¡°Si pensem tal com ens diu la gent dels negocis, perdrem definitivament el periodisme¡±

Repassa la taula amb un tovall¨® de paper sense esperar el cambrer, tot vestit amb una aparentment senzilla i elegant camisa d¡¯un blanc de neu. Totes dues coses defineixen Joaquim Maria Puyal (Barcelona, 1949): tot ha d¡¯estar perfecte, impecable, executat perqu¨¨ funcioni com un rellotge su¨ªs sense semblar su¨ªs, amb aquella naturalitat tan ben estudiada que fa que la camisa escollida sigui avui la blanca i no cap altra perqu¨¨ al fot¨°graf li reboti m¨¦s b¨¦ la llum. Amb aquest afany ha pilotat la seva vida i la traject¨°ria com a periodista aquest doctor en Ling¨¹¨ªstica, que el proper 5 de setembre celebrar¨¤ 40 anys de retransmissions de futbol en catal¨¤, 30 dels quals a Catalunya R¨¤dio (La TdP, La Transmissi¨® d¡¯en Puyal), amb l¡¯horitz¨® d¡¯una retirada com a comentarista esportiu. Per¨° ben pensada, ¨¦s clar.

Pregunta. Mirat amb perspectiva, l¡¯esperit amb qu¨¨ es va abordar la g¨¨nesi de Futbol en catal¨¤, tant el de vost¨¨ en proposar-ho com llavors el dels seus caps a la SER, que li van donar suport aqu¨ª i el van deixar fer a Madrid si no costava diners, no s¨¦ si avui period¨ªsticament ni sociopol¨ªticament seria possible.

Resposta. Jo tampoc ho s¨¦. El 1975 hav¨ªem niat la idea que seriem capa?os de superar tota her¨¨ncia negativa del franquisme, que la recuperaci¨® de la llengua i la cultura del pa¨ªs aniria amb una recuperaci¨® social i pol¨ªtica... Era un gran paquet d¡¯il¡¤lusions. El realisme actual diu una altra cosa; ¨¦s un moment poc coratj¨®s, i ¨¦s inevitable un punt de decepci¨®.

P. Decepci¨® tamb¨¦ empresarial?

R. Els processos, en tot ordre de la vida, es feien m¨¦s lentament; encara imperava una estructura de comunicaci¨® cl¨¤ssica... I a les empreses coneixies l¡¯amo, de cert tarann¨¤ paternalista, i podies dialogar amb ell. La societat ha canviat, tot passa m¨¦s de pressa, i referents i objectius han canviat tamb¨¦ molt. I en aquesta bugada, els mitjans hem perdut molts llen?ols. I en televisi¨®, la bugada sencera.

P. Tamb¨¦ ha canviat molt el llenguatge que feia servir, llavors amb m¨¦s anglicismes i molt m¨¦s barroc que ara.

¡°Em sembla una evid¨¨ncia que a Catalunya el catal¨¤ est¨¤ encara avui discriminat¡±

R. Aquell barroquisme era fruit de la meva voluntat de partir d¡¯un model poc arriscat. Jo estava avesat a transmetre en castell¨¤, havia fet ja uns 500 esdeveniments, tenia les estructures consolidades en castell¨¤ i per fer front als reptes comunicatius en catal¨¤ no volia improvisar. Jo era hereu de Miguel ?ngel Valdivieso, que deia: ¡°Sagarra se zafa del acoso de Ruiz Sosa¡± o ¡°Deseamos una pronta recuperaci¨®n a nuestro bravo delantero centro¡±. Al meu assessor ling¨¹¨ªstic, Jordi Mir, li vaig dir: ¡°Com ho haur¨ªem de dir aix¨° en catal¨¤?¡±. Jo volia tenir assimilats aquests recursos, perqu¨¨ quan un noi de 19 anys comen?a, el que fa es imitar els bons.

P. A qui seguia?

R. Jo imitava els Manuel Mart¨ªn Ferrand, Jes¨²s Hermida, Valdivieso... Mirava quan feien les pauses, els seus recursos: un allargassava les vocals per guanyar temps i saber qu¨¨ dir despr¨¦s; en Joaqu¨ªn Soler Serrano repetia adjectius; l¡¯Hermida tenia aquelles inflexions, en Valdivieso feia el que volia amb la veu... La ret¨°rica de cadasc¨² em servia.

