Franco torna a cavalcar sobre l¡¯esc¨¤ndol

El passat segueix sent un pa¨ªs estrany ¡ªper tornar a citar Hartley¡ª i dif¨ªcil per als espanyols. La societat en conjunt segueix tenint pendent construir un relat com¨², indubtable en la mesura del possible i basat en fets incontrovertibles, de l'esdeveniment clau del segle XX a Espanya (la Guerra Civil) i les seves llargues conseq¨¹¨¨ncies, que arriben fins avui mateix.

L'¨²ltim exemple, convertit una vegada m¨¦s en picabaralla, l'ofereix l'exposici¨® Franco. Vict¨°ria, Rep¨²blica, impunitat i espai urb¨¤ que l'Ajuntament de Barcelona prepara per a l'octubre. La comiss¨¤ria, Julia Schulz-Dornburg, vol que s'obri a l'exterior amb l'est¨¤tua de Franco a cavall que durant anys es va exhibir al Museu Militar de Montju?c, obra de Josep Viladomat, i La Vict¨°ria de Frederic Mar¨¨s, que es va aixecar el 1940 a la Diagonal per celebrar el triomf del cop i hi va romandre fins al 2011.

ERC, el grup municipal de CiU i entitats sobiranistes no han trigat a posar el crit al cel i atacar el Consistori d'Ada Colau pel que consideren un ¡°insult a la mem¨°ria democr¨¤tica de Barcelona i la seva lluita contra el feixisme¡±. La seva indignaci¨® encara ¨¦s m¨¦s intensa perqu¨¨ la mostra est¨¤ prevista per a El Born, zona zero de l'irredemptisme independentista en la seva faceta d'El ?lamo del 1714. Entendreix veure la preocupaci¨® per la veritat hist¨°rica d'especialistes en la m¨¦s tosca manipulaci¨® del passat com els nacionalistes. Emociona aquest esfor? per emfatitzar que a Catalunya no hi va haver mai franquistes. Commou escoltar un regidor convergent considerar que una mostra contextualitzada sobre el franquisme ¨¦s un homenatge a Franco que of¨¨n els derrotats del 1939 tant com els del 1714, un curi¨®s exemple d'ofensa retrospectiva. Sens dubte, la millor manera d'historiar el franquisme 41 anys despr¨¦s del seu final ¨¦s fer-ho... sense parlar de Franco.

La pol¨¨mica presenta altres v¨¨rtexs en els quals es podria insistir (la creixent pugna entre Colau i els sobiranistes, per exemple), per¨° el que causa vergonya ¨¦s haver d'insistir a hores d'ara que recordar els fets o les paraules, contextualitzats i explicats, d'un personatge hist¨°ric no vol dir glorificar-lo. Amb la vara de mesurar dels qui han protestat per l'exposici¨® ¡ªa l'octubre veurem si ¨¦s objecte de censura o elogi¡ª, l'Institut d'Hist¨°ria Contempor¨¤nia de Munic no hauria pogut publicar la seva edici¨® cr¨ªtica d'aquesta inf¨¤mia que ¨¦s Mein Kampf.

?s preocupant l'esfor? de molts per mantenir la tradici¨® de fabricar-se un passat a mida per justificar un present que permeti controlar el futur, per facturar una hist¨°ria m¨¦s propera a la seva accepci¨® de narraci¨® inventada que no pas a la de disciplina cient¨ªfica. Fins i tot amb la proliferaci¨® en els ¨²ltims anys d'indocumentats obstinats a mantenir viva la pitjor mitologia franquista, el llarg i acreditat treball de prestigiosos historiadors ja ha fixat la veritat de molt del que va suposar el franquisme. El que cal fer ¨¦s llegir-los i promoure'n la difusi¨®, millor que preocupar-se per una est¨¤tua (sense cap, a m¨¦s) per presumir d'antifranquistes de cara a la galeria.