Societats plurals i integrades

La revoluci¨® als mitjans de transport durant el segle XX, i la revoluci¨® als mitjans d'informaci¨®, a cavall entre el XX i el XXI, ha canviat totalment all¨° que hav¨ªem estudiat com a ¡°geografia humana¡±. Els rius segueixen al mateix lloc i les muntanyes tamb¨¦, per¨° el repartiment de les persones sobre aquesta geografia s'est¨¤ tornant molt m¨¦s complex i canviant, i la circulaci¨® de la informaci¨®, una cosa global i instant¨¤nia. Aix¨° ha provocat la creixent desaparici¨® de societats homog¨¨nies i a?llades, i ha accelerat la formaci¨® de societats plurals des de molts punts de vista.

Val la pena entendre que el concepte homogeni s'ha usat equ¨ªvocament, perqu¨¨ les societats d'aquest tipus ja eren, i s¨®n, extraordin¨¤riament plurals en l'aspecte econ¨°mic, i aquesta desigualtat marca la vida de les persones tant o m¨¦s que els valors, les races, les creences o les lleng¨¹es. ?s una integraci¨® m¨¦s imposada que acceptada¡­

El major problema actual consisteix a trobar la manera d'aconseguir que aquestes societats creixentment plurals no es converteixin en societats m¨¦s desintegrades, i evitar tant els enfrontaments interns com els exteriors. ?s un problema molt dif¨ªcil. Algunes idees simples sobre aquest tema.

1. Velocitat. Hi ha actualment societats molt plurals que s'han anat consolidant a partir de zero en forma d'al¡¤luvi¨® al llarg del temps, a trav¨¦s de mecanismes d'integraci¨® gaireb¨¦ naturals. Els Estats Units (brit¨¤nics, francesos, africans. hispans, protestants, cat¨°lics, jueus¡­) s¨®n un bon exemple d'aix¨° i tamb¨¦ de les grans dificultats que encara persisteixen. Penso que els casos actuals, a partir de societats m¨¦s homog¨¨nies amb arribades massives de noves persones, seran molt m¨¦s dif¨ªcils i requeriran mecanismes pol¨ªtics m¨¦s efica?os. Els diferents models europeus estan fracassant i necessiten una revisi¨® urgent.

2. Economia. Crec que el problema fonamental de la integraci¨® actual ¨¦s que els nous ciutadans s'incorporen massivament a la part baixa de la pir¨¤mide econ¨°mica i, per tant, acumulen a les difer¨¨ncies d'origen una nova desigualtat m¨¦s important, que els margina. Els rics d'una altra ra?a, llengua o religi¨® s'integren f¨¤cilment. Els mecanismes fonamentals d'integraci¨® haurien de suposar una ajuda a l'educaci¨® i al treball, per utilitzar l'alt potencial hum¨¤ que poden representar, i no per intentar aprofitar l'avantatge dels seus baixos costos.

3. Valors i creences. La majoria de les societats del nostre entorn s¨®n laiques, ¨¦s a dir, que els valors que conformen la col¡¤lectivitat s¨®n valors que, encara que en molts casos tinguin un origen religi¨®s, han estat consensuats, acceptats i proclamats de forma civil. Aix¨° no es contradiu amb el fet que existeixin i es conservin molts elements de les religions que han estat molt majorit¨¤ries en altres ¨¨poques. S'ha d'admetre la pluralitat religiosa, i s'han d'acceptar les manifestacions d'aquesta pluralitat, excepte en aquells casos en els quals siguin contr¨¤ries a les normes civils. Els nous ciutadans poden mantenir les seves creences i els seus costums en p¨²blic i en privat, per¨° han d'acceptar plenament les lleis civils que regeixen la conviv¨¨ncia del pa¨ªs d'acolliment, i les autoritats religioses no han d'interferir en la vida pol¨ªtica.

4. Llengua. Processos d'aprenentatge apart, ha d'existir l'obligaci¨® de ser capa?os d'expressar-se i d'entendre la, o les, lleng¨¹es oficials del pa¨ªs. Les administracions han de promoure i ajudar a aquest aprenentatge, i la societat ha de ser tolerant i activa per facilitar aquest proc¨¦s.

5. Els problemes de fons. Com ha quedat en evid¨¨ncia ¨²ltimament, els fets que dificulten molt les solucions s¨®n:

¡ª Les enormes desigualtats econ¨°miques al m¨®n que s¨®n en l'origen de tot, i que s'han posat m¨¦s de manifest en un m¨®n obert.

¡ª Els egoismes i els somnis de ¡°nosaltres sols, millor¡±, o de ¡°el nostre ¨¦s el millor¡± que representen un gran error de perspectiva davant les realitats tecnol¨°giques actuals.

¡ª La in¨¨rcia dels governs, que no han pres la iniciativa de preparar mesures que ajudin a la integraci¨® i que alhora evitin possibles abusos.

¡ª La miopia de molts pol¨ªtics, que han volgut aprofitar electoralment aquestes actituds endog¨¤miques i egoistes, excitant-les de forma populista.

Joan Maj¨® ¨¦s enginyer i exministre.