¡°?s l¡¯acte m¨¦s anti 18 de juliol des de la guerra!¡±

Tom¨¤s Garicano Go?i, el ministre de Governaci¨® d¡¯un dels ¨²ltims governs de Franco, no va amagar la seva indignaci¨® a la llotja del Camp Nou. En un moment del partit que encetava la Lliga 1972-1973 el 3 de setembre entre el Bar?a i el Deportivo, Manel Vich, la veu de la megafonia de l¡¯estadi, va avisar: ¡°S'ha perdut un nen. ?s a la porta de tribuna¡±. Mai abans el Camp Nou havia sentit parlar en catal¨¤.

Garicano Go?i va dirigir-se escandalitzat al president del club, Agust¨ª Montal, assegut al seu costat: ¡°?s l¡¯acte m¨¦s anti 18 de juliol des de la guerra!¡±. El directiu se¡¯l va mirar i no va respondre. ¡°I si segueixen aix¨ª, ho dir¨¦ a un altre lloc i d¡¯una altra manera¡±, va afegir el ministre. L¡¯alternativa de Garicano, exgovernador Civil de Barcelona, i que havia participat de forma activa en l¡¯al?ament militar del 18 de juliol del 1936 com enlla? dels generals Mola i Mart¨ªn Alonso, era la comissaria.

¡°Qu¨¨ podia dir-li? No entenien que parl¨¦ssim en catal¨¤¡±, reflexiona Montal. El club havia aprovat en assemblea que les notificacions a l¡¯estadi es fessin tant en catal¨¤ com en castell¨¤, per¨° les autoritats van deixar ben clar que en actes p¨²blics nom¨¦s es podia utilitzar l¡¯espanyol. El catal¨¤ no va tornar a ressonar per la megafonia del Camp Nou fins tres anys m¨¦s tard. ¡°Est¨¤vem lligats de mans i peus¡±, recorda el president.

Sobre la gespa, el blaugrana Ramon Alfonseda, actual president de l¡¯Agrupaci¨® Bar?a Veterans, no es va adonar de l¡¯acte de Vich. ¡°Per¨° despr¨¦s me¡¯n vaig assabentar i va ser un impacte, un orgull. Semblava que havien d¡¯enviar les tropes¡±, explica entre somriures. El vestidor, en canvi, no tenia problemes per relacionar-se en catal¨¤. ¡°Era la nostra llengua comuna¡±, confirma Alfonseda, ¡°i els que venien de fora, s¡¯integraven, com en Quique Costas, que fins i tot quan responia al tel¨¨fon del vestidor, ho feia en catal¨¤¡±.

El gest de Vich, a les acaballes del franquisme, formava part de la regeneraci¨® social i pol¨ªtica de l¡¯¨¨poca. El Bar?a no n¡¯era ali¨¨. ¡°El club defensava i conservava la cultura i la llengua¡±, expressa Montal. I afegeix: ¡°Nosaltres vam comen?ar a editar el butllet¨ª del club i el carnet de soci en catal¨¤. An¨¤vem fent, fins que ens deien alguna cosa¡±. Res va ser tan greu, per¨°, com els mots de la megafonia aquella tarda de setembre. L¡¯acte m¨¦s anti 18 de juliol des de la guerra.