Els bigotis de Dal¨ª i el saltet de Marilyn

Philippe Halsman, un dels fot¨°grafs m¨¦s imaginatius i brillants de tots els temps, tenia dues idees molt clares sobre el seu ofici: si no feia que les seves instant¨¤nies fossin espectaculars amb una creativitat desbordant la televisi¨® eliminaria el mitj¨¤ i que per captar l¡¯ess¨¨ncia veritable d'una persona en fer-li una foto calia despistar-la; per aix¨° les feia saltar: ¡°La seva atenci¨® es dirigeix cap a l'acte de saltar i llavors cau la m¨¤scara perqu¨¨ aparegui la persona real¡±, argumentava. Aix¨° es va traduir respectivament en, per exemple, les seves famoses imatges dels bigotis dre?ats de Dal¨ª o el salt de Marilyn Monroe que va ser portada de la revista Life. Les dues s¨¨ries, esclar, s¨®n els apartats estrella de l'espectacular exposici¨® Philippe Halsman. Sorpr¨¨n-me!, que fins al 6 de novembre acull CaixaForum Barcelona i que, amb unes tres-centes imatges, a les quals no s¨®n alienes fulls de contacte i proves preparat¨°ries, es presenta com de les m¨¦s completes que s¡¯han fet mai sobre el fot¨°graf.

¡°Va con¨¨ixer molts famosos, s¨ª, per¨° amb Dal¨ª va tenir una connexi¨® especial, van fer un clic, compartien idees genials barrejant franc¨¨s, angl¨¨s i castell¨¤; la clau era que no hi havia ni competici¨® ni gelosia sin¨® col¡¤laboraci¨®¡±, assegura Irene Halsman, filla del fot¨°graf, present en l'acte i tamb¨¦ a les parets de la mostra, en la s¨¨rie dels salts de jumpology, on apareix acompanyant, amb la seva germana Jane, David Seymour, Chim, el creador de l'ag¨¨ncia Magnum. El bigoti de Dal¨ª donava molt joc per a una d'aquestes ¡°instant¨¤nies exc¨¨ntriques¡± i aquesta espectacularitat que sempre buscava el trencador fot¨°graf. I el propietari del mostatxo, esclar. La s¨¨rie ¨¦s del 1953 i durant dos anys, amb la seva Rolleiflex 4x5 i un flaix electr¨°nic va fotografiar aquests bigotis que anaven suportant des de gotes i mosques i flors fins a combats amb ell mateix o reproduint-se en un flasc¨® de Chanel, en treballs que, 36 mirades despr¨¦s a aquests pelets, van donar fins i tot per fer-ne un llibre: Dali¡¯s mustache(1954).

Tots dos se sotmetien a aquest dur treball perqu¨¨ tenien moltes coses per compartir: ¡°Hi havia l'inter¨¨s pel surrealisme, el sentit de l'humor i la fascinaci¨® per la psicologia i la psicoan¨¤lisi¡­ i el m¨¤rqueting¡±, enumera Anne Lacoste, del Museu de l¡¯Elisi de Lausana, que ha produ?t la mostra amb l¡¯Arxiu Philippe Halsman de Nova York i que ella ha comissariat, amb Sam Stourdz¨¦, director d¡¯Els Rencontres de la Photographie d¡¯Arles. Dal¨ª i Halsman es coneixen l'abril del 1941, quan el pintor exposa a Nova York. Comen?ar¨¤ aqu¨ª una relaci¨® que, amb els anys i entre altres imatges, es plasmar¨¤ en caps de l'artista sobre una taula, enfrontada a la d'un rinoceront o dins d¡¯un casc de jugador de futbol americ¨¤. O un Dal¨ª nu dins d'un ou per il¡¤lustrar la seva teoria de la ¡°mem¨°ria prenatal¡±. Moltes necessitaven una postproducci¨® tan salvatge com estreta entre tots dos (el pintor fins i tot retocava els negatius). Va ser pur culte a la personalitat, que els va engrandir encara m¨¦s.

Com no podia ser d'una altra manera, Dal¨ª va saltar per a Halsman. Per¨° a l¡¯estil surrealista: amb tres gats pel mig i un espontani i inf¨²s raig d'aigua. La fotografia va haver de fer-se 26 vegades. La s¨¨rie de contactes mostra les fotos rebutjades i els motius, escrits pel mateix fot¨°graf: ¡°Dal¨ª salta tard¡±, ¡°apareix la secret¨¤ria¡±, ¡°l¡¯aigua tapa la cara de Dal¨ª¡±¡­

¡°Saltes com una nena petita¡±, se li va escapar al fot¨°graf quan el 1954 va veure la imatge de Marilyn Monroe que li havia fet de manera espont¨¤nia. La teoria del jumpology, copiada despr¨¦s fins a l'extenuaci¨®, havia funcionat tant que l'actriu va sentir por en veure¡¯s tan despullada interiorment. Es va negar a repetir-ho. No ho va fer fins cinc anys despr¨¦s, en una sessi¨® de tres hores que va comportar m¨¦s de 200 salts, fins que va arribar el perfecte, que va ser portada de Life despr¨¦s de l¡¯examen convenient d¡¯Arthur Miller, el seu marit. Era un premi per a ella i el fot¨°graf i per a una relaci¨® que va comen?ar el 1949, quan el setmanari el va enviar a Hollywood per fotografiar vuit aspirants a actrius; els contactes de Marilyn ja insinuen en qu¨¨ es convertir¨¤: en una devoradora de c¨¤meres, ja sigui bevent, simulant un pet¨® o sent atacada per un monstre. Tres anys despr¨¦s, la s¨¨rie d'imatges al seu apartament reproduir¨¤ la sex symbol: fent gimn¨¤stica o simulant una entrevista de feina. Tot culminar¨¤ en un retrat excepcional d'ella caracteritzada com Mao, que acabar¨¤ en una portada de Vogue que va dissenyar Dal¨ª.

