De nou, govern en funcions

Si calgu¨¦s donar credibilitat als singulars l¨ªders pol¨ªtics que han protagonitzat la recent convocat¨°ria electoral, hi hauria raons per afirmar que la investidura d¡¯un president del Govern no ser¨¤ f¨¤cil. Mentrestant, d¡¯acord amb l¡¯article 101.2 de la Constituci¨®, ¡°el Govern cessant continuar¨¤ en funcions fins a la presa de possessi¨® del nou Govern¡±. Despr¨¦s dels excessos comesos despr¨¦s de les eleccions del 20-D pel Govern en la seva autorit¨¤ria concepci¨® de la divisi¨® de poders i del control per les Corts Generals sobre la seva actuaci¨®, el tema ara podria tornar a plantejar-se de nou. La reflexi¨® sobre quina ha de ser la relaci¨® entre el Parlament i el Govern en funcions segueix sent pertinent i gens gratu?ta.

?s una q¨¹esti¨® d¡¯indubtable rellev¨¤ncia constitucional, que prov¨¦ de la singularitat institucional creada quan el Govern en funcions va manifestar la seva oposici¨® a ser objecte de cap tipus de control per part de les Corts en aquest per¨ªode d¡¯interinitat. La seva argumentaci¨® es va basar en la impossibilitat de fer-ho, at¨¨s que la seva legitimitat democr¨¤tica era tribut¨¤ria d¡¯una majoria parlament¨¤ria diferent de la sorgida en les eleccions del 20-D. Aix¨ª mateix, el Govern invocava l¡¯article 21 de la Llei 50/1997, del Govern, sobre les seves atribucions quan est¨¤ en funcions, que es redueixen en l¡¯essencial al despatx ordinari dels assumptes; afegint que les decisions que pogu¨¦s prendre en casos d¡¯urg¨¨ncia o raons d¡¯inter¨¨s general, en tractar-se d¡¯un control de legalitat, la seva acreditaci¨® nom¨¦s podia ser valorada pels tribunals.

Aquesta posici¨® governamental va donar lloc, per primera vegada primera al plantejament d¡¯un conflicte d¡¯atribucions per part del Congr¨¦s dels Diputats que en el seu moment ¡ªquan?¡ª haur¨¤ de ser resolt pel Tribunal Constitucional. Doncs b¨¦, existeixen poderoses raons per discrepar del criteri del Govern, que per all¨° de prendre¡¯s de deb¨° la qualitat democr¨¤tica de les institucions no hauria de tornar a practicar. I aix¨ª s¡¯evitarien abusos com el protagonitzat pel Ministeri d¡¯Agricultura, que en per¨ªode d¡¯interinitat va atorgar fa uns mesos a una empresa gallega d¡¯energia i cel¡¤lulosa un extens termini de pr¨°rroga per operar a Pontevedra, de manera que va condicionar la posici¨® de governs futurs.

En una situaci¨® de Govern en funcions la divisi¨® de poders no queda hibernada. D¡¯acord amb aix¨°, la segona q¨¹esti¨® es redueix a donar resposta al seg¨¹ent interrogant: les decisions d¡¯un govern en funcions, que ha d¡¯afrontar la gesti¨® ordin¨¤ria dels assumptes i assegurar la transici¨® al nou govern sorgit de les eleccions, l¡¯eximeix durant aquest lapse de temps de tot tipus de control parlamentari? ?s evident que no, ja que el Govern en funcions no pot viure extramurs de la funci¨® de control que correspon a tot Parlament i del control jurisdiccional posterior dels seus actes. Per¨° aquest control en cap cas pot suplir el control parlamentari.

Cal diferenciar entre control pol¨ªtic i control parlamentari. El primer ¨¦s el que s¡¯expressa a trav¨¦s de la q¨¹esti¨® de confian?a i la moci¨® de censura, que poden suposar el cessament del Govern; ¨¦s evident que es tracta d¡¯un sup¨°sit que no procedeix en un Govern en funcions, la legitimitat pol¨ªtica del qual va concloure amb la celebraci¨® de les eleccions. Per¨° el segon no pot desapar¨¨ixer; la q¨¹esti¨® estreba a determinar el seu abast i l¨ªmits.

El sentit de la interinitat d¡¯un govern en funcions ¨¦s evitar la desaparici¨® de l¡¯¨°rgan constitucional i evitar el desgovern. Per¨° el Govern no va poder actuar com ho podia fer abans de la celebraci¨® de les eleccions. Les seves funcions s¨®n redu?des. El Tribunal Suprem ha interpretat la gesti¨® limitada al despatx ordinari dels assumptes p¨²blics que pot definir-se com ¡°aquells la resoluci¨® dels quals no impliqui l¡¯establiment de noves orientacions pol¨ªtiques ni signifiqui condicionament, comprom¨ªs o impediment per les quals hagi de fixar el nou Govern¡± (sent¨¨ncia de 2 de desembre del 2005).

En aquestes circumst¨¤ncies, el control parlamentari s¡¯ha de traduir sobretot en l¡¯exig¨¨ncia d¡¯informaci¨® sobre l¡¯actuaci¨® ordin¨¤ria del Govern. Per exemple, sobre la posici¨® defensada en el Consell Europeu arran del refer¨¨ndum del Brexit, ja que les institucions de la UE no s¡¯aturen per les eleccions nacionals; o sobre les declaracions dels ministres o les inconcebibles converses del Ministre de l¡¯Interior divulgades recentment. El control parlamentari de la interinitat hauria d¡¯actuar com a ant¨ªdot que pal¡¤li? la cada vegada m¨¦s la prec¨¤ria salut democr¨¤tica d¡¯aquest pa¨ªs.