La impunitat penal de la corrupci¨®

Hi ha una percepci¨® molt estesa entre la ciutadania que la corrupci¨® no est¨¤ castigada i, en tot cas, que als seus autors els surt molt barata, ¨¦s a dir, que ¨¦s rendible. El Roto, amb la seva proverbial agudesa, va representar aquesta opini¨® en una de les seves vinyetes, en la qual un corrupte es feia aquesta reflexi¨®: ¡°Els diners m'han portat a la banqueta, per¨° m'han evitat la pres¨®¡±. Aquesta opini¨® es correspon amb la realitat? S¨ª i no. Anem a pams.

La persecuci¨® dels corruptes, a nivell policial, no suscita problemes: ¨¦s r¨¤pida i contundent. ?s a partir de la fase judicial de la investigaci¨® del proc¨¦s que sorgeixen circumst¨¤ncies que, a primera vista, s¨®n de dif¨ªcil justificaci¨®. Entre elles cal enumerar: la durada dels processos (el cas Palau de la M¨²sica data de sis o set anys); la llibertat provisional dels encausats durant aquest temps; els pactes de la fiscalia amb els acusats que, sumats a la baixa penalitat assenyalada per a la delinq¨¹¨¨ncia econ¨°mica i al joc de les circumst¨¤ncies atenuants, condueix al fet que, amb freq¨¹¨¨ncia, les penes de pres¨® no excedeixin de dos anys i que, per tant, no s'arribin a complir.

La durada dels processos ¨¦s una xacra a la qual ajuden una multiplicitat de causes: la complexitat dels fets jutjats, el garantisme (de vegades, excessiu) que presideix el proc¨¦s penal, l'abs¨¨ncia de col¡¤laboraci¨® social en la investigaci¨®, la intervenci¨® lletrada que, l¨°gicament, troba enormes dificultats per compatibilitzar el seu deure de lleialtat amb els jutges amb la defensa dels seus clients i els canvis del personal judicial i fiscal produ?ts durant la tramitaci¨® del proc¨¦s.

La llibertat provisional, una vegada superats els primers temps de la instrucci¨®, esdev¨¦ gaireb¨¦ obligat¨°ria, si no hi ha risc de fugida o d'ocultaci¨® de proves. La llei ¨¦s aix¨ª, per¨° produeix efectes nefastos en l'opini¨® p¨²blica. Els pactes amb la Fiscalia, d'altra banda, no deixen de presentar aspectes positius quan ajuden a la rapidesa del proc¨¦s i a l'assoliment de determinats objectius, com la reparaci¨® dels danys ocasionats pel delicte. Per¨° no estaria de m¨¦s potenciar el control judicial sobre aquests acords.

Tampoc ajuda en tot aquest context la baixa penalitat d'aquest tipus de delinq¨¹¨¨ncia; aix¨ª, el blanqueig de centenars de milions d'euros est¨¤ castigat amb una pena de sis mesos a sis anys de pres¨®, mentre que el robatori d'un euro en unes depend¨¨ncies d'un local obert al p¨²blic ho est¨¤ amb pres¨® de 2 a 5 anys. Demag¨°gia? No. Realitat.

El legislador hauria de plantejar-se una profunda revisi¨® del sistema punitiu per ajustar-lo a l'escala de valors de la nostra societat, aix¨ª com al dany derivat de la moderna delinq¨¹¨¨ncia econ¨°mica. A m¨¦s, existeixen les circumst¨¤ncies atenuants, com la reparaci¨® del dany econ¨°mic i la durada excessiva del proc¨¦s; amb gran probabilitat, seran apreciades en la sent¨¨ncia definitiva, provocant la rebaixa de la pena legal en un o dos graus.

La cosa, amb tot, no acaba aqu¨ª.

La suspensi¨® de l'execuci¨® de les penes privatives de llibertat no superiors a dos anys no constitueix per al tribunal un deure ineludible, com ¨¦s creen?a molt generalitzada, sin¨® que ¨¦s, simplement, una potestat que pot o no ser exercitada. Aix¨ª ho han ent¨¨s ¡ªi aplicat¡ª alguns ¨°rgans judicials sensibles a la naturalesa i efectes d'aquesta delinq¨¹¨¨ncia. Seria aconsellable un major ¨²s d'aquesta facultat judicial, mentre que la via de l'indult en aquests delictes hauria d'estar molt restringida i sotmesa a supervisi¨® judicial, tant en la forma com en el fons, per evitar, com ha succe?t, concessions escandaloses.

Ajudaria, en la lluita contra la corrupci¨®, un increment notable del termini de prescripci¨® dels delictes relacionats amb ella i, tamb¨¦, ja en fase penitenci¨¤ria, un correcte exercici de les normes per no caure en tractes favorables o discutibles, com ha succe?t, en m¨¦s d'una ocasi¨®, per exemple amb personatges famosos per¨° corruptes.

Els aforaments, excessius, no s¨®n, en principi, un obstacle absolut en la durada del proc¨¦s penal. Cal pensar que en elevar la categoria del tribunal competent es redueixen o se suprimeixen els recursos contra les sent¨¨ncies pronunciades; aix¨ª, en el cas del Tribunal Suprem, no n'hi ha cap.

La majoria de les causes que motiven aquesta percepci¨® social de la impunitat penal de la corrupci¨® s¨®n atribu?bles al legislador. D'altres, als tribunals, fiscalia i advocats, i finalment, les m¨¦s importants, s¨®n imputables a la toler¨¤ncia i prestigi social de la corrupci¨®, que redunden en la falta de cooperaci¨® ciutadana en la lluita contra ella.

Ser¨¤ veritat que cada pa¨ªs disposa del govern que es mereix? Prohibida la desesperan?a. ?s en mans de la ciutadania la toler¨¤ncia zero amb la corrupci¨® i l'exig¨¨ncia de la introducci¨® de les reformes pertinents.

?ngel Garc¨ªa Fontanet ¨¦s jurista.