M¨¤gia arran de mar

Concert de gala per inaugurar el deg¨¤ dels nostres festivals estiuencs, el Festival de la Porta Ferrada. El guitarrista Pat Metheny i el contrabaixista Ron Carter van oferir un concert ¨ªntim i proper, alguna cosa aix¨ª com una entranyable xerrada entre dos amics, parlant de les seves coses, que podria haver tingut lloc a la sala d'estar de qualsevol dels dos. Una vetllada d'aut¨¨ntic luxe sota la llum de la lluna, acompanyada per una suau brisa marina i l'olor saludable i penetrant del Mediterrani.

Despr¨¦s d'un record per a les v¨ªctimes de Ni?a va ser una melodia tan captivadora com Manh? de Carnaval la que ja va deixar clar que no es tractava d'un concert de jazz normal i corrent. Metheny, jaqueta clara i camisa fosca (enrere va quedar la samarreta de ratlles, fins als costums m¨¦s arrelats acaben per perdre's), Carter, amb la seva eleg¨¤ncia habitual, corbata i mocador lila inclosos, drets un davant de l'altre, mirant-se als ulls i no prescindint del p¨²blic per¨° comportant-se com si estiguessin en un altre m¨®n, un de molt personal en el qual ning¨² m¨¦s hi cabia. Fins i tot feia angunia aplaudir per all¨° de no interrompre, de no colar-te en una conversa aliena.

No va haver-hi paraules, nom¨¦s m¨²sica. Amb la guitarra el¨¨ctrica i un so transparent Metheny va dominar la primera meitat. Les seves melodies enrevessades i juganeres volaven sobre el toc segur d'un Carter contingut. Metheny va imposar la seva llei sobre un grapat d'est¨¤ndards amb Milers en el punt de mira (superb Freddie Freeloader) i alguna composici¨® pr¨°pia que va ser reconeguda immediatament per un p¨²blic fidel.

Marcant un inexistent intermedi Metheny va treure la seva guitarra ac¨²stica picassiana de 42 cordes per a un llarg i colorista solo, el mateix (o gaireb¨¦) que ha repetit en totes les seves visites per¨° que sempre sona fresc. Carter l'observava amb un somriure paternal i en arribar el seu torn en solitari, i quan tothom esperava un est¨¤ndard d'aquests de tota la vida, va tocar una alegre melodia country que va deixar el personal bocabadat. Ovaci¨® de gala i l'equilibri va comen?ar a decantar-se de la part del veter¨¤ contrabaixista (79 anys acabats de fer).

A partir d'aqu¨ª va canviar el to amb un implacable Carter en pla gran senyor fins a desembocar en un efervescent St Thomas de Sonny Rollins que va valer per si sol per a tot el concert. Amb aires de calipso va acabar la vetllada per¨° encara tenien a la butxaca un record per Herbie Hancock (Maiden voyage) com a colof¨® idoni.

La reuni¨® de Carter i Metheny, diferents generacions, estils dispars, havia suscitat entre la comunitat jazz¨ªstica molta curiositat i bastants m¨¦s recels. En concloure la seva presentaci¨® a Sant Feliu de Gu¨ªxols qualsevol podria pensar que feia tota la vida que tocaven junts, comuni¨® total, sense edats, estils o proced¨¨ncies. Una vetllada m¨¤gica il¡¤luminada per la lluna arran de mar.