P. S¡¯entrenava?

R. Jo feia gimn¨¤stica radiof¨°nica, com un pianista fa dits. Sempre m¡¯ha sorpr¨¨s que tinguem la comunicaci¨® tan menystinguda. La feina nostra t¨¦ un component art¨ªstic i cal analitzar-lo b¨¦.

P. I l¡¯evoluci¨® de l¡¯est¨¨tica i del catal¨¤?

R. Conseq¨¹¨¨ncia dels meus mestres, vaig rebre una determinada est¨¨tica, que era la de la r¨¤dio espanyola del franquisme, on, per exemple, no parlaven en singular sin¨® en plural: ¡°Les saludamos desde el campo...¡±, fet que els allunyava del comprom¨ªs individual; tamb¨¦ es parlava de manera m¨¦s impersonal, poc arriscada, perqu¨¨ per boca teva parlava l¡¯emissora... El catal¨¤? Fa 40 anys es pensava que el catal¨¤ havia d¡¯anar inexorablement associat a la norma, que castellanades com bus¨®n, c¨¦sped o alfombra s¡¯havien de corregir des dels mitjans, que havien de ser prescriptors de la norma... Aix¨° ara s¡¯ha perdut. I tamb¨¦ hi ha hagut cert relaxament social sobre aix¨°.

P. Per qu¨¨ accept¨¤ el 2009 d¡¯entrar a la Secci¨® Filol¨°gica de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans?

R. Des del primer dia que em vaig dedicar a aix¨° vaig observar que els professionals de la comunicaci¨®, la norma de l¡¯acad¨¨mia i l¡¯¨²s social de la llengua estaven ubicats en dist¨¤ncies que jo volia aproximar, volia fer sentir la veu dels professionals a l¡¯acad¨¨mia per evitar que el catal¨¤ dels mitjans no s¡¯alluny¨¦s de la norma, per¨° que tampoc s¡¯encarcar¨¦s... I tot en un context d¡¯una situaci¨® discriminat¨°ria avui, encara, del catal¨¤.

P. El catal¨¤ ¨¦s una llengua discriminada el 2016?

¡°No voldria exhaurir el temps period¨ªstic que em quedi fent futbol. Potser dos anys m¨¦s¡±

R. No voldria fer teoria de les lleng¨¹es en contacte, per¨° quan n¡¯hi ha, una est¨¤ discriminada; em sembla una evid¨¨ncia que a Catalunya ¨¦s el catal¨¤.

P. Tamb¨¦ ha apostat per no voler ser amic dels jugadors.

R. Per narrar no em fa falta con¨¨ixer aspectes interns del club. La meva tasca ¨¦s elaborar un discurs i que aquest vagi evolucionant, tot experimentant i donant oportunitats a noves veus per anar rejovenint la transmissi¨® i que no imperi la senectut que d¨®na un paio com jo, que ja ¨¦s un home gran.

P. El to no ¨¦s m¨¦s un tema d¡¯actitud que dels anys?

R. No, tamb¨¦ dels anys. Les met¨¤fores meves no s¨®n les que fan els nanos d¡¯avui. Jo ja no puc dir que un partit es fa m¨¦s llarg que un dia sense pa perqu¨¨ els joves ja no ho entenen. Cal escoltar com parla aquesta gent i les met¨¤fores que fan... Una altra cosa ¨¦s que decideixi no fer-les servir. Per¨° no puc mantenir-me en el m¨®n de quan jo tenia 25 anys.

