¡°El flamenc ha involucionat; des de Morente no hi ha res de nou¡±

El proper 22 de juliol el Teatre Grec de Montju?c acollir¨¤ l¡¯estrena de Tempo Rubato, nou espectacle de Mayte Mart¨ªn. En l¡¯allau d¡¯ofertes estiuenques, dues particularitats haurien de destacar-la: Mart¨ªn (Barcelona, 1965) no sol presentar propostes noves amb gaire freq¨¹¨¨ncia i, a m¨¦s, aquesta fa vint anys que s¡¯est¨¤ gestant.

A Tempo Rubato, la bolerista i cantaora recupera una de les seves facetes amagades, la de cantautora, i ho fa acompanyada per un quintet de corda amb arranjaments del mestre Joan Albert Amarg¨®s. La proposta ¨¦s prometedora, perqu¨¨ fa 20 anys una primera degustaci¨® en un parell de locals barcelonins (nom¨¦s quatre can?ons) va despertar un inter¨¨s que ha trigat dues d¨¨cades a materialitzar-se.

Despr¨¦s del Grec, Tempo Rubato es podr¨¤ veure a Madrid (1 d¡¯agost) i Ciutadella (3 d¡¯agost) abans d¡¯una gira m¨¦s ¨¤mplia a la tardor. ¡°Tempo Rubato ¨¦s un enregistrament sonor de tota la meva vida sentimental. Can?ons que he anat component des dels 19 anys a mesura que m¡¯han anat passant coses i he sentit el desig d¡¯expressar-les. Fa 20 anys vaig passar quatre can?ons a Amarg¨®s perqu¨¨ les arrang¨¦s amb acompanyament de corda. Com que ens va agradar, li he anat passant m¨¦s can?ons fins que he cregut que havia arribat el moment de mostrar-les¡±.

Pregunta. En el seu curr¨ªculum trobem flamenc i bolero. De qu¨¨ parlem ara?

"No lluitar¨¦ mai contra les desc¨¤rregues il¡¤legals perqu¨¨ a mi m¡¯han afavorit"

Resposta. ?s un c¨°ctel de tot el que s¨®c musicalment parlant, de tot el que m¡¯ha commogut.

P. A quin dels seus dos p¨²blics va destinat: al de flamenc o al bolerista?

R. Cada cop m¨¦s s¨®n el mateix p¨²blic. Tenim moltes entrades venudes per al Grec i no saben el que sentiran. M¡¯agrada, perqu¨¨ significa haver aconseguit el que realment desitjava: que vinguin a veure com ho faig, no el que faig.

P. Es gravar¨¤ en disc?

"L¡¯art existeix per poder despullar-te i convidar el m¨®n que es despulli"

R. Primer vull fer concerts, que es faci s¨°lid, fort i bell; i quan estigui al punt, el gravar¨¦. A l¡¯inrev¨¦s de com es fa ara, que els discos es publiquen per vendre concerts. Sempre he preferit que les coses quallin abans d¡¯entrar a l¡¯estudi, per a mi ¨¦s l¡¯¨²nica manera l¨°gica de fer-ho.

P. Gravar un disc requereix una inversi¨® d¡¯energia, treball, il¡¤lusi¨® i, ¨¦s clar, diners. No ¨¦s trist pensar que despr¨¦s la gent acabar¨¤ descarregant-se gratis les can?ons a internet?

R. M¡¯agrada la idea de fer alguna cosa que et sobrevisqui. I m¡¯agrada que hi hagi un suport f¨ªsic, que tamb¨¦ t¨¦ la seva part art¨ªstica: cuido molt les fotos, els textos... En aquest sentit, em fa pena que hagin desaparegut els elap¨¦s. La gent es descarrega les coses, per¨° encara quedem molts als quals ens agrada tenir els discos que ens agraden. Jo faig servir molt¨ªssim l¡¯Spotify. Quan el vaig descobrir em vaig tornar boja: tenir a l¡¯abast de la m¨¤ pr¨¤cticament tota la m¨²sica que existeix! Gr¨¤cies a Spotify he deixat de comprar discos que despr¨¦s no tornava a escoltar. Comprar un disc ja no ¨¦s obrir un mel¨®, pots saber perfectament el que cont¨¦ abans de comprar-lo. Spotify serveix per a aix¨°, i a mi m¡¯agrada pensar que la gent que compra els meus discos ¨¦s perqu¨¨ els agrada el que tenen a dins.

P. Com valora l¡¯evoluci¨® de la m¨²sica a internet?

R. Les discogr¨¤fiques no han estat mai per la tasca de mostrar l¡¯obra d¡¯un artista si no ¨¦s comercial, com ¨¦s el meu cas. I un artista el que vol ¨¦s arribar al m¨¤xim nombre possible de gent. A la Xina saben que jo existeixo gr¨¤cies a internet, sense internet a la Xina ning¨² sabria qui s¨®c. No he lluitat mai, ni mai lluitar¨¦, contra les desc¨¤rregues il¡¤legals, perqu¨¨ a mi m¡¯han afavorit. Segur que no afavoreixen Alejandro Sanz, per¨° a Mayte Mart¨ªn l¡¯han afavorit, i molt. A m¨¦s, tal com estan les coses, tampoc es guanya diners amb els discos. Sobrevius amb els concerts tant en el pla econ¨°mic com en l¡¯emocional.