Dean Martin i Jerry Lewis, Anthony Perkins, Richard Nixon, Audrey Hepburn, Jean Seberg (tamb¨¦ amb gat) i fins i tot els r¨ªgids ducs de Windsor (ell, primer amagat darrere d'unes flors, acabar¨¤ sense sabates) saltaran, entre molts m¨¦s, davant la c¨¤mera. Solia ser al final de la sessi¨®, majorit¨¤riament a l'estudi: els preguntava si voldrien saltar; l'¨²nic l¨ªmit, l'altura del sostre. Aix¨ª van ser 170 retrats per a un experiment que va tancar el 1959.

¡°Amb el naixement de la televisi¨®, Halsman ent¨¦n que s'est¨¤ passant de les imatges est¨¤tiques a imatges en moviment i ¨¦s capa? de fer front a aquesta compet¨¨ncia explicant hist¨°ries que s¨®n m¨¦s fortes que la mateixa televisi¨®¡±, resumeix Stourdz¨¦ per explicar la import¨¤ncia de la posada en escena idiosincr¨¤tica en l'artista. Fruit de la influ¨¨ncia surrealista, gaireb¨¦ ning¨² ¨¦s en el lloc esperat o alguna cosa descol¡¤loca: les ballarines, en una platja (1947), o un negre ocell, al llarg pur que fuma Alfred Hitchcock (en una imatge es veuen els fils de la tramoia). En una s¨¨rie a Jean Cocteau, amb un fotomuntatge amb una t¨¨cnica que Halsman feia servir molt sovint, el surrealista t¨¦ tants bra?os com facetes art¨ªstiques se li suposen¡­

Sotmetere¡¯s a un retrat de Halsman, mort el 1979, era dur; ell, que n¡¯era conscient, buscava entorns ¨ªntims i sessions curtes per relaxar el personatge, captar-ne la naturalitat. Ho va aconseguir perqu¨¨ va ser el fot¨°graf que m¨¦s portades va fer, per exemple, per Life: 101, amb un predomini de les estrelles de Hollywood, enc¨¤rrecs que van comen?ar el 1944. Pot apreciar-se ja en els seus inicis a Par¨ªs el 1930 i en els seus primers treballs per a la Galeria de la Pl¨¦iade que va crear l'editor Jacques Schiffrin, i que ¨¦s una de les aportacions de la mostra: enquadraments originals, fotos d'una mateixa persona que, com un rodam¨®n del 1937, reflecteixen diferents personalitats; o tot un car¨¤cter, com els seus primers famosos immortalitzats: Andr¨¦ Gide, Le Corbusier, Marc Chagall¡­; o un detall revelador, com l¡¯Andr¨¦ Malraux del 1934, que deixa, en un segon pla, una escultura que el completa per la seva curiosa similitud. Aqu¨ª ja hi ha tamb¨¦ les seves posades en escena, encara que llavors eren amb imatges seguides enganxades en un cartr¨® que funcionaven com una pel¡¤l¨ªcula, o els seus treballs publicitaris (d'uns genolls, per exemple) per a Elisabeth Arden¡­

Eren els inicis d'un jove jueu nascut el 1906 com a Philippe Halsmann a Riga, Let¨°nia, i instal¡¤lat a Alemanya, on va estudiar enginyeria el¨¨ctrica. La n va caure art¨ªsticament el 1937, despr¨¦s d'una joventut torturada des del 1928 per una falsa acusaci¨® de l'assassinat del seu pare, mort accidentalment durant una caminada al Tirol austr¨ªac en temps d'antisemitisme. Va ser condemnat a 10 anys de pres¨®, per¨° nom¨¦s en va complir dos gr¨¤cies a una campanya familiar que va tenir el suport de Thomas Mann, Sigmund Freud i Albert Einstein (a qui va immortalitzar anys m¨¦s tard). Va aconseguir despr¨¦s, el 1931, l'asil pol¨ªtic a Fran?a gr¨¤cies al seu amic Jean Painlev¨¦, que el va introduir en l'escena cultural francesa i li va comprar la primera c¨¤mera professional, una Kodak 9x12, fet que el va encarrilar en aquesta passi¨® nascuda amb 15 anys quan va trobar per atzar una c¨¤mera a casa.

Cocteau li va preguntar una vegada al fundador dels Ballets Rusos, Sergu¨¦i Di¨¤guilev, qu¨¨ podia fer per col¡¤laborar amb ell. ¡°Sorpr¨¨n-me!¡±, li va respondre. Halsman, coneixedor de l'an¨¨cdota, s¡¯ho va imposar com a credo i va decidir fer-ho al m¨®n. Ho va aconseguir.