¡°Un traductor ha de ser atrevit i aconseguir que un text soni b¨¦¡±

¡°La nostra tasca ¨¦s ¡®al servei de...¡¯, de segona fila amb relaci¨® a l'autor, per¨° despr¨¦s, a les portades del llibre o a les ressenyes s¨ª que hi haur¨ªem d'apar¨¨ixer, ni que sigui per just¨ªcia comercial: posem els ingredients d'un refresc i no fem visible en un llibre el nom del traductor?¡±. Lamenta aquesta llarga, lenta i sorda lluita del col¡¤lectiu de traductors catalans la que potser avui ¨¦s una de les seves paladins m¨¦s reconegudes, Anna Casassas, que al setembre rebr¨¤ el premi Traject¨°ria que concedeix la Setmana del Llibre en Catal¨¤, guard¨® que per primera vegada en 20 anys reconeix un traductor. Ser¨¤ el seu tercer premi, despr¨¦s del Mots Passants de la UAB (2009) per Manuscrit trobat a Saragossa, de Jan Potocki, i el Vidal Alcover de l'Ajuntament de Tarragona (2010) per El sopar de cendra, de Giordano Bruno.

Ni la prestigiosa veu catalana de Balzac, Echenoz, Saint-Exup¨¦ry, Simenon, Baricco o Magris, per citar alguns autors que ha tradu?t a la llengua de Pompeu Fabra, pot fer d'aquesta una professi¨® digna en el terreny econ¨°mic. ¡°Visc d'aix¨°, s¨ª, per¨° molt modestament¡±. Perqu¨¨ li surtin els n¨²meros, ha de fer ¡°entre sis i deu hores di¨¤ries, dissabtes i diumenges inclosos,¡± la qual cosa, passat a llibres, s¨®n nou a l'any. ¡°Com m¨¦s temps dedico a un, menys a compte em surt¡±, lamenta, ra¨® que justifica que en els gaireb¨¦ 200 t¨ªtols tradu?ts des que va debutar el 1996 amb Ad¨¦u a la publicitat, d'Oliverio Toscani, i Sobre la lectura, de Marcel Proust, per ¡°als meus dos primers padrins¡±, els editors Xavier Folch i Jaume Vallcorba, la poesia ¨¦s gaireb¨¦ inexistent. ¡°Cal tornar-hi una vegada i una altra. No puc, he de menjar¡±.

Les tarifes que ens paguen les grans editorials s¨®n vergonyants

Gaireb¨¦ s'enfada Casassas (Barcelona, 1958) quan es porta a col¡¤laci¨® la llegenda que diu que tradueix nom¨¦s el que li agrada. ¡°No ¨¦s cert, no pots escollir, s¨®c aut¨°noma i he de fer uns m¨ªnims, per¨° s¨ª que he rebutjat molts llibres per les condicions econ¨°miques: per dignitat a l'ofici, perqu¨¨ per segons quin preu no fa falta ja ni treballar i per la professi¨®: si ¨¦s indigne per a tu ho ¨¦s per a tots els teus companys¡±.

No vol donar tarifes ¡°per evitar comparacions¡±, per¨° creu que les que s'ofereixen a Catalunya i a Espanya ¡°s'haurien de doblar; a Fran?a, el preu m¨ªnim que paguen la traducci¨® per poder accedir a subvencions ¨¦s el doble del que es paga aqu¨ª¡±. Les fusions editorials han agreujat la situaci¨®. ¡°Acostumo a acceptar pocs treballs de les grans: les petites i mitjanes no paguen mai tan malament com les altres¡±. I posa un exemple no gaire lluny¨¤: ¡°Una editorial d'un gran grup m'oferia un llibre per tenir-lo en dos mesos; com que coneixia el traductor holand¨¨s, els vaig respondre que a ell n¡¯hi havien donat quatre. La resposta va ser: ¡®D¡¯acord, no et preocupis, ja l'hi donarem a un traductor su?cida¡¯ ... Les tarifes de les grans solen ser vergonyants¡±.

No ¨¦s una ci¨¨ncia exacta; tres amics no aprecien el mateix d'ell, no?

En qualsevol cas, a Casassas li apassiona la traducci¨®: un dels seus divertiments ¨¦s comparar versions d'un mateix llibre. Nom¨¦s aix¨ª s'explica que, despr¨¦s de cursar Dret i exercir set anys d'advocada a Figueres, ho deix¨¦s per fer correcci¨® d'estil de llibres tradu?ts al franc¨¨s i a l'itali¨¤, les lleng¨¹es que domina; cansada de notar errors de traducci¨®, va passar a fer-ho ella mateixa. El gust li ve de la seva fam¨ªlia, amb un pare (Enric Casassas, expresident de l'IEC) que els recomanava una edici¨® segons el traductor tant a ella com al seu germ¨¤, el poeta Enric (¡°tenim converses de paraules: ¡®Mira qu¨¨ he posat avui; tu com ho veus¡¯?¡±).

Avui est¨¤ molt sol¡¤licitada pels editors. Qu¨¨ tenen una versi¨® amb el segell Casassas? ¡°No ho s¨¦; nom¨¦s puc dir que el repte m¨¦s excitant ¨¦s el de captar la veu narrativa, transmetre el gruix i la densitat de les emocions¡±, defensa, fins a l'extrem d'haver-se llegit abans una traducci¨® ja existent en catal¨¤ de Daniel Pennac quan a ella li van encarregar un altre llibre posterior i aix¨ª ¡°assimilar l'estil, el to que li va donar¡±. No el marca l'autor? ¡°Traduir no ¨¦s una ci¨¨ncia exacta; si no, ho faria Google; tres amics no aprecien el mateix d'ell, no?; d'aqu¨ª la import¨¤ncia que un autor sempre tingui el mateix traductor i no com fan els editors, que el passen cada vegada a un de diferent,¡± den¨²ncia.

?s tant o m¨¦s important dominar la llengua d'arribada que la d'origen

La recerca del to per traduir un autor ¨¦s, segons Casassas, un enigma inquietant. ¡°Cada llibre ¨¦s un m¨®n... ¡®Aquest no el sabr¨¦ fer¡¯, encara em dic sovint... Tot dep¨¨n, com la qu¨ªmica entre les persones,¡± defensa, perqu¨¨ traduir ¡°¨¦s entrar a la vida privada de l'autor, al seu cap...". En qualsevol cas, un traductor ¡°ha de ser atrevit: amb aix¨° no dic buscar la f¨®rmula m¨¦s atrevida sin¨® optar per respectar o no algunes coses i atrevir-te llavors a fer el que vulguis si pots defensar-ho; el que ¨¦s important ¨¦s que soni b¨¦, al final.¡±

Aquest ¡°que soni b¨¦¡± ¨¦s llei per a ella: ¡°Si un text d'un cl¨¤ssic et sona b¨¦ en una traducci¨® i en una altra no, sens dubte el primer traductor ho ha fet millor¡±. ?s el par¨¤metre que utilitza per destacar l'hist¨°ric Mag¨ª Morera, especialista en Shakespeare, com un dels traductors catalans m¨¦s grans. Si se li'n demana un d'actual (¡°el moment i el nivell ¨¦s bo; s'ha superat el sot dels setanta quan es feia el que es podia, pur voluntarisme)¡±, no ho dubte: Joan Sallent.

Casassas llegeix les seves traduccions en veu alta. ¡°?s indispensable, t'adones si est¨¤ sincopat, si hi ha repeticions...¡±. Tamb¨¦ recomana acudir als diccionaris encara que se s¨¤piga el significat i tenir cura del domini i la qualitat de la llengua, ¡°per¨° tant o m¨¦s que la d'origen, la d'arribada: si jo hagu¨¦s tradu?t al castell¨¤ no hauria assolit aquest nivell; als meus editors els agrada el meu catal¨¤¡±.

?nima, de Wajdi Mouawad (¡°t¨¦ un llenguatge molt po¨¨tic i ric: vaig trobar m¨¦s de 70 noms de sons diferents i a cada p¨¤gina hi havia un narrador diferent¡±), i el de Bruno (¡°est¨¤ escrit abans de 1600, ¨¦s un itali¨¤ diferent i en un estil tirant a abstr¨²s¡±) s¨®n els llibres dels que se sent m¨¦s satisfeta Casassas, que viu al Pirineu franc¨¨s i sent certa incomoditat en p¨²blic: ¡°Un traductor est¨¤ moltes hores sol; si no t'agrada estar sol, no pots ser traductor¡±.