El mapa mundial de l¡¯al?ada mostra en quins pa?sos es creix m¨¦s

L¡¯al?ada d'una persona ¨¦s molt m¨¦s que uns quants d¨ªgits. Ser alt est¨¤ associat amb una salut millor i una vida m¨¦s llarga. Les persones de m¨¦s al?ada tendeixen tamb¨¦ a tenir un nivell educatiu m¨¦s alt, m¨¦s ingressos i m¨¦s estatus social. A canvi, les persones altes tamb¨¦ s¨®n m¨¦s propenses a tenir alguns tumors. En general, com m¨¦s ric ¨¦s un pa¨ªs m¨¦s alts tendeixen a ser els seus habitants, cosa que converteix l¡¯al?ada en un indicador del desenvolupament mundial. Ara, el nou mapa mundial d'al?ades revela els canvis m¨¦s importants que hi ha hagut a l'¨²ltim segle i mostra quins pa?sos estan creixent m¨¦s. Espanya n¡¯¨¦s un.

El monumental treball va del 1914 al 2014 i cont¨¦ la talla de m¨¦s de 18 milions de persones en 200 pa?sos, l'an¨¤lisi m¨¦s detallada que s'ha fet fins avui. Les dades il¡¤lustren com l'al?ada s'est¨¤ estancant en alguns pa?sos rics mentre que avan?a de manera imparable en altres parts del m¨®n tradicionalment menys afavorides.

L'estudi s'ha fet en coordinaci¨® amb l¡¯Organitzaci¨® Mundial de la Salut i ¨¦s resultat d'una xarxa de col¡¤laboraci¨® d'uns 800 investigadors de tot el m¨®n que reuneixen dades nacionals sobre malalties no transmissibles. Fernando Artalejo, de la Universitat Aut¨°noma de Madrid, ¨¦s un dels cient¨ªfics espanyols que han aportat dades a l'estudi. La seva an¨¤lisi dels resultats ¨¦s que ¡°la talla dels individus mesura el desenvolupament d'un poble¡±. ¡°La gen¨¨tica influeix molt en l¡¯al?ada de les persones, per¨° la nutrici¨® adequada, l'educaci¨®, les bones condicions de vida i la prosperitat econ¨°mica s¨®n els elements que aconsegueixen que els subjectes arribin a la m¨¤xima al?ada que permet la seva gen¨¨tica¡±, explica. ¡°A causa que el creixement econ¨°mic ha estat molt desigual, els habitants dels pa?sos m¨¦s rics segueixen sent aproximadament 20 cent¨ªmetres m¨¦s alts que els dels pa?sos m¨¦s pobres¡±, destaca.

En la majoria dels pa?sos analitzats l'al?ada segueix en augment. En aquest grup entren Espanya, bona part de Llatinoam¨¨rica i les nacions de l'est de l'?sia. En altres pa?sos el creixement s'ha estancat, com els EUA i el Regne Unit. Finalment, l'al?ada mitjana est¨¤ baixant en pa?sos de l'?frica negra com Sierra Leone, Uganda i Rwanda, on les noves generacions mesuren uns cinc cent¨ªmetres menys que fa 30 o 40 anys.

Els habitants dels pa?sos m¨¦s rics segueixen sent aproximadament 20 cent¨ªmetres m¨¦s alts que els dels pa?sos m¨¦s pobres

Els dos pa?sos que tenen una poblaci¨® que ha crescut m¨¦s a l'¨²ltim segle s¨®n l¡¯Iran i Corea del Sud. En el primer, amb prou feines quatre generacions, els homes han guanyat de mitjana m¨¦s de 16 cent¨ªmetres. En el segon, les dones han crescut 20,2 cent¨ªmetres. El Jap¨®, Groenl¨¤ndia i pa?sos del sud d'Europa com Espanya, Gr¨¨cia i It¨¤lia registren tamb¨¦ augments molt destacats.

Als EUA, que el 1914 tenia el tercer i quart lloc mundial d'al?ada d'homes i dones, cau a les places 37 i 42, respectivament. Mentre que els nord-americans han guanyat sis cent¨ªmetres en l'¨²ltim segle, els xinesos n¡¯han sumat fins a 11.

A Espanya, els homes nascuts el 1996 tenen una al?ada mitjana d'1,76 metres, un augment d'uns 14 cent¨ªmetres comparats amb els nascuts un segle abans. Les dones han passat de mesurar poc m¨¦s de metre i mig a arribar als 1,63 metres de mitjana, un avan? de 12 cent¨ªmetres, segons les dades de l'estudi, publicats avui en la revista cient¨ªfica d'acc¨¦s gratu?t eLIFE.

¡°La talla dels espanyols ha augmentat molt en l'¨²ltim segle, i ho ha fet especialment a partir del 1950, coincidint amb l'inici del desenvolupament socioecon¨°mic, i sobretot a partir del 1970, gr¨¤cies als canvis pol¨ªtics i l'acceleraci¨® del creixement econ¨°mic¡±, destaca Artalejo. ¡°No sabem durant quant temps seguirem creixent, per¨° ¨¦s possible que en algunes d¨¨cades aconseguim una talla semblant a la d'altres pa?sos del nostre entorn que encara s¨®n m¨¦s alts, com Fran?a¡±, diu.

En pa?sos de l¡¯?frica negra com Sierra Leone l¡¯al?ada mitjana est¨¤ disminuint

La bretxa entre els homes m¨¦s alts i els m¨¦s baixos del planeta ¨¦s ara uns quatre cent¨ªmetres m¨¦s gran que el 1914. En dones, la difer¨¨ncia continua estable, igual que la difer¨¨ncia global entre homes i dones, d'uns 11 cent¨ªmetres.

Els homes m¨¦s alts del planeta s¨®n els holandesos (altura mitjana d¡¯1,82 m) i els m¨¦s baixos els de Timor Oriental (1,62 m). En dones, les letones ocupen la primera posici¨® mundial (1,70 m) i les guatemalenques, l'¨²ltima (1,49 m).

Majid Ezzati, investigador de l¡¯Imperial College de Londres i coordinador del treball, diu que aquest estudi, especialment la bretxa entre els pa?sos rics i pobres, ¡°confirma que hem d'ocupar-nos de l'entorn i l'alimentaci¨® dels adolescents i els nens en una escala global i assegurar-nos que els donem les millors oportunitats possibles¡±. El problema connecta tamb¨¦ amb les pitjors epid¨¨mies que afronten les nacions m¨¦s riques. ¡°Els pa?sos de parla anglesa, especialment els EUA, estan caient respecte a altres pa?sos rics d'Europa i l¡¯?sia. At¨¨s que, a m¨¦s, aquests pa?sos estan empitjorant la seva situaci¨® respecte a l'obesitat, aix¨° remarca la necessitat de pol¨ªtiques m¨¦s efectives per promocionar una nutrici¨® m¨¦s saludable al llarg de tota la vida¡±: