Ascetes i acr¨°bates versus paranoics

U

Quan analitzem els discursos de la recent campanya electoral, ens consta que la destresa m¨¦s influent ha estat la difamaci¨®. Emfatitzar acusacions, accentuar recels, consolidar prejudicis, fomentar la suspic¨¤cia com a activisme c¨ªvic. A aix¨° es redueix el nervi narratiu dels candidats. El seu ¨¨xit consisteix a imputar l'adversari com a reu de la gran murmuraci¨®. ?s l'¨²ltim recurs d'una pol¨ªtica esgotada per la malvolen?a.

Dos

Som el que proclamen els altres. Aix¨ª de fr¨¤gil ¨¦s la nostra condici¨® social i aix¨ª de trencadissa ¨¦s la nostra identitat. La inf¨¤mia turmenta la consci¨¨ncia de l'home contemporani i destrueix la ficci¨® de la seva autonomia personal. Aquesta inquietud psic¨°tica ¨¦s contagiosa. Sotmesos a la desconfian?a del pro?sme, pidolem la seva aprovaci¨® o en neguem l¡¯exist¨¨ncia. La cultura pol¨ªtica protegeix els escatats i els anima a sospitar. Els altres seran el que nosaltres sabem que s¨®n. Quina import¨¤ncia t¨¦ el que ells diguin? Deu ser obvi que amaguen les seves intencions.

Tres

Aquesta presumpci¨® ha creat escola. En lloc de respondre a una objecci¨® o refutar un argument, el candidat improvisa un desmentit. Preferiblement, una fac¨¨cia. O un titular, que ve a ser el mateix. Entre els tertulians s'han format els nostres millors oradors. Als m¨¦s espavilats se'ls envia a la tert¨²lia nacional i all¨ª prosperen. Aquell que aprengui a destruir la credibilitat aliena far¨¤ carrera. El seu mandat l¡¯obliga a excitar la fogositat terap¨¨utica dels militants. Se li ha encarregat negar el que ¨¦s real i substituir-ho per la ficci¨® corporativa. Les coses no s¨®n el que semblen: jo us dir¨¦ qu¨¨ hi ha darrere de tot aix¨°.

Quatre

La reforma de les defici¨¨ncies del sistema s'enfronta per aix¨° a un obstacle insalvable: l¡¯avorriment. La ingenu?tat d'ahir ¨¦s absolta per l'amn¨¨sia i la credulitat d'avui brolla com a convicci¨® personal. En aquesta cinta de Moebius ning¨² roman indemne. El subjecte de la pol¨ªtica ho sap i juga a fer-se estimar. Nom¨¦s de vegades se¡¯l reclama, se l¡¯afalaga, se li regalen elogis, consideracions, promeses. Una festa de petons i abra?ades indiscriminades. Resulta agradable ser necessari per a la gent important que governa. Per¨° com a espectador nom¨¦s pot aplaudir. Avui dia la gent ben educada no crida en el teatre.

Cinc

El pensador alemany Peter Sloterdijk elabora en un dels seus ¨²ltims tractats (Has de canviar la teva vida, PreTextos) els requisits educatius per al creixement vertical de l'home, una educaci¨® que ens rescatar¨¤ de la indig¨¨ncia intel¡¤lectual i dels nostres errors culturals. Diu Sloterdijk que una vida exercitant propicia el creixement de la intel¡¤lig¨¨ncia i que hem d'ensinistrar-nos en una doble pr¨¤ctica: ascetisme i acrob¨¤cia.

Sis

Malgrat que davant de la realitat, un badall s'obre amb amarg ressentiment. Dues reaccions s'ofereixen llavors com a alternatives: el fals abstencionisme, que reclou els ciutadans en la mansuetud, aquesta credulitat orgullosa de la seva candor; i l'impacient empipament, que impulsa un furi¨®s i desorientat nihilisme. ?s aquest el temps dels esgotaments: es van exhaurint les utopies (inclosa la utopia m¨¦s respectada: la que les coses tampoc van tan malament) i la consci¨¨ncia il¡¤lustrada de l'emancipaci¨® pol¨ªtica.

Set

Comen?ar¨¤ llavors la fase paranoica de la hist¨°ria. Aquest moment en qu¨¨ la pol¨ªtica ha de contribuir amb el seu discurs al descr¨¨dit del m¨®n, la celebraci¨® del miratge, la invenci¨® dels esdeveniments i el foment de les il¡¤lusions. Qualsevol cosa abans d'encarar-se a la nua realitat de les coses.