Tocar-la en catal¨¤

No hi havia res fet. S¨ª que hi havia la voluntat ferma d¡¯aprofitar els vents de canvi despr¨¦s de la mort del dictador, per¨° la llengua catalana estava aleshores despullada de tota estructura institucional i els recursos ling¨¹¨ªstics es limitaven al vell diccionari Fabra i als esfor?os d¡¯Enciclop¨¨dia Catalana. El setembre de 1976, l¡¯IEC encara no era reconegut com a autoritat ling¨¹¨ªstica (per decret ho va ser a partir de novembre), i fins a 1978 no va arrencar la seva tasca terminol¨°gica a trav¨¦s del Full lexicogr¨¤fic. Provar d¡¯endre?ar el vocabulari futbol¨ªstic per convertir-lo en un artefacte comunicatiu efica? era llavors una feina maj¨²scula.

Dos elements hi jugaven a favor, els quals podien compensar els nombrosos que hi anaven en contra (40 anys de monoling¨¹isme medi¨¤tic, sense anar m¨¦s lluny): d¡¯una banda, els precedents d¡¯abans de la Guerra Civil, tant en premsa com en r¨¤dio (diaris com el sat¨ªric Xut! i La Veu de Catalunya, i les retransmissions en catal¨¤ pioneres de Joaquim Ventall¨®); i de l¡¯altra, la vig¨¨ncia del catal¨¤ en els usos col¡¤loquials, amb un notable equipatge d¡¯interfer¨¨ncies del castell¨¤ per¨° d¡¯una genu?nitat, potser, m¨¦s alta que la d¡¯avui. La feina normalitzadora que en els anys successius es faria tamb¨¦ en altres registres va ser empresa aqu¨ª de manera volenterosa, juntament amb el mateix Joaquim Maria Puyal, pel fil¨°leg Jordi Mir (gran coneixedor de l¡¯obra de Pompeu Fabra) i pel traductor Alfred Badia, que va adaptar a la llengua catalana el recull l¨¨xic que el mateix Puyal va fer del castell¨¤ per a un treball acad¨¨mic.

Trobem, aix¨ª, un doble vessant en la g¨¨nesi del llenguatge futbol¨ªstic de Puyal. Primer, el rescat de termes patrimonials, molt d¡¯ells originals de l¡¯angl¨¨s, que en aquell moment mantenien la seva vig¨¨ncia. S¨®n els consolidats gol, xut, penal, c¨®rner, orsai i alguns altres que la llengua col¡¤loquial ¡ªni altres col¡¤legues de transmissi¨®¡ª no ha tendit a secundar, com ara refli, hems, fl¨¨quic o linesman. I segon, la troballa de solucions que substitu?ssin l¡¯estesa fraseologia del castell¨¤, tant recorrent a f¨®rmules presents en la parla col¡¤loquial com generant recursos propis que s¡¯integressin en un discurs ling¨¹¨ªsticament cre?ble. S¨®n els anar de cara a barraca, ensenyar la llesca, fer un ciri, llan?ar pilota a l¡¯olla, per¨° tamb¨¦ l¡¯emblem¨¤tic escapolir-se de l¡¯escomesa, soluci¨® efectiva per al castell¨¤ zafarse del acoso per¨° avui tristament esdevinguda un t¨°pic.

Tamb¨¦ calia, amb el temps, depurar i evolucionar, dues condicions que han marcat la llengua de manera permanent aquests darrers 40 anys. Depurar perqu¨¨ el cabal d¡¯interfer¨¨ncies de la llengua espanyola era llavors substancial, i la locuci¨® del futbol era el mitj¨¤ idoni per comen?ar a prescindir de formes esp¨²ries i estendre¡¯n de pr¨°pies. Sent¨ªem parlar, gaireb¨¦ per primer cop, de gespa, llotja, ref¨²s i servei en lloc de c¨¦sped, palco, rechase i saque, en una tend¨¨ncia pr¨°pia de l¡¯¨¨poca ¡ªla substituci¨® dels barbarismes¡ª que abastaria els ¨¤mbits m¨¦s diversos. I evolucionar perqu¨¨ pretendre encapsular un registre ling¨¹¨ªstic i conservar-lo intacte ¨¦s tremendament ingenu. D¡¯aqu¨ª que Puyal hagi enriquit les seves retransmissions amb innovacions successives, pr¨°pies de l¡¯evoluci¨® del joc i de la llengua, com ara el control orientat, el rondo i la rabona, centrar de rosca, guanyar l¡¯esquena i escalfar banqueta. El llenguatge futbol¨ªstic ja t¨¦, avui, el tremp necessari i els emissors suficients per construir textos s¨°lids, que beguin de referents propis i garbellin en la normalitat per assolir expressivitat. I en aquest aspecte la feina ha estat coral, tant del mateix Puyal com a pioner com de la resta de locutors que, poc o molt, l¡¯han tingut de referent.

Servidor, ara que hi som, sempre ha trobat a faltar un terme en les retransmissions de Puyal, per¨°. I abans que es compleixin els cants de sirena de la retirada no em puc estar de fer la petici¨®: la difusi¨® i normalitzaci¨® de la paraula ¨¤rbit, injustament arraconada de l¡¯est¨¤ndard medi¨¤tic per¨° amb una formaci¨® i un arrelament indiscutiblement catalans. Si b¨¦ ¨¦s dif¨ªcil trobar avui l¡¯anglicisme refli, no sentireu altre que ¨¤rbit precedint els insults m¨¦s acolorits.