P. Com afecta aquest canvi de model la parcel¡¤la art¨ªstica?

R. Tot va canviant. El que no hauria de canviar ¨¦s l¡¯actitud de l¡¯artista, i tamb¨¦ est¨¤ canviant cap al drama. Els artistes es dediquen m¨¦s a calcular que a crear, a pensar com fer les coses perqu¨¨ el mercat els afavoreixi, i amb aquesta actitud l¡¯art se n¡¯est¨¤ anant en orris. Els artistes haur¨ªem de conservar la dignitat art¨ªstica i no prestar-nos al joc dels que nom¨¦s volen guanyar diners. Afortunadament, em guanyo la vida amb aix¨°, per¨° no ¨¦s un negoci. Aqu¨ª hi ha alguna cosa que est¨¤ funcionant a l¡¯inrev¨¦s: si l¡¯art es posa al servei d¡¯altres interessos deixa de ser art, ja ¨¦s una cosa diferent.

P. Ha canviat el m¨®n dels concerts en aquesta ¨¨poca de crisi discogr¨¤fica?

R. Molt. Ara s¨®n els programadors els que pretenen dir a l¡¯artista el que ha de fer. Et truquen per proposar-te que treballis amb altres artistes que no tenen res a veure amb tu. I els artistes s¡¯hi presten i s¡¯ajunten, tot i que no tenen cap inter¨¨s l¡¯un per l¡¯altre. Tota aquesta fusi¨® em sembla impostada, ortop¨¨dica.

P. Com pinta el futur?

R. Hi ha gent jove amb potencial, amb bones veus, que poden ser bons m¨²sics, per¨° comencen a pensar massa aviat en alguna cosa en qu¨¨ no s¡¯hauria de pensar mai: ¡°Qu¨¨ he de fer per...¡±. Tot est¨¤ funcionant a l¡¯inrev¨¦s. Aix¨° cada dia ¨¦s m¨¦s supertrist. Em fa molta pena, perqu¨¨ a m¨¦s de dedicar-me a la m¨²sica m¡¯agrada escoltar-la, i ara, en coses de flamenc per exemple, he d¡¯anar a buscar discos d¡¯Enrique Morente cap enrere. No hi ha res nou que em motivi.

P. Des de la desaparici¨® de Morente no ha sorgit res d¡¯interessant?

R. Podria ser-hi, per¨° no hi ¨¦s. Res que m¡¯interessi. A m¨¦s, ara tots diuen que s¨®n trencadors i revolucionaris i el que fan s¨®n coses que ja estava fent Morente fa 20 anys. Aix¨° ¨¦s una falta de respecte cap a l¡¯art, cap a Morente i cap al p¨²blic. Se¡¯m mengen els dimonis. El flamenc no ha evolucionat, directament ha involucionat. S¨®c pessimista i parlo de flamenc, per¨° crec que el desastre musical ¨¦s general. Cantar a la dutxa ¨¦s molt terap¨¨utic, per¨° tothom que ho fa sobre un escenari hauria de deixar de banda l¡¯ego i l¡¯ambici¨® i pensar si el que fa afavoreix en alguna cosa la m¨²sica i l¡¯art. Els artistes han comen?at a oblidar el principi b¨¤sic de l¡¯art.

P. Quin ¨¦s aquest principi?

R. L¡¯art existeix per poder despullar-te i convidar el m¨®n que es despulli. Obrir comportes que estan tancades.

P. Els terratr¨¨mols socials que vivim avui han influ?t en aquest canvi de mentalitat?

R. El que respires et converteix en una cosa o en una altra. L¡¯art ¨¦s un reflex de la societat i si la societat navega a la deriva, l¡¯art tamb¨¦. La cultura ¨¦s una de les coses que m¨¦s mal parada n¡¯est¨¤ sortint, i seguir¨¤ aix¨ª en els propers anys. Van contra la cultura perqu¨¨ la cultura et fa con¨¨ixer-te i recon¨¨ixer-te, estar en el m¨®n d¡¯una determinada manera i no permetre que ning¨² sigui el teu amo. La llibertat passa per la cultura.

P. En una ¨¨poca es va significar pol¨ªticament al costat de Pasqual Maragall...

R. Era molt ignorant. Jo em vaig posicionar per un ¨¦sser hum¨¤, no per un partit pol¨ªtic. Per alg¨² que sempre m¡¯ha semblat una persona profunda i intel¡¤ligent. Jo creia en ell, sentia confian?a i admiraci¨®. Hi ha persones amb moltes possibilitats, per¨° que estan envoltades d¡¯altres que els delimiten.

P. Cantaria en un altre Onze de Setembre com el del 2005, tot i que hi va haver algun xiulet per fer-ho en castell¨¤?

R. S¨ª. Ho recordo com una experi¨¨ncia molt bonica.