Barcelona vol la pau per¨° no l¡¯oblit de la Guerra Civil

¡°La sort m'ha estat adversa i he caigut presoner. Si voleu evitar vessaments de sang, quedeu deslligats del comprom¨ªs que ten¨ªeu amb mi¡±, es va dirigir per r¨¤dio ¡ªa inst¨¤ncies del president de la Generalitat, Llu¨ªs Companys¡ª el general Goded a tots els revoltats a Barcelona a mitja tarda del 19 de juliol de 1936. El cop militar s'havia parat, per¨° la ferida ja estava oberta, amb les conseq¨¹¨¨ncies que tindria per a la ciutat, la Rep¨²blica espanyola, la Generalitat i la cultura catalana a partir de 1939. Als 80 anys d'aquests fets, Barcelona assumeix uns versos de M¨¤rius Torres de 1942 (¡°Jo vull la pau-per¨° no vull l¡¯oblit¡±) i una imatge ic¨°nica dels primers dies de la Guerra Civil (la de la serenament orgullosa miliciana Marina Ginest¨¤ al terrat del reconquistat hotel Col¨®n de Barcelona per les forces obreres) com a estendards dels austers per¨° d'alt valor simb¨°lic actes que l'Ajuntament, a trav¨¦s del seu Comissionat de Programes de Mem¨°ria, ha organitzat per a dem¨¤ i dimarts.

No hi haur¨¤ rac¨® de la ciutat que no faci mem¨°ria. El poema "Oda a Barcelona", que Joan Oliver, Pere Quart, va dedicar ple d'esperan?a i ¨¨pica a la fi de 1936 a la Barcelona lluitadora i revolucion¨¤ria (¡°Treballa. Calla. / Malfia't de la hist¨°ria. / Somnia-la i ref¨¦s-la¡±) servir¨¤ de proemi (19.30 hores) a l'audici¨® de l'"Oda a l'alegria" de Beethoven, que s'interpretar¨¤ en onze escenaris de la ciutat, des de les places del Diamant, del Clot o de la Universitat, al Refugi 307 del carrer Nou de la Rambla, 175. No ¨¦s una elecci¨® capritxosa: la pe?a, interpretada per diferents orquestres, era la que aquell 18 de juliol de 1936 Pau Casals anava a dirigir a la inauguraci¨® de la nonata Olimp¨ªada Popular. Va demanar els m¨²sics que la interpretessin per ¨²ltima vegada en un assaig amb l'esperan?a de ¡°tocar-la de nou quan hi hagi pau¡±. Ja no ho va poder fer a Espanya. Aquella va ser l'¨²ltima vegada, al Palau de la M¨²sica Catalana, on dem¨¤ s'interpretar¨¤ de nou en l'acte institucional que promou la Generalitat.

La majoria dels consells de districte, per¨° tamb¨¦ l'edifici hist¨°ric de la Universitat de Barcelona, la seu de la UGT o el castell de Torre Bar¨®, entre altres 14 espais, acolliran ja dimarts unes lones amb el vers de Torres i la llegenda: ¡°Barcelona in memoriam 19.07.1936-19.07.2016¡±. Penjades fins al 29 de juliol, portaran la imatge de la miliciana Ginest¨¤, una de les instant¨¤nies iconogr¨¤fiques dels primers dies de la revoluci¨®. Amb els cabells tallats com un noi, mirant a c¨¤mera, apuntant el can¨® de l'escopeta i amb la trama de la ciutat de fons, Ginest¨¤ posava a la terrassa del magn¨ªfic Hotel Col¨®n de la pla?a de Catalunya. Era el 21 de juliol de 1936: milicians comunistes havien derrotat les forces militars insurrectes all¨¤ acantonades. Ginest¨¤ no va participar en l'assalt ni mai va empunyar un arma excepte en aquella ocasi¨® en qu¨¨ el fot¨°graf germano-mexic¨¤ Hans Gutmann li ho va demanar. Tenia llavors 17 anys i va passar tota la guerra traduint per al corresponsal del diari sovi¨¨tic Pravda (i agent de Stalin fins que el va depurar) Mija¨ªl Koltsov. Els cartells estaran refor?ats per una esp¨¨cie de banda que es plantar¨¤ a 520 columnes publicit¨¤ries de la ciutat. En ell, a m¨¦s de recordar els fets, l'aleshores nou protagonisme de les dones o l'ajuda dels brigadistes internacionals, s'afirma que, si b¨¦ avui ja gaireb¨¦ ning¨² t¨¦ responsabilitat en el conflicte en cap dels seus sentits, ¡°la mem¨°ria de la guerra forma part de la nostra identitat perqu¨¨ els actes no acaben amb els qui els van protagonitzar, els actes es transmeten, i acceptar el desastre de la guerra com una cicatriu que queda en la complexa identitat de la ciutat i la ciutadania ¨¦s un exercici de realisme¡±.

Bona part dels soldats que van participar en la revolta amb els colpistes aquell 19 de juliol a Barcelona van sortir als carrers enganyats pels seus comandaments, que van assegurar que anaven a frenar un aixecament anarquista i, a uns altres, que anaven a desfilar per a la inauguraci¨® de la Olimp¨ªada Popular, contraproposta republicana als Jocs Ol¨ªmpics de Berl¨ªn presidits per Hitler. L'esdeveniment esportiu frustrat tamb¨¦ ser¨¤ recordat dimarts pel consistori de dues formes: una reproducci¨® fotogr¨¤fica, a mida natural, a la pla?a de Catalunya amb Portal del ?ngel, de la caseta que havia de rebre els esportistes (hi estaven inscrits uns 6.000 atletes de 23 pa?sos, enfront dels 4.106 de 46 nacions de Berl¨ªn) i una exposici¨® a l'Estadi Lluis Companys de Montju?c, que havia de ser l'escenari de l'esdeveniment. Com tantes coses d'aquell 1936, all¨° tampoc va poder ser.