P. Ha deixat entreveure que en un parell d¡¯anys deixar¨¤ les retransmissions. Qu¨¨ el neguiteja?

R. Ho tinc clar: no vull passar del camp del Bar?a al geri¨¤tric. Tinc inquietuds, vull projectar curiositats que encara em roseguen. Les retransmissions, a m¨¦s, demanen un gran esfor? que acaba cansant. Voldria fer alguna cosa m¨¦s en el terreny de l¡¯expressi¨® period¨ªstica-barra-art¨ªstica, amb certa ambici¨®, abans de perdre facultats. No voldria exhaurir el temps que em pugui quedar fent futbol. I si he parlat de dos anys ¨¦s perqu¨¨ el 2018 en far¨¤ 50 de la meva primera retransmissi¨®. Per¨° no passa res: la retransmissi¨® avui ja no pivota tant sobre mi, ¨¦s m¨¦s col¡¤lectiva. Ricard Torquemada parla molt m¨¦s ara que fa 10 anys, i la xarxa social t¨¦ molt de pes; jo parlo molt menys... Ja no dep¨¨n d¡¯un, ¨¦s un format amb molta personalitat. Hi ha un ritme de circulaci¨® de la paraula. Som una orquestra amb un ritme i una m¨²sica.

P. Com veu l¡¯ecosistema comunicatiu catal¨¤, on potser pot tornar a entrar?

R. Nom¨¦s puc entrar al sistema comunicatiu catal¨¤? Tinc pretensions m¨¦s enll¨¤ de fer pura informaci¨® esportiva. Sempre m¡¯ha interessat molt la imatge, m¡¯agrada la comunicaci¨® en un sentit ampli: el teatre, el cinema, la novel¡¤la... Quan dic ¡°barra-art¨ªstica¡± vull dir tot terreny no limitat per la llengua, ni pel futbol ni pel mitj¨¤.

P. Vost¨¨ va optar a adquirir les emissores de Cadena 13 i poc despr¨¨s, amb el Grupo Z, a unes freq¨¹¨¨ncies, per¨° no se¡¯n va sortir. Qu¨¨ va passar?

R. A comen?aments dels noranta volia promoure un grup que pogu¨¦s treballar des de l¡¯¨¤mbit privat idees clares que jo tenia tant en el camp de la professi¨® com de la llengua i que havia calibrat des de la meva experi¨¨ncia a la SER i TV-3 i Catalunya R¨¤dio. Pensava que els industrials del sector no ho farien i jo em veia amb cor d¡¯aplegar inversors per assolir aquest objectiu, per¨° no m¡¯ho van vendre. Van passar uns anys i vaig fer un segon intent, m¨¦s estructurat i amb un grup de comunicaci¨® al darrere, no un professional sol... Per¨° se¡¯ns van concedir unes freq¨¹¨¨ncies tan menors que no permetien tirar-ho endavant.

P. Per qu¨¨ la Generalitat no va confiar en vost¨¨?

R. S¡¯hauria de preguntar quin van ser els criteris per concedir aquelles freq¨¹¨¨ncies a qui ho va fer. Ara, 20 anys despr¨¦s, es pot veure qu¨¨ ha passat amb aquelles concessions, quines produccions han fet, quin espai ocupen avui...

P. S¡¯hi presentar¨¤ un tercer cop?

R. Complicat. Avui ja no es pot parlar de freq¨¹¨¨ncies sin¨® de multiplataformes, amb h¨¤bits de consum diferents i canviants molt de pressa i amb comportaments que ja no et permeten pensar en audi¨¨ncies sin¨® en followers. A m¨¦s, a les empreses avui ja no coneixes l¡¯amo.

P. O sigui, que l¡¯ecosistema comunicatiu est¨¤ fotut...

¡°Ara potser haur¨ªem de restituir el Bar?a al lloc que li pertoca, que ¨¦s nom¨¦s l¡¯esportiu¡±

R. El panorama ¨¦s bastant decebedor. Tamb¨¦ pel que ha passat des de la Transici¨® cap aqu¨ª. Aquesta idea que els comportaments ens v¨¦nen descrits per unes din¨¤miques bastant inevitables del govern central em resulta preocupant. Ser un lliurepensador cada vegada ¨¦s m¨¦s arriscat, dif¨ªcil i in¨²til.

