¡°Vaig dibuixar el logotip de Barcelona 92 en blanc i negre¡±

Va guanyar despr¨¦s d¡¯haver perdut, com si fos un esportista d¡¯elit: a Josep Maria Trias (Barcelona, 1948) el van convidar el 1983 a presentar una idea de logotip per a la candidatura ol¨ªmpica de la seva ciutat. Va quedar segon, per¨° quan Barcelona es va al?ar finalment amb la seu tres anys m¨¦s tard, els organitzadors dels Jocs es van tornar a recordar d¡¯ell perqu¨¨ els propos¨¦s, junt amb cinc dissenyadors m¨¦s, la imatge definitiva de les primeres olimp¨ªades celebrades a Espanya. I no s¡¯hi valia repetir: la imatge d¡¯una candidatura mai coincideix amb la dels Jocs.

Ja retirat, d¡¯aquella ¨¨poca Trias recorda la sintonia entre totes les administracions i les presses: ¡°Passen molt pocs mesos des que es designa la ciutat i es decideix el logotip, hi havia urg¨¨ncia perqu¨¨ es comencessin a fer els contractes amb les multinacionals.¡± Eren els temps de l¡¯¡°estudies o dissenyes?¡± i Barcelona es vantava d¡¯aquest punt fort.

¡°La decisi¨® va ser molt democr¨¤tica¡±, assegura. L¡¯organitzaci¨® dels Jocs va reunir un o dos representants de totes les organitzacions que tenien a veure amb el disseny, l¡¯est¨¨tica, la imatge, i d¡¯aqu¨ª va sorgir un jurat d¡¯una trentena de persones que convidava sis dissenyadors, la majoria de Barcelona, i que els donava unes pautes del que esperaven de la imatge dels Jocs. ¡°Ens van demanar que fos mediterr¨¤nia, oberta i que s¡¯evitessin els localismes, que hi hagu¨¦s una aportaci¨® creativa, de disseny.¡±

Cap logotip anterior, encara que admir¨¦s especialment el de Munic 72, el va inspirar gens ni mica. Es va reafirmar en la seva idea que no era adequat basar-se en s¨ªmbols nacionalistes, com havien fet a Moscou o Los Angeles. Va agafar uns quants fulls DIN A4, paper ceba, un retolador Edding negre i un altre, de la marca Pantone, de color gris molt fosc. ¡°Si en aquella ¨¨poca ja hi havia algun Macintosh a Barcelona, no encara no es feia servir gaire¡±, recorda. ¡°Havia de fer alguna cosa que des del mateix punt de partida fos totalment diferent. D¡¯aquesta decisi¨®, i la vaig prendre molt de pressa, va sortir el tra? manual.¡±

Amb tres brotxades va arribar el logotip atleta: un tra?, que simulava el cap; un altre, els bra?os, i un tercer, les cames. ¡°El meu equip em va dir que semblava que saltava o ballava. Jo els vaig dir que tant en un cas com en l¡¯altre, m¡¯estava b¨¦.¡± La clau, per Trias, era la decisi¨® d¡¯adjudicar ¡°tot el valor del s¨ªmbol¡± a l¡¯¨¦sser hum¨¤: ¡°Per primera vegada en la hist¨°ria dels jocs ol¨ªmpics moderns es faria servir un logotip amb figura antropom¨°rfica. Volia alguna cosa humanitzada, per l¡¯objecte i per haver-lo dibuixat a m¨¤, i a m¨¦s din¨¤mica. Ah, tamb¨¦ volia que fos asexuat.¡± Cap d¡¯aquests conceptes era una exig¨¨ncia del comit¨¨ de selecci¨®.

Aix¨° s¨ª, la primera versi¨® del logotip va n¨¦ixer sense gota de color. ¡°El primer logotip de Barcelona que vaig dibuixar era en blanc i negre. Jo vaig aprendre d¡¯un mestre que els logotips, abans de donar-los per acabats, cal dibuixar-los sempre aix¨ª. Quan tens fixat el s¨ªmbol ¨¦s quan pots incorporar el cromatisme, que afegeix una altra capa de significat. El color el que fa ¨¦s fixar en un context determinat el que ja diu el s¨ªmbol.¡±

Ja amb els tons incorporats, aquells blau, vermell i groc brillants i saturats, va arribar el dia de la veritat: ¡°El jurat demanava que es presentessin els cartrons amb els dibuixos i que els defens¨¦ssim en persona davant un jurat. Et plantaves all¨¤ i se¡¯t posaven de corbata en aquella sala amb m¨¦s de trenta persones que et preguntaven pel teu treball.¡± Abans d¡¯ell, va passar la compet¨¨ncia. ¡°Vaig tenir la sort de ser l¡¯¨²ltim a presentar-lo, perqu¨¨ aix¨° em donava dues pistes: o no els importava un rave el que els presentava o, al contrari, els interessava molt. Els anteriors van estar de dos a cinc minuts dins; jo vaig estar m¨¦s de mitja hora responent preguntes.¡±

Les m¨¦s insistents, precisament, incidien en l¡¯elecci¨® dels colors. ¡°Qu¨¨ haurien pensat si hagu¨¦s presentat un logotip nom¨¦s vermell, o nom¨¦s blau? Els colors, i m¨¦s en aquella ¨¨poca, estaven molt marcats pol¨ªticament.¡± Tamb¨¦ se¡¯l va titllar de ¡°massa mironi¨¤¡±. ¡°I no ho ten¨ªem en ment! M¨¦s que a Mir¨®, jo diria que els meus tra?os s¡¯assemblaven als dibuixos de Picasso per al Col¡¤legi d¡¯Arquitectes de Barcelona.¡±

La selecci¨® no el va fer ric. La concessi¨® del logotip estava dotada amb tres milions de pessetes (18.000 euros). ¡°Quan l¡¯hi vaig dir al dissenyador d¡¯Atlanta, que em va trucar per preguntar-m¡¯ho, es va dur les mans al cap.¡± Per sort, el pagament per al desenvolupament de la imatge posterior s¨ª que li va permetre cobrir els costos de l¡¯equip de 12 grafistes vinculats a l¡¯empresa.

Encara avui, Trias, autor tamb¨¦ del logotip de TV3 o de la senyalitzaci¨® del Metro de Barcelona, es pregunta quins colors volien que pos¨¦ssim que no fossin el blau, vermell i groc: ¡°Potser un marr¨® fosc, verd¨®s?¡±, comenta amb sorna. El seu admirat Otl Aicher, el creador de la imatge de Munic, va sopar amb ell a Par¨ªs uns dies abans de presentar a tothom la imatge i li va dir: ¡°El teu logotip nom¨¦s podria haver sortit del Mediterrani.¡± Objectiu complert.