¡®El premi¡¯

En aquest temps de premis d¡¯arquitectura, destaca el Premi Europeu de l¡¯Espai P¨²blic Urb¨¤, atorgat pel CCCB, quasi a l¡¯extrem de l¡¯arquitectura; el premi, diria jo. En aquesta setena edici¨® hi trobem, al costat de places ¡ªque podem considerar l¡¯espai p¨²blic urb¨¤ per excel¡¤l¨¨ncia¡ª, museus, passeres per a bicicletes i vianants, horts fora vila, jardins fets pels ve?ns, monuments commemoratius (al l¨ªmit de l¡¯urb¨¤), cobertes o porxades afegides a edificis, fins a semblar que el premi inclou totes les tipologies menys les de l¡¯habitatge. El premi en q¨¹esti¨® destaca, precisament, per la seva heterogene?tat, que no ¨¦s altra que aquest ampli i ambigu ventall d¡¯exemples, d¡¯escales i tipologies variades que considerem espai p¨²blic urb¨¤ i que equival a dir tot all¨° que a la ciutat no ¨¦s habitable.

Entre les obres seleccionades enguany, amb una gran coincid¨¨ncia amb set edicions anteriors, sembla aflorar all¨° que ¨¦s expressi¨® de la pol¨ªtica duta a terme pels moviments de contestaci¨® al carrer; en certa mesura, ¨¦s com si la protesta i la disconformitat que sempre s¡¯han expressat al carrer trobessin ara una expressi¨® formal per¨° dif¨ªcil de definir arquitect¨°nicament. Per¨° tamb¨¦ es troba clarament instal¡¤lada en els exemples que donen fesomia a les ciutats europees premiades la idea de reparaci¨®. M¨¦s que una reparaci¨® f¨ªsica, sembla tractar-se d¡¯una restituci¨® del sentit dels diferents llocs urbans i, lligada a aquests, la clara convicci¨® que la reparaci¨® no ¨¦s m¨¦s que una expressi¨® democr¨¤tica. En molts dels casos, ara vistos en retrospectiva amb les set edicions anteriors, es pot observar una no amagada predilecci¨® per mostrar els llocs reparats com si fossin m¨¦s escenaris que no pas simples espais urbans on l¡¯acci¨® es fa present.

D¡¯entre les obres premiades enguany, en destacaria dues. Una ¨¦s un dels premis ex aequo, que il¡¤lustra l¡¯ambig¨¹itat de conceptes que avui es troben sota el paraigua de l¡¯espai p¨²blic: ¨¦s el cas del sistema de reg de les hortes de Caldes de Montbui. De fet, ¨¦s una altra reparaci¨®, aquest cop del conjunt d¡¯hortes que la comunitat de regants d¡¯aquella poblaci¨® podia regar amb l¡¯aigua sobrant dels balnearis privats despr¨¦s de passar pels safareigs p¨²blics. Podr¨ªem dir que aquests tipus d¡¯espais que participen del jard¨ª, del fet agr¨ªcola de car¨¤cter dom¨¨stic i d¡¯una elemental enginyeria hidr¨¤ulica antiqu¨ªssima preracionalista (i que han estat posats en valor els darrers anys pel professor Albert Cuch¨ª) s¨®n una expressi¨® interessant¨ªssima de la relaci¨® del menjar amb la ciutat abans del seu pas pel mercat. En aquests conjunts d¡¯hortes, als llocs que encara s¨®n visibles, hi veiem una sofisticada relaci¨® amb els parcel¡¤laris de les vil¡¤les a les quals serveixen, com un estadi previ de la ciutat o, si ho prefereixen, d¡¯una ciutat latent, organitzada i potser m¨¦s planificada que aquella. Els veritables rebosts de les cases, per¨° a cel obert, unificats per les estacions i la disponibilitat. Les hortes, per si alg¨² ho dubta, no s¨®n naturalesa, s¨®n cultura i s¨®n ciutat. S¨®n l¡¯est¨®mac de la casa.

El guard¨® europeu de l¡¯Espai P¨²blic Urb¨¤ tamb¨¦ es fixa en el reg de Caldes de Montbui

L¡¯altre element que ha obtingut una menci¨®, la millora del centre de Barkingside, suburbi de l¡¯extrem oriental de Londres, ¨¦s, per a mi, la millor. Una notable intervenci¨® que ha consistit en una escenografia basada, entre altres coses, en unes porxades afegides sobre les fa?anes, per donar a l¡¯arquitectura moderna dels edificis existents una expressi¨® dialogant amb all¨° p¨²blic mitjan?ant, i aix¨° ¨¦s el m¨¦s notable, pilars, arcs i voltes fetes amb elements prefabricats, elements que <CS8.7>l¡¯arquitectura de l¡¯anomenat Moviment Modern</CS> va decidir prohibir. La reforma escenogr¨¤fica es completa amb intervencions als carrers i als aparadors de les botigues del voltant.

Resulta significatiu que ara una reforma com la de Barkingside sigui considerada per la cr¨ªtica i ¡ªen la mesura que pressuposa la menci¨®¡ª tamb¨¦ pel jurat, i crec que ho ¨¦s perqu¨¨ es tracta, no d¡¯un nou edifici, sin¨® d¡¯una modificaci¨®. I deixo aqu¨ª aquesta reflexi¨® per als que dubten de l¡¯inter¨¨s creixent de les reparacions d¡¯edificis per sobre de les obres de nova planta: ?ens n¡¯adonem prou que en les reparacions arquitect¨°niques podem pensar en una arquitectura m¨¦s desinhibida i menys dogm¨¤tica i intemporal que en la moderna? Per a mi aquest ¨¦s el valor d¡¯aquesta obra, que guanya inter¨¨s davant de la coberta-pla?a Solidarnosc, del nou museu de Szczecin, que confirma que l'arquitectura contempor¨¤nia de nova planta sembla sentir-se millor desapareixent sota la catifa.