Premsa i terrorisme

La premsa francesa ha reobert el debat sobre el paper dels mitjans davant la q¨¹esti¨® terrorista i Bernard-Henri L¨¦vy defensava en aquestes mateixes p¨¤gines la conveni¨¨ncia de mantenir en l¡¯anonimat els terroristes o reduir al m¨ªnim l¡¯esment dels criminals. Els mitjans de comunicaci¨®, tot i que sense voler-ho, tenen un paper determinant en l¡¯estrat¨¨gia terrorista (i, per tant, en la resposta antiterrorista). L¡¯ess¨¨ncia del terrorisme ¨¦s imposar el terror, desnaturalitzar la ciutadania per la via de la por, convertir-la en ostatge de les seves amenaces, i, en la societat de la informaci¨®, el seu ¨¨xit rau en la capacitat d¡¯operar a trav¨¦s dels mitjans. Com que no disposen de mitjans propis en les societats occidentals, l¡¯acci¨® terrorista est¨¤ cada vegada m¨¦s pensada en funci¨® de com es propagar¨¤ a trav¨¦s dels nostres. No n¡¯hi ha prou amb matar, cal crear un esdeveniment excepcional, conforme a les lleis de la societat espectacle, que capturi l¡¯inter¨¨s informatiu i s¡¯imposi de manera devastadora en les audi¨¨ncies.

L¡¯atac de l¡¯11-S a les Torres Bessones ¨¦s la icona d¡¯un terrorisme de la imatge dif¨ªcilment superable en la seva capacitat d¡¯impacte, fins al punt que va deixar en segon pla l¡¯avi¨® que es va estavellar contra el Pent¨¤gon i el que va caure a Pennsilv¨¤nia. L¡¯explotaci¨® de l¡¯imaginari del terror continua sent objectiu prioritari dels atemptats gihadistes. ?bviament, els mitjans de comunicaci¨® no poden ignorar el paper que els ha tocat tenir. La seva obligaci¨® ¨¦s informar, independentment de les hip¨°tesis que es puguin fer sobre qui beneficia. I no tindria sentit que per no afavorir els terroristes es minimitzessin actes amb un impacte social tan gran. Per¨° els mitjans tenen criteri i context, ¨¦s a dir, obligacions amb els ciutadans i amb la coher¨¨ncia amb els valors que defensen. En un univers molt saturat d¡¯actors, la temptaci¨® del sensacionalisme ¨¦s a flor de pell. I, sovint, no s¡¯evita el pendent de la morbositat innecess¨¤ria. Sempre he pensat que no cal ocultar les v¨ªctimes, perqu¨¨ el seu reconeixement ¨¦s essencial per a l¡¯empatia, per¨° tamb¨¦ que cal ser extremament prudent a l¡¯hora de fer-les visibles.

La viol¨¨ncia terrorista ¡ªcom altres formes de viol¨¨ncia¡ª ¨¦s contagiosa i pot produir efectes epid¨¨mics. La gosadia d¡¯un en pot embravir d¡¯altres. I encara m¨¦s en un cas com el que ens ocupa, en qu¨¨ al terrorista els seus l¡¯ovacionen com si fos un heroi. La temptaci¨® del reconeixement universal, encara que sigui p¨°stum, ¨¦s molt gran en persones que busquen desesperadament ser alg¨². Com a criteri, em sembla raonable evitar les imatges dels terroristes, no facilitar la seva consagraci¨® ic¨°nica com a gloriosos soldats que han aconseguit la recompensa suprema. No obstant aix¨°, discrepo de la idea de silenciar-ne les biografies. No tots els casos s¨®n iguals: no ¨¦s el mateix un fan¨¤tic organitzat, una persona desequilibrada o un mal anomenat llop solitari. I posar totes les accions sota la mateixa etiqueta ¨¦s donar triomfs a l¡¯ISIS i contribuir a la magnificaci¨® del monstre, dotant-lo d¡¯un car¨¤cter totpoder¨®s que pot servir per justificar determinades estrat¨¨gies de resposta, per¨° que no es correspon amb la realitat i, a m¨¦s, augmenta el p¨¤nic i la por ciutadana (objectiu primordial dels terroristes). Saber qui s¨®n els terroristes, gaireb¨¦ sempre aut¨°ctons, ¨¦s necessari per sensibilitzar la societat sobre la manera d¡¯afrontar efica?ment el problema, m¨¦s enll¨¤ del discurs bel¡¤licista, signe inequ¨ªvoc d¡¯impot¨¨ncia.

Sens dubte, aquest debat ¨¦s relativament oci¨®s en el temps de les xarxes socials. ?s impossible posar portes al camp. I en r¨¨gim de llibertat d¡¯expressi¨® el principal ¨¦s la responsabilitat de cada director, de cada periodista, a l¡¯hora d¡¯explicar els fets, per¨° tamb¨¦ les pol¨ªtiques antiterroristes. Aqu¨ª hi ha el meu punt de discrep¨¤ncia. Aquests suggeriments d¡¯autocensura s¡¯inscriuen en una estrat¨¨gia determinada: la que assumeix com a doctrina el discurs de la guerra. ¡°A la guerra com a la guerra¡±, escriu L¨¦vy. Quina guerra? Contra qui? Esborrant la cara als terroristes, ho posem tot en un mateix sac i atorguem a l¡¯ISIS l¡¯immerescut t¨ªtol de gran enemic. Entrem en el seu joc. I aix¨ª es passa, amb summa facilitat, de l¡¯ISIS a l¡¯islam i de la democr¨¤cia a l¡¯excepci¨® autorit¨¤ria.