Per qu¨¨ els de trenta anys s¡¯han tornat bojos amb Pok¨¦mon Go?

Durant aquests dies, es deu haver topat en algun moment amb un grup de persones apuntant amb el seu m¨°bil a un edifici emblem¨¤tic, un grafit o una parada de metro, com si fessin fotos. Si vost¨¨ no forma part de la gernaci¨®, potser pensa que s¨®n turistes immortalitzant un monument, per¨° el m¨¦s probable ¨¦s que siguin desconeguts ca?ant Pok¨¦mon o adquirint pokeballs. En el cas estrany que aix¨° li segueixi semblant xin¨¨s, aqu¨ª t¨¦ l¡¯explicaci¨® resumida: els Pok¨¦mon s¨®n els protagonistes d¡¯aspecte animal d¡¯un videojoc creat el 1996 que s¡¯ha reinventat recentment com una aplicaci¨® m¨°bil de realitat augmentada anomenada Pok¨¦mon Go. En qu¨¨ consisteix? Cada jugador ¨¦s un ca?ador que ha de recopilar aquests petits monstres (el seu lema ¨¦s "aconsegueix-los tots") per la ciutat, guiats pel seu GPS. Per a aix¨°, ha d¡¯usar les pokeballs, boles virtuals que es llancen contra l¡¯animal¨® i el tanquen per entrenar-lo i usar-lo com a guerrer en posteriors combats amb altres usuaris. Potser el sorpr¨¨n l¡¯edat d¡¯alguns jugadors: doblen els anys als participants adolescents. Per¨°, qu¨¨ porta a tota una generaci¨® de trentins a estar pendent d¡¯un joc de nens?

Cara a cara amb Pikachu

El primer encant d¡¯aquesta aplicaci¨® ¨¦s l¡¯¨²s de la realitat augmentada. No nom¨¦s fa creure a l¡¯usuari que t¨¦ al seu davant una criatura fant¨¤stica, sin¨® que en aquest cas en concret pensar¨¤ que pot tocar Squirtle, Magnemite, Palkia o Pikachu, alguns dels protagonistes del joc que coneixen b¨¦ tant els m¨¦s joves com les persones que avui dia ronden la trentena, "cosa que fa del videojoc un potent nexe intergeneracional", afirma Jos¨¦ Mar¨ªa Moreno, director general de l¡¯Associaci¨® Espanyola de Videojocs (AEVI).

Aquesta regressi¨® a la d¨¨cada dels 90 explicaria en part el perqu¨¨ d¡¯aquest comportament. No obstant aix¨°, la imatge de tants adults, amb el m¨°bil a la m¨¤, perseguint criatures fict¨ªcies fa pensar. "Pok¨¦mon Go ha posat en relleu una cosa que semblava ins¨°lita, que nens i adults juguin al mateix joc", afirma el doctor en Psicologia i autor de Ciberpsicolog¨ªa: relaci¨®n entre mente e Internet, Juan Mois¨¦s de la Serna. L¡¯expert constata un fenomen: "Existeix una homogene?tzaci¨® creixent en la forma en qu¨¨ generacions distants entre si ocupen el seu temps lliure".

"Hi ha una creixent homogene?tzaci¨® en la forma com generacions distants entre si ocupen el seu temps lliure", Juan Mois¨¦s de la Serna

"Existeix una homogene?tzaci¨® creixent en la forma en qu¨¨ generacions distants entre si ocupen el seu temps lliure", Juan Mois¨¦s de la Serna

Aix¨° significa que vivim en una societat infantilitzada? Els videogamers de m¨¦s de 30 anys s¨®n una esp¨¨cie d¡¯adults atrapats en ments puerils? Julio Meneses, professor d¡¯Estudis de Psicologia i Ci¨¨ncies de l¡¯Educaci¨® de la UOC, no hi est¨¤ d¡¯acord: "Qui opina d¡¯aquesta manera solen ser persones que no juguen mai", assegura. ?s m¨¦s, segons Meneses "s¨®n moltes les ocasions en qu¨¨ un videojoc pot proporcionar a un adult una forma d¡¯entreteniment senzilla que, de fet, est¨¤ plenament acceptada en la nostra societat. Jugar ¨¦s una activitat saludable a qualsevol edat, des de molts punts de vista, encara que com succeeix amb tot, l¡¯exc¨¦s no ¨¦s una bona opci¨®".