P. Una emissora privada catalana ha depassat la r¨¤dio p¨²blica de Catalunya. Tamb¨¦ hauria de passar en televisi¨®?

R. M¡¯interessen poc aquests debats sobre la ind¨²stria perqu¨¨ analitzar-ho vol dir abordar tamb¨¦ les circumst¨¤ncies de per qu¨¨ van aix¨ª les coses, i aix¨° vessa l¡¯¨¤mbit de com ha de ser l¡¯ofici. Tinc m¨¦s la visi¨® del professional que troba a faltar maneres de treballar que la de l¡¯empresari que no s¨®c.

P. Per¨° b¨¦ ha dit que amb la televisi¨® hem perdut tota la bugada.

R. Perqu¨¨ crec que el que ¨¦s propi de la televisi¨®, el que li ¨¦s exigible, inherent, com podien ser aquells programes del circuit catal¨¤ de TVE que feia la Montserrat Roig, el Giravolt o el Vost¨¨ pregunta, si se¡¯m permet, tenien molt m¨¦s sentit que la televisi¨® que es fa ara.

P. Deix¨¤ de fer programes per a TV-3 perqu¨¨ ¨¦s impossible assolir ¨¨xits en temps d¡¯audi¨¨ncies tan fragmentades?

R. L¡¯¨²nica ra¨® va ser perqu¨¨ em vaig adonar que la ind¨²stria de la televisi¨® estava fent evolucionar el mitj¨¤ cap a uns territoris que l¡¯allunyaven del meu inter¨¨s. A mi m¡¯interessava que la tele serv¨ªs per difondre idees, per divulgar diversitat, per explicar vides de persones, con¨¨ixer opinions de gent interessant... Per aix¨° feia La vida en un xip i Un tomb per la vida... Volia que la tele don¨¦s criteris a la gent per fer les coses. ?s clar que m¡¯amo?nava l¡¯audi¨¨ncia, per¨° amb l¡¯audi¨¨ncia no n¡¯hi ha prou. La tele hauria de ser una eina al servei de la gent. Quan el mitj¨¤ comen?¨¤ a exhibir coses m¨¦s que a proposar...

P. Ha afirmat algun cop que hauria fet un grup de comunicaci¨® guanyador.

R. Si per fer una transmissi¨® de futbol he tingut la sort de poder arreplegar gent jove amb talent que despr¨¦s ha excel¡¤lit en l¡¯exercici professional, aquesta mateixa gent, integrada en un grup professional industrial, hauria pogut fer una producci¨® molt interessant, no creu?

P. Falta un grup de comunicaci¨® en catal¨¤ potent, doncs?

R. S¨ª, per¨° el tema que sigui en catal¨¤ m¡¯interessa relativament. Ens falta un grup potent que expliqui b¨¦ el m¨®n, ens falten claus per tenir criteris sobre el m¨®n... Sobre el tema catal¨¤: ¨¦s una evid¨¨ncia que hem perdut moltes oportunitats per consolidar en aquests anys all¨° que Josep Gifreu en deia un sistema comunicatiu. Tamb¨¦ ¨¦s evident que la quantitat de cadenes que es veuen en llengua espanyola ¨¦s incomparablement m¨¦s alta, en proporci¨® al catal¨¤, que fa 15 anys. La digitalitzaci¨® ens ha portat una invasi¨® ling¨¹¨ªstica alt¨ªssima i la nostra capacitat d¡¯expansi¨® no s¡¯ha vist per enlloc. La nostra ambici¨® de conquerir territoris i sumar espectadors o oients ¨¦s molt limitada.

P. Per¨° la qualitat period¨ªstica ven? No l¡¯hem canviada per immediatesa?

R. La quantificaci¨® ha anat contra la qualificaci¨®, par¨¤metre que tamb¨¦ ha enva?t la cultura. Per¨° si el meu programa no t¨¦ molts oient, no puc conv¨¨ncer els anunciants, i si no els tinc, no disposo dels ingressos per pagar b¨¦ els professionals... El cercle virtu¨®s passa per la quantificaci¨®.

