Frenar la marea amb les mans

En el lliurament dels premis europeus de l¡¯Espai P¨²blic Urb¨¤, la setmana passada al CCCB, una frase va gelar el somriure dels presents. Copenhaguen va rebre un esment especial per ser la ciutat que marca la pauta en la transformaci¨® dels seus espais. I un dels membres del jurat internacional, a trav¨¦s del v¨ªdeo, va dir que la capital danesa ¡°¨¦s el que era Barcelona als noranta¡±. Carai!

Totes les ciutats es transformen, per b¨¦ o per mal, per¨° nom¨¦s algunes, en algun moment, combinen amb exactitud la funci¨® i els valors, la bellesa i l¡¯oportunitat, el projecte i els objectius. Aix¨° era Barcelona i ja no ho ¨¦s. No perqu¨¨ es rebaixava des de llavors la qualitat de l¡¯espai p¨²blic, no perqu¨¨ hagi deixat d¡¯operar sobre els seus racons, sin¨® perqu¨¨ Barcelona ha deixat de pensar. D¡¯arriscar. Barcelona ¨¦s avui urbanisme de rutina. Ja no enlluerna, com quan venien els gurus de Harvard a prendre notes.

Va prendre la paraula Ada Colau i, cosa rara en ella, va presentar un discurs tremendament conf¨²s. Va parlar d¡¯un espai p¨²blic, a Barcelona, v¨ªctima de m¨²ltiples ¡°captures¡±, coses que el banalitzen, el tematitzen, el privatitzen. Va usar m¨¦s verbs per diagnosticar el problema, i va anunciar que la recuperaci¨® ser¨¤ el missatge que portar¨¤ a l¡¯octubre a Quito. Benvinguda sigui la reedici¨® de la vocaci¨® internacional, ni que sigui per portar exemple a les ciutats de mons convulsos. Fa uns mesos, precisament parlant d¡¯espai p¨²blic, es va elaborar la Declaraci¨® de Barcelona, que estableix els par¨¤metres b¨¤sics d¡¯aquestes illes de conviv¨¨ncia que s¨®n les places, i sorprenia veure que un paper treballat aqu¨ª fos tan poc europeu, tan dirigit a posar ordre en aquelles ciutats que estan sota m¨ªnims i que necessiten fer de les places un ¨¤gora polivalent de valors nous, com qui planta un brot esperan?at. Llegida a Barcelona, la Declaraci¨® era ret¨°rica pura. Ara Barcelona viatja a Quito a explicar aquestes coses: estaria millor anar (a m¨¦s) a Copenhaguen a discutir solucions del segle XXI.

L¡¯espai p¨²blic de Barcelona ¨¦s, en general, correcte. No t¨¦ l¡¯espurna que tenia als noranta: ¨¦s molt reiterat, molt avorrit, per¨° ¨¦s bo. El problema est¨¤ en l¡¯¨²s. La viol¨¨ncia sexual de la Vila Ol¨ªmpica, la intensitat del turisme o la concentraci¨® inhumana de manters s¨®n coses que graviten sobre l¡¯espai, que irriten els ve?ns, per¨° no s¨®n q¨¹esti¨® de disseny sin¨® de gesti¨®. Gesti¨® de ciutat. Aquests dies es va presentar un llibre bonic: Destinaci¨® BCN, coordinat per Sa?da Palou, dona s¨¤via en el tema, que explica com la ciutat va construir durant un segle un model tur¨ªstic, que al mateix temps era imatge emmirallada per als seus ciutadans, fins que la cosa se¡¯ls en va anar de les mans. Amb el disseny de parcs i places passa el mateix: que se¡¯n va de les mans si la gesti¨® municipal no posa ordre en els usos; si ¨¦s pura impot¨¨ncia i bones intencions.

A l¡¯actual consistori li repugna l¡¯autoritat, encara que l¡¯exerceix. Ara mateix, Ada Colau ha pres dues decisions. Mantenir tancat el CIE i prohibir la circulaci¨® de segways al passeig mar¨ªtim. Pim-pam. La primera mesura ¨¦s justa i proporcionada: respon a un clam mobilitzat. La segona ¨¦s un exemple de com es crea inseguretat jur¨ªdica. Ja entendran que no defenso en absolut el tr¨¤nsit d¡¯aquests trastos que em semblen inestables i poc de fiar. Per¨° suprimir el circuit m¨¤xim d¡¯un dia per l¡¯altre, sense avisar, posa els p¨¨ls de punta als qui van invertir, amb llic¨¨ncia municipal, diners per explotar el fil¨®. La gesti¨® del turisme ¨¦s tan grossa que necessita complicitat: posar-se en contra els qui haurien de ser agents amics ¨¦s un error. Parlo, per exemple, dels representants dels pisos tur¨ªstics legals. S¨®n els primers interessats a suprimir la compet¨¨ncia salvatge. Hi ha bon rotllo? Doncs no.

El turisme entronca amb un altre fenomen emergent: l¡¯economia col¡¤laborativa. No es podr¨¤ fer front a la saturaci¨® fins que no hi hagi una bona regulaci¨® que posi al descobert els circuits ¡ªtamb¨¦ especulatius¡ª d¡¯aquesta economia en principi simp¨¤tica. El Parlament prepara una llei. L¡¯Ajuntament ha parlat amb ells? No. La gesti¨® no ¨¦s nom¨¦s posar ordre, sin¨® tamb¨¦ posar futur. Frenar la crescuda de la marea amb les mans nom¨¦s porta a la frustraci¨®. I en aix¨° estem. I ja ha passat un any des de les primeres promeses de canviar-ho tot.