La cortina de fum

Els resultats de les dues ¨²ltimes eleccions generals han ajudat a popularitzar la idea que ¡°la q¨¹esti¨® catalana¡± ¨¦s a l¡¯arrel del bloqueig persistent de la situaci¨® pol¨ªtica espanyola. Una opini¨® molt estesa atribueix al rebuig dels socialistes a pactar amb els independentistes catalans la ra¨® del frac¨¤s en la formaci¨® d¡¯un govern de progr¨¦s despr¨¦s del 20-D i, amb aix¨°, la convocat¨°ria d¡¯unes segones eleccions en sis mesos. Des de les files independentistes, la moralitat ¨¦s clara: ¡°Espanya¡± pot ignorar les reivindicacions ¡°catalanes¡±, s¨ª, per¨° al preu de la seva pr¨°pia par¨¤lisi pol¨ªtica.

L¡¯aparent tornada al peixalcovisme convergent que sembla anunciar l¡¯elecci¨® de la nova taula del Congr¨¦s dels Diputats posa en quarantena aquesta afirmaci¨®. Amb tot, i ¨¤dhuc donant per cert que el frac¨¤s en la formaci¨® d¡¯un govern d¡¯esquerres tingu¨¦s la seva causa principal en el refer¨¨ndum catal¨¤ i no, com crec, en l¡¯aversi¨® d¡¯un sector poder¨®s del PSOE al pacte amb Podem, potser val la pena observar la q¨¹esti¨® tamb¨¦ a la llum de la pol¨ªtica dom¨¨stica catalana. I ¨¦s que ¨¦s la mateixa ¡°q¨¹esti¨® catalana¡±, en la forma en qu¨¨ la tenim plantejada, la que mant¨¦ Catalunya en situaci¨® de par¨¤lisi, i no des de fa mesos, com passa a Madrid, sin¨® des de fa diversos anys.

N¡¯hi hauria prou de referir-se a la pobr¨ªssima producci¨® legislativa de les dues ¨²ltimes legislatures, o a la incapacitat per aprovar els pressupostos en l¡¯actual, per corroborar aquesta afirmaci¨®. Fins i tot des del punt de vista del Proc¨¦s, l¡¯empantanament ¨¦s evident fins i tot per als seus partidaris m¨¦s entusiastes. De moment, tot sembla reduir-se a prendre decisions que el Tribunal Constitucional pugui tombar, a veure si aix¨ª aixequem la decaiguda moral i creem alguns independentistes m¨¦s. Vana esperan?a, em temo, a hores d¡¯ara.

Els resultats electorals del 20-D i del 26-J van ratificar que, com ja es va veure en les auton¨°miques del setembre passat, la massa cr¨ªtica de l¡¯independentisme ¨¦s insuficient per fer el gran salt, i que, pitjor, no sembla que la base indepe sigui susceptible d¡¯augmentar en els propers temps. Si no ho va aconseguir ni l¡¯¨ªntima i obscena conversa del ministre de l¡¯Interior amb l¡¯home proposat per Artur Mas per combatre el frau a Catalunya, ja m¡¯explicaran quina altra cosa podria fer-ho. Per¨° aix¨ª estem, entretenint el personal amb refundacions gatopardistes de partits, refer¨¨ndums unilaterals (altres els prefereixen vinculants) d¡¯independ¨¨ncia, processos constituents i qualsevol altre invent que els estrategs del viatge a-no-se-sap-on-ni-en-quant-temps es treguin del mag¨ª perqu¨¨ aix¨° no decaigui.

Cal recon¨¨ixer, no obstant aix¨°, que no tenen rival a crear cortines de fum espesses, perqu¨¨ han aconseguit que estigui passant desapercebut que tant les eleccions de desembre com les de juny, que no van oferir ni una majoria recentralitzadora ni una altra d¡¯independentista, s¨ª que va aflorar, en ambdues ocasions, una contundent majoria social d¡¯esquerres. I noteu que dic social i no electoral, perqu¨¨ ¨¦s evident que hi ha forces pol¨ªtiques que, situant-se en diferents zones de l¡¯esquerra, dif¨ªcilment s¡¯unirien per articular una majoria que don¨¦s suport parlamentari a un govern progressista. No, almenys, mentre la pol¨ªtica catalana segueixi girant entorn d¡¯un impossible, que, a m¨¦s, tothom sap que ho ¨¦s, encara que ho calli. Heus aqu¨ª el gran ¨¨xit de l¡¯independentisme d¡¯ordre, l¡¯artista abans conegut com Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya.

I ¨¦s que el proc¨¦s est¨¤ consistint que, en un pa¨ªs on hi ha una neta majoria d¡¯esquerres, la divisi¨® de les classes populars per la q¨¹esti¨® nacional estigui impedint la conversi¨® d¡¯aquesta majoria social en majoria pol¨ªtica, la qual cosa deixa el control d¡¯una part substancial del poder (comen?ant per la presid¨¨ncia de la Generalitat) en mans d¡¯un partit que ha estat quart (en nombre de vots) en les dues ¨²ltimes eleccions, i cinqu¨¨, per darrere del PP, el juny passat a les prov¨ªncies de Barcelona i Tarragona, on, segons l¡¯Idescat, viu el 84% dels catalans.

Les nostres esquerres s¡¯ho poden mirar des de molts punts de vista, per¨° dif¨ªcilment podran ignorar aquesta realitat: des de fa temps ¨¦s possible construir una majoria pol¨ªtica d¡¯esquerres que permeti abordar amb energia els problemes grav¨ªssims de pobresa i desigualtat social que patim. Encara que aix¨° ¨¦s incompatible amb el proc¨¦s, ¨¦s clar. I aix¨ª ens va.