P. Doncs ja ¨¦s tot dit.

R. No, perqu¨¨ en el conjunt de l¡¯oferta comunicativa caldria valorar que hi ha d¡¯haver segments per sota la mitjana d¡¯audi¨¨ncia que igualment han de conformar el missatge, perqu¨¨ el missatge no el podem empobrir limitant-lo nom¨¦s amb la quantificaci¨®. I dit aix¨°, cal distingir entre r¨¤dio, premsa i televisi¨®. I digital i paper. I entre h¨¤bits de consum. I qu¨¨ passa quan grans agents socials tenen ja els seus mitjans de comunicaci¨®... Quan vaig comen?ar, el Bar?a et trucava o feia unes ¡°gacetillas con ruego de publicaci¨®n¡±. Avui t¨¦ tele i plataformes digitals: no et necessiten. Potser podr¨ªem pensar en gran.

P. Pensar en gran?

R. Si pensem tal com ens diu la gent dels negocis, perdrem definitivament el periodisme. Si nom¨¦s pensem en criteris de quantificaci¨® i tractem l¡¯empresa period¨ªstica com la de les begudes... La comunicaci¨® ha de respectar el seu substrat de conformaci¨® d¡¯opini¨® p¨²blica, el seu comprom¨ªs d¡¯honradesa subjectiva, si es vol. Aix¨° ¨¦s a la base de l¡¯opini¨® p¨²blica i el principi b¨¤sic sobre el qual es construeix la democr¨¤cia: si no hi ha instruments que articulin idees, que permetin debats, que expliquin la pluralitat, li neguem a la gent l¡¯aspiraci¨® democr¨¤tica de tenir criteris madurs.

P. Sabem poca cosa del Puyal pol¨ªtic...

R. No, el que no se sap ¨¦s res del Puyal amb relaci¨® a una posici¨® pol¨ªtica de partit.

¡°Amb la digitalitzaci¨®, l¡¯espai comunicatiu nostre no s¡¯ha vist; gran oportunitat perduda¡±

P. Per exemple, la relaci¨® Catalunya-Espanya: sembla haver anat cada cop pitjor des del primer Futbol en catal¨¤...

R. Durant anys vaig pensar que pod¨ªem arribar a entendre¡¯ns. I viatjant amb el Bar?a he vist que a les Espanyes hi ha molta gent que ens veu amb respecte i simpatia, m¨¦s del que es pot desprendre de les manifestacions dels pol¨ªtics i del que evidencien les sent¨¨ncies judicials... Per¨° mirant les coses amb perspectiva hist¨°rica, sempre ensopeguem amb la mateixa pedra: tantes evid¨¨ncies reiterades m¡¯han fet caure de la figuera i adonar-me que les estructures, les in¨¨rcies, la hist¨°ria i la superioritat de les estructures pol¨ªtiques fan que Catalunya continu? tenint una llosa al damunt, de la qual ser¨¤ molt dif¨ªcil que es pugui desprendre... llevat que els catalans reaccionin amb una vitalitat que ara no percebo en grau suficient.

P. Parlant del Bar?a, ha oblidat el club la seva representativitat simb¨°lica de Catalunya?

R. Segurament entre tots li hem atribu?t m¨¦s responsabilitats del que se li hauria d¡¯atribuir. En no tenir institucions, aparadors i palanques, durant el franquisme el Bar?a ho havia de fer; ara que ja ho tenim potser seria l¨°gic restituir-lo a un territori m¨¦s propi, l¡¯esportiu. El Bar?a ha de fer front avui a objectius i rivals que ja s¨®n multinacionals. Potser t¨¦ ra¨® qui defensa nom¨¦s la gesti¨® des del camp esportiu. Quan Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n deia que el Bar?a era l¡¯ex¨¨rcit simb¨°lic de Catalunya tots ens enten¨ªem, igual que quan d¨¨iem que el catal¨¤ ¨¦s la llengua pr¨°pia de Catalunya. Per¨° quan es deia tot aix¨° era una ¨¨poca. No s¨¦ si tothom diria avui que el Bar?a ¨¦s l¡¯ex¨¨rcit simb¨°lic de Catalunya i que la llengua pr¨°pia de Catalunya ¨¦s el catal¨¤, sin¨® que el castell¨¤ tamb¨¦ ho ¨¦s.