Evasi¨® augmentada?

Un altre dubte que pot sorgir ¨¦s que la realitat augmentada sigui un m¨¨tode per fugir de la realitat palpable. Davant aquest enfocament, De la Serna recalca que "no substitueix el m¨®n real, ja que est¨¤ pensada per emplenar la realitat. El que pot passar en algun cas ¨¦s que, per comparaci¨®, acabi sent menys atractiva i es creu la possibilitat que el jugador prefereixi romandre en la ficci¨®".

No obstant aix¨°, on De la Serna detecta un risc per al nostre equilibri emocional, Meneses nom¨¦s hi veu "un joc en el qual s¡¯utilitza un algorisme per situar objectes amb els quals ¨¦s possible interactuar". I insisteix: "Explorar el nostre entorn potser que nom¨¦s sigui el reflex d¡¯un inter¨¨s per experimentar les diferents expressions culturals que tenim a la nostra disposici¨®. Si el nostre objectiu ¨¦s escapar de la vida real, ho farem usant Pok¨¦mon Go o qualsevol altra via, com pot ser llegir una novel¡¤la, veure una pel¡¤l¨ªcula o convertir-nos en uns seguidors ac¨¨rrims d¡¯una s¨¨rie de televisi¨®".

En qualsevol cas, De la Serna apunta, cautel¨®s, que encara ¨¦s aviat per con¨¨ixer si la realitat augmentada pot provocar problemes mentals: "Encara que, segons el meu parer, si l¡¯empremta de la ciberadicci¨® que es viu en l¡¯actualitat segueix el seu curs, no seria estrany que en uns mesos puguin comen?ar a donar-se els primers casos. Tractar de mantenir dues realitats alhora pot portar a una psicosi en certs individus".

"Aconsegueix-los tots" fora del sof¨¤

Moreno tamb¨¦ d¨®na import¨¤ncia al fet que el jugador "sigui part activa, no nom¨¦s en les accions de ca?a sin¨® tamb¨¦ en haver de prendre decisions, com a quin gimn¨¤s anar o a quin equip pert¨¤nyer", apunta Moreno. Per la seva banda, Carlos Gonz¨¢lez Tard¨®n, psic¨°leg i fundador de People&Videogames, empresa dedicada a l¡¯assessoria, desenvolupament i gesti¨® de projectes sobre videojocs i gamificaci¨®, creu que, en aquest cas, "l¡¯addictiu ¨¦s l¡¯impuls de completesa, ja que a l¡¯¨¦sser hum¨¤ li encanta acumular i poder mostrar els seus assoliments".

L¡¯esperit de competici¨®, passar de nivell o relacionar-se en l¨ªnia amb altres jugadors ¨¦s part de la f¨®rmula que, segons Moreno, tot videojoc que aspiri a enganxar hauria de tenir. I Pok¨¦mon Go no nom¨¦s compleix amb aquestes condicions, sin¨® que tamb¨¦ (i aix¨° ¨¦s el que sembla haver marcat la difer¨¨ncia) ha tret els videojugadors al carrer. ?s m¨¦s, els ha tret amb el m¨°bil a la m¨¤.

No nom¨¦s hi ha la possibilitat de jugar extramurs, sin¨® que ¨¦s l¡¯¨²nica manera de fer-ho. Per aix¨°, Pok¨¦mon Go "podria tenir efectes molt positius en aquelles persones que mostrin s¨ªmptomes depressius, ja que els incentiva a sortir al carrer i relacionar-se", explica De la Serna, que matisa: "Cal tenir en compte que aquest joc est¨¤ orientat a un p¨²blic espec¨ªfic que les seves caracter¨ªstiques no corresponen amb les d¡¯un grup procliu a la depressi¨®, per la qual cosa caldria ser prudent a l¡¯hora d¡¯atribuir-li aquest tipus d¡¯efectes".