡¤la que esglaia, per all¨° que indica sobre la fragilitat de la gran pot¨¨ncia i els seus acompanyants. Una malaptesa, que a m¨¦s de convertir l¡¯Iran en la primera pot¨¨ncia de la zona, en detriment d¡¯aliats americans com el mateix Israel, va produir la m¨¤ d¡¯obra necess¨¤ria ¡ªmilitars defenestrats¡ª per a la creaci¨® de l¡¯Estat Isl¨¤mic. Un desastre evitable, del qual els responsables han sortit airosos. La determinaci¨® de Bush, l¡¯activisme de Blair i el seguidisme d¡¯Aznar en l¡¯explosi¨® del volc¨¤ iraqui¨¤ nom¨¦s els ha castigat en la seva reputaci¨®. Els pol¨ªtics s¨®n humans i s¡¯equivoquen com tots. Per¨° quan els errors ocasionen centenars de milers de morts, milions de despla?ats i desestabilitzen els equilibris geopol¨ªtics, una societat democr¨¤tica no tindria dret a exigir responsabilitats? N¡¯hi ha prou amb dir que van obrar de bona fe?