La milla d¡¯or catalana

Despr¨¦s d¡¯una tempesta d¡¯estiu, a les ciutats del Baix Maresme sorgeix una olor caracter¨ªstica de la costa, a eucaliptus i a pi mullat, que primer devia enlluernar els romans que van establir aqu¨ª les seves viles; despr¨¦s els indians que tornaven d¡¯Am¨¨rica; i ara als executius, siguin catalans, xinesos o russos, que treballen a Barcelona per¨° que volen viure sense les presses i el soroll de la capital. S¨®n ells els qui fan que Alella, Tiana o Tei¨¤ siguin algunes de les sis poblacions de la comarca del Maresme que apareixen en la llista de ciutats amb la renda m¨¦s alta d¡¯Espanya, que ha elaborat l¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria.

Els tres municipis formen un triangle en la segona l¨ªnia de la costa, des dels anys vuitanta, i s¡¯hi van anar creant urbanitzacions amb segones resid¨¨ncies que despr¨¦s es van convertir en primeres. Els pol¨ªtics, les empreses immobili¨¤ries i els ve?ns de la zona ho atribueixen a tres factors: bons serveis, el mar a dos quil¨°metres i Barcelona a 20 minuts. L¡¯alcalde d¡¯Alella, Andreu Francisco (ERC), encara que admet que "va ser ciutat dormitori durant molts anys", es mostra conven?ut d¡¯haver aconseguit "que la gent que viu al poble participi del dia a dia, i s¡¯integri. La renda no ¨¦s un factor excloent", assegura.

Alella ¨¦s al n¨²mero 12 del r¨¤nquing, t¨¦ 9.651 habitants, segons l¡¯INE, i de mitjana una renda bruta per declarant d¡¯IRPF de 43.633 euros per any. Tei¨¤, amb 6.141 habitants, ¨¦s la 15a ciutat amb m¨¦s renda, amb 41.088 euros. I a Tiana hi viuen 8.314 persones, ¨¦s la n¨²mero 21 de la llista i t¨¦ una renda de 38.536 euros per any. Aquestes dades contrasten amb una altra poblaci¨® propera a Barcelona per¨° que est¨¤ en les posicions de la cua, com Santa Coloma de Gramanet (20.987 euros a l¡¯any), o amb una altra del Maresme, Pineda de Mar (21.575 euros a l¡¯any) que no comparteix amb les seves ve?nes les rendes altes.

Encara que hi ha molts diners, al costat hi ha una realitat una mica diferent, en un territori on la taxa d¡¯atur pot arribar al 10%. "Com a tot arreu, hi ha desigualtats, i tamb¨¦ hi ha gent que ha de viure amb una pensi¨® baixa", comenta Emilia Aguilar, ve?na d¡¯Alella de 48 anys. Aguilar assegura que aquesta llista sobre les rendes altes no reflecteix la realitat de la vida quotidiana al poble: "Jo no conec ning¨² aix¨ª, i al meu negoci [una ¨°ptica] no v¨¦nen".

Moltes d¡¯aquestes fam¨ªlies amb un nivell econ¨°mic alt s¨®n estrangers que treballen en multinacionals a l¡¯¨¤rea metropolitana, i que viuen als pobles de la costa. "Hi ha immobili¨¤ries que treballen espec¨ªficament amb estrangers, com Engels & Voelkers o Lucas Fox", explica Marta Ribes, de l¡¯Oficina de Turisme d¡¯Alella. "Ve gent de R¨²ssia, d¡¯Holanda, i tamb¨¦ ve molta gent de turisme, aquests sobretot nacionals", assegura, i recorda que estan creixent els habitatges d¡¯¨²s tur¨ªstic, aix¨ª com les visites als cellers de vi, ja que un dels elements caracter¨ªstics d¡¯aquesta zona del Maresme, a m¨¦s de les cases modernistes i les rendes altes, s¨®n les vinyes que abunden en el paisatge.