Si sou de Vilartagues

Ser de Vilartagues marca. ¡°Fins i tot el nom sona malament¡±, deia un amic no fa gaire. No hi estic gens d¡¯acord. I ¨¦s una pena que ning¨² visiti Vilartagues, amb la seva comissaria dels Mossos, la gasolinera i la botiga de llaminadures. Una mena de micro-Andalusia moss¨¤rab, amagada als afores de Sant Feliu de Gu¨ªxols (Baix Empord¨¤).

Si sou de Vilartagues, la resta de Sant Feliu queda una mica lluny. Viviu a dalt, els altres viuen a baix; parleu castell¨¤, els altres, catal¨¤; teniu la vostra pr¨°pia colla per al Carnestoltes i la festa major (que justament ¨¦s aquest cap de setmana), i els altres, la seva.

Per¨° si sou de Vilartagues, un dia salteu la frontera. En la meva ¨¨poca, era quan comen?aves l¡¯institut. Despr¨¦s d¡¯una carretera serpentejant, que sembla que divideixi la muntanya en dos, apareix l¡¯IES Sant Elm. Vilartagues queda lluny, molt si s¡¯¨¦s de poble (pels de ciutat tot ¨¦s a prop), per¨° el que t¨¦ de bo ¨¦s que es fa campana a l¡¯ermita de Sant Elm, el lloc m¨¤gic des d¡¯on el 1908 l¡¯escriptor Ferran Agull¨® (que no era de Vilartagues perqu¨¨ llavors no existia) va batejar la Costa Brava.

Despr¨¦s es pot seguir per la carretera que porta a Tossa de Mar, la GI-682, que voreja la brava costa, i assenyalar la casa de la baronessa Thyssen (no se sap gaire b¨¦ quina ¨¦s, per¨° qualsevol passa), o parar a la cala nudista, i espectacular, del Senyor Ramon, o seguir fins a la dels Canyets, a Rosamar, i fantasiejar amb la idea de mudar-s¡¯hi algun dia amb les amigues, amb les quals s¡¯ha fet un jurament de sang per a la solteria eterna.

Perqu¨¨ si sou de Vilartagues ¨¦s clar que feu campana. Alguna, de tant en tant, sense abusar-ne. Per¨° tot queda tant en fam¨ªlia que el professor de Filosofia pregunta on paren els escapistes, i surt la classe sencera a la recerca de la muntanya, per all¨° que Mahoma no hi ha anat, i al final la lli?¨® de Filosofia es fa en unes escales al costat del mar, a prop de l¡¯hotel Eden Roc, on la llegenda diu que es gravaven pel¡¤l¨ªcules porno i que, en tot cas, serien les pel¡¤lis porno amb m¨¦s bon gust de la hist¨°ria. Quines vistes.

Si sou de Vilartagues tamb¨¦ podeu triar l¡¯hostal Zurich com una bona alternativa a l¡¯institut. ?s gaireb¨¦ tan c¨¨ntric com el de pla?a Catalunya: a tocar del monestir benedict¨ª, la porta ferrada (que d¨®na nom al festival de m¨²sica estiuenc), a quatre passes de l¡¯Ajuntament i quatre m¨¦s de la platja. All¨¤ podeu demanar un negret, dels que fan a la pastisseria Giron¨¨s, i encara que la recepta ¨¦s gaireb¨¦ tan secreta com la de la Coca-cola, ¨¦s garantia d¡¯un bon berenar. Fins i tot un fugitiu, en Luis G., es va refugiar al Zurich despr¨¦s de matar un home a Viladecans. Els Mossos el van detenir (perdoneu per la digressi¨® criminal, ¨¦s d¡¯ofici).

Si sou de Vilartagues, la primera nit de festa s¡¯estrena a Palm Beach. Ara aix¨° ja no pot ser perqu¨¨ la discoteca al costat del mar ¡ªi ¡°al costat del mar¡± ¨¦s literal, amb la platja com a jard¨ª¡ª llangueix, tancada. Perqu¨¨ de festa, el que ¨¦s festa, no n¡¯hi ha gaire, a Sant Feliu. A part de prendre un mojito tranquil al Juanita Banana, els de Vilartagues i la resta ho tenen clar: Platja d¡¯Aro ¨¦s l¡¯¨²nica alternativa, a nom¨¦s 6 quil¨°metres. ?s on cal anar a treballar, comprar, sortir, lligar¡­ Fins i tot a fer una flashmob. Tot i que n¡¯hi ha que recorden un altre Sant Feliu, en una ¨¨poca daurada de la ind¨²stria del suro, on els ganxons rivalitzaven amb Palam¨®s, que va guanyar i es va quedar amb el port m¨¦s important de la zona, a m¨¦s de l¡¯hospital.

Si sou de Vilartagues i hav¨ªeu estudiat a l¡¯escola Cor de Maria, pass¨¤veu cada dia per un dels nou hotels dels germans Anll¨®: el Joan i el Francesc, que van morir sense fam¨ªlia i sense testament. La gesti¨® del patrimoni durant 14 anys ha estat dura per a l¡¯Ajuntament i la Generalitat, per¨° sembla que un grup rus es disposa a reobrir dos dels hotels reconvertits en un, de 4 estrelles, amb 65 habitacions, a la Rambla del Portalet. Tristament abandonat segueix el monumental Panorama Park, des d¡¯on es veu tota la badia.

Si sou de Vilartagues, tampoc falteu al mercat els diumenges, on la fam¨ªlia Donaire ven la fruita a un client molt disputat amb els pagesos. Tamb¨¦ visiteu el mercat de roba, al passeig mar¨ªtim, pel que hi pugui haver. De pas, no ¨¦s sobrer acostar-se a Can Miquel, la carnisseria de l¡¯incansable Marc Palah¨ª, que no tanca ni el dia de les seves noces (literal tamb¨¦).

Si sou de Vilartagues, us agrada el futbol. Sobretot durant l¡¯adolesc¨¨ncia, quan el pla de diumenge ¨¦s comprar pipes i anar a veure el xicot, que obligat¨°riament juga al Vilartagues Futbol Club i t¨¦ un Opel Kadett. Per¨° tamb¨¦ toca animar el Gu¨ªxols, que el grup d¡¯amics ¨¦s ampli, i envejar-los perqu¨¨, en aquella ¨¨poca, ells tenien gespa i el Vilartagues, no.

Si sou de Vilartagues, aneu al Corsari qualsevol dia de festa i demaneu uns calamars a la romana. Des de la terrassa es veu l¡¯edifici de Salvament Mar¨ªtim, on els objectors de consci¨¨ncia passaven la mili. O es pot triar el senyorial Casino dels Nois. O en lloc de lliurar-se a l¡¯oci, es pot estar a la moda i optar per l¡¯esport, pujar a la bicicleta i rec¨®rrer la via verda, que entre el 1892 i el 1969 unia en ferrocarril Girona i Sant Feliu.

Si sou de Vilartagues (Vilartagues o Vilartagas?) i un dia us n¡¯aneu, sempre sereu de Vilartagues. Com li va passar al periodista Agust¨ª Calvet, Gaziel, que va marxar a Barcelona per¨° t¨¦ una escola amb el seu nom al poble, o al president Josep Irla, que va morir en l¡¯exili. Perqu¨¨ potser alg¨² emigra de Sant Feliu, per¨° mai se¡